Opinió

El preu de l’empatia

Últimament és inevitable discutir les males passades i conseqüències que ens està duent aquest virus. Jo vinc a testificar la meva perspectiva. Soc estudiant de segon de batxillerat, un curs prou concís i amb el seu grau de complicació. El curs que probablement es valora com el pitjor, però alhora també és el millor. Això és degut al fet que aquest any ens espera la temuda selectivitat. Si es convoca, és clar. Però, d’altra banda, aquest any ens esperava el viatge que recordaríem tota la vida. L’esperat viatge a Menorca, que marca la fi d’una etapa important i l’inici d’una de nova. També la merescuda graduació, i que no faltin totes les celebracions d’aniversaris. He de reconèixer que sap greu haver de renunciar a tot això. Però alhora estic agraïda i valoro la sort que tinc. Aquesta crisi està causant problemes de molta més gravetat i sovint no en faig massa cas.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.