Opinió

Jordi Monés i Pujol-Busquets

Entre la trentena de personalitats a qui enguany el govern ha concedit la Creu de Sant Jordi, hi ha un gran referent en la recerca històrica pedagògica i en la normalització lingüística en l’educació. Concretament, la breu justificació que va donar la Generalitat va ser: “Per la seva aportació al coneixement de la història de l’educació a Catalunya i per la defensa de l’escola catalana.” Entre altres càrrecs, va ser president d’honor i fundador de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (Sheplc), filial de l’IEC.

Recordo un dia que des d’El matí de Catalunya Ràdio presentat per Manel Fuentes, es van banalitzar aquests guardons amb el comentari que, de la relació de distingits, no en coneixien cap. Precisament perquè són proposats per gent de base molt diversa, via signatures, són els més valuosos. Mai he cregut gaire en els grans premis que es donen, ja que la majoria o estan cuinats o se’ls emporten els mediàtics.

El 27 de març va morir de manera sobtada als 91 anys. El dolor del traspàs es fa més punyent quan la seva esposa, M. Teresa, i la seva filla, Kàtia, no han pogut rebre l’escalf directe dels que l’estimàvem. Quan es pugui, tant la família com la Sheplc organitzaran un acte d’homenatge.

Sant Quirze del Vallès

(Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.