Opinió

L’exiliat Adrià Carrasco

M’he trobat amb algun titular de premsa que fa referència a la tornada del “fugitiu” Adrià Carrasco. No heu entès res. No és un fugitiu, com tampoc ho són els altres exiliats catalans. Són exiliats en majúscules. Perquè un estat repressor ha prioritzat en el seu full de ruta l’acarnissament amb els independentistes catalans. Està quedant prou clar, no? Inculpacions molt greus que han acabat en no res; bé, en no res envers les acusacions, perquè, pel que fa a les conseqüències, han estat devastadores. Que algú ens expliqui d’on van treure el perfil terrorista tant de l’Adri com de Tamara Carrasco. On són aquells pallassos de la tele que defensaven que uns cordills de sabata i un xiulet eren l’arma destructora que els convertia en terroristes? Quin ridícul heu fet tots plegats, i el pitjor de tot, quant de mal. Però, com diu la mare del noi, tots els que heu estat darrere d’aquestes acusacions, pretenent enfonsar l’esperit indepe, no sabreu mai el que significa la paraula dignitat. Com més l’espifieu, més lícita feu la nostra causa. A tot això, afegiu-hi les contínues denegacions des de Bèlgica de l’extradició dels altres exiliats catalans. Seguiu escrivint aquesta part de la història que us està quedant tan teratològica, i feu-vos-ho mirar!

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.