Opinió

La salut i la llibertat

La magnitud de la pandèmia del coronavirus Covid-19 i la incertesa sobre la seva erradicació han generat a pràcticament tot el món una excepcionalitat important i alhora comprensible. Quan la prioritat és salvar vides i evitar el col·lapse del sistema sanitari, tothom pot entendre la necessitat d’aplicar mesures extraordinàries orientades a decantar la balança i derrotar el virus. Fins i tot mesures que incloguin alguna restricció de drets i llibertats que considerem sagrades com a inherents a la societat democràtica que pretenem construir.

A l’Estat espanyol, l’estat d’alarma ha congelat la llibertat de moviments dels ciutadans o el seu dret de reunió i manifestació, també ha laminat sense contemplacions ni debat possible l’autogovern de Catalunya i la resta d’autonomies i ara es planteja una estratègia de desconfinament controlat utilitzant tecnologia de geolocalització de les persones. Tothom està d’acord que cal combatre el virus i això segur que exigeix donar més mitjans als metges, potenciar la infraestructura sanitària i invertir molt més en recerca. Però l’emergència sanitària no pot ser ni l’eina, ni la coartada per guanyar terreny a la llibertat dels individus.

Cal ser vigilants actius, doncs, d’aquesta llibertat, dels drets i de la democràcia en si mateixa. El poder sempre persegueix el control absolut i no dubta a aprofitar qualsevol excusa per avançar en el seu objectiu; ara ho és la salut i no fa gaire ho va ser la seguretat. No podem exclamar-nos quan constatem la derrota de la llibertat i la democràcia a la Xina o quan els drets i la democràcia retrocedeixen a la Turquia d’Erdogan o a l’Hongria d’Orbán i no ser exigents, proactius i fins i tot bel·ligerants a l’hora de defensar la nostra llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.