Política

La UE promet reduir un 55% les emissions el 2030

Els líders europeus acorden reforçar les polítiques mediambientals després de superar les reticències de Polònia

Brussel·les adverteix que “el més probable” és que no tanquin un acord comercial amb el Regne Unit

Després d’un any fatídic per la pandèmia, el club europeu intenta tancar el 2020 amb la casa en ordre. Un cop desbloquejats els fons de recuperació amb l’esperança que arribin a mitjan 2021, els líders europeus van superar ahir les diferències per elevar del 40% al 55% l’objectiu de reducció d’emissions contaminants el 2030 i van donar, així, un nou impuls al Pacte Verd europeu. Ara només queda el maldecap del Brexit, un malson que no s’acaba mai. Quan falten pocs dies per decidir si segellen un pacte comercial que eviti una separació econòmica dolorosa el dia 1 de gener, a banda i banda del canal de la Mànega afegeixen pressió a les negociacions mostrant-se pessimistes sobre les possibilitats de tancar un acord.

Més optimistes són a Brussel·les sobre la lluita contra el canvi climàtic amb l’aprovació del nou compromís mediambiental, que les organitzacions ecologistes veuen insuficient. En una llarga negociació durant tota la nit per superar les reticències de Polònia i la República Txeca, els caps d’estat i de govern de la UE van acordar reduir un 55% les emissions de CO2 el 2030 per tal d’assolir la neutralitat climàtica el 2050.

“Ha valgut la pena privar-se d’una nit de son”, deia ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel, que s’apunta un altre èxit per a la seva presidència rotatòria de la UE després de salvar les ajudes per la Covid-19. L’objectiu climàtic europeu serà “col·lectiu”, però no tots els països estan situats en el mateix punt de partida i, per tant, es tindran en compte “consideracions de justícia i solidaritat” a l’hora de repartir l’esforç per deixar de contaminar.

Caldrà veure com es posen en pràctica aquestes promeses. La Comissió Europea haurà de proposar en els pròxims mesos com es pot fer realitat. Sobre la taula hi ha una reforma del sistema europeu de comerç d’emissions, l’impuls a les tecnologies netes i la creació d’aranzels climàtics a les importacions de productes fets amb estàndards mediambientals més baixos que els europeus.

“La Unió Europea està assumint el lideratge en una transició molt important per al món”, celebrava ahir el president del Consell Europeu, Charles Michel. No ho veuen igual les entitats ecologistes, que qualifiquen d’insuficient l’esforç dels països europeus per resoldre la crisi climàtica i alerten que la meta hauria de ser reduir les emissions un 65%.

“L’acord demostra que la conveniència política té prioritat sobre la ciència i que la majoria dels polítics encara tenen por d’enfrontar-se als grans contaminants”, denunciava Sebastian Mang, representant de Greenpeace a Europa. De fet, en la lletra petita del pacte climàtic es dona llibertat als governs per decidir la seva “combinació energètica” i les tecnologies “més adequades” per aconseguir l’objectiu, entre les quals hi ha el gas natural, un combustible fòssil que també perjudica el clima. Aquest darrer punt és una clara concessió a les reivindicacions de Varsòvia i Praga. “Això permetrà sobreviure a les empreses de petroli i gas”, lamentava Mang.

La cimera europea d’aquests dos últims dies ha estat molt intensa i prolífica, però no ha servit per resoldre un dels problemes més urgents que afronta el bloc: la sortida definitiva dels britànics l’1 de gener. Els papers del divorci que fixen els termes de la separació no són suficients per impedir disrupcions importants en les relacions entre la UE i el Regne Unit, especialment en l’àmbit econòmic. Així, tots dos estan esgotant els pocs dies que queden per tancar un acord comercial i esquivar el precipici. S’han donat fins demà per prendre “una decisió ferma”, i en aquesta tensa recta final tant Londres com Brussel·les refreden les esperances d’assolir un resultat positiu.

Durant una breu discussió de deu minuts sobre el Brexit, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va traslladar ahir als líders europeus que la probabilitat que no s’arribi a cap acord amb el Regne Unit és “més alta” que la probabilitat que finalment es tanqui un pacte sobre la relació futura. Segons fonts comunitàries, l’alemanya va reconèixer que “la situació és difícil” i que “els principals obstacles es mantenen” sobre la pesca i les regles del joc per comerciar.

Per la seva banda, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va assegurar ahir que és “molt probable” que rebutgin l’acord sobre la relació futura si la UE no fa “una gran oferta”. En declaracions a la premsa britànica va insinuar que hi podria haver “un gran canvi” en la posició europea. “Encara no ho he vist, però”, va matisar. Els equips negociadors van reprendre ahir les converses mentre la Comissió Europea i el govern britànic engeguen en paral·lel plans de contingència, sobretot per al transport, amb vista al pitjor escenari. Britànics i europeus entomen el cap de setmana expectants per l’enèsim capítol de l’eterna saga del Brexit.

Europa evita el xoc amb Erdogan

La UE defuig l’enfrontament directe amb Turquia. Malgrat l’augment de la tensió al Mediterrani per les controvertides exploracions de gas dels turcs, el club europeu es resisteix a aplicar mà de ferro contra Ankara i, per ara, només ampliarà sancions individuals a persones vinculades a aquestes activitats.

És la mesura menys lesiva que pot fer servir la UE per forçar l’expulsió dels vaixells turcs de les aigües disputades amb Grècia i Xipre. De fet, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, menysté les noves sancions, que de tota manera considera “il·legals” i “esbiaixades”. Així, Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol han aconseguit frenar els intents de França, Grècia i Xipre d’imposar un càstig més dur a Erdogan, que gran part de la UE encara veu com un veí incòmode amb qui s’han de portar bé. “En tenim una dependència estratègica, però també hi ha algunes tensions”, admetia ahir la cancellera Angela Merkel. El bloc europeu no és aliè al deteriorament de les relacions amb Turquia. Per això, els líders reunits ahir a Brussel·les van acordar estudiar al març mesures addicionals contra Ankara. No només la disputa al Mediterrani està en el punt de mira, sinó que volen revisar tots els vincles amb Turquia. És a dir, també en el terreny geopolític, especialment en relació amb els conflictes a Líbia, l’Alt Karabakh i Síria, així com la cooperació per contenir l’arribada de refugiats i migrants a Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Montero assegura que les autonomies disposaran de més de 162.000 milions d’euros el 2021

Madrid

El jutge de guàrdia rebutja la petició cautelar per retirar el cartell de Vox

Madrid

ERC i Junts acorden crear 5 espais de coordinació per tota la legislatura

Barcelona

El ministeri de l’Interior rep cartes amb cartutxos de bala per a Iglesias i Marlaska

Madrid

El Consell per la República publica la Declaració d’Independència del 27-O en diferents idiomes

Barcelona

La República Txeca anuncia l’expulsió de desenes de diplomàtics russos

Praga

El TC rebutja el recurs d’empara de Turull contra la sentència de l’1-O

Madrid

La mesa del Parlament acorda que els plens tornin a l’hemicicle

Barcelona

L’Audiencia Nacional avala que s’exigeixi una quarantena a viatgers de dotze països

Madrid