Cultura

Les urpes de Bernhard

El director polonès Krystian Lupa insisteix, al Temporada Alta, en trencar el cofoisme cultural burgès europeu amb ‘Tala', una nova crítica mordaç de l'autor austríac

El retrat d'aquest sopar artístic va merèixer a Bernhard una denúncia per difamació
Lupa aconsella imitar altres artistes als joves estudiants de l'Institut del Teatre

El director Krystian Lupa estava molt més relaxat ahir que altres trobades amb la premsa a Barcelona, d'anys enrere. Tot just acabat d'estrenar fa deu dies la producció al Polski Theatre de Wroclaw Tala (novament una immersió en el món de crítica mordaç de Thomas Bernhard) es representarà divendres (21h) i dissabte(18h) a El Canal, dins del Temporada Alta. El festival torna al dramaturg austríac després que la setmana passada Carme Portaceli presentés la seva mirada d'El president. Com unes nines russes, Lupa se sent interpel·lat pel que va escriure Bernhard, a partir d'un passatge biogràfic: la retrobada amb un antic col·lectiu d'artistes a conseqüència de l'enterrament d'una de les actrius de la companyia que havia decidit prendre's la vida. Lupa, com Bernhard, entén el valor catàrtic del teatre que emfasitza els passatges més tristos vitals. En broma, admet que, no aconsegueix deslliurar-se de les urpes de Bernhad, “sóc una de les seves víctimes, un presoner”.

Bernhard fent escarni dels seus col·legues artistes retrata també la societat burgesa vienesa, molt pagada de sí mateixa. És comparable aquesta societat, tant culte, amb la de Cracòvia? Per Lupa, efectivament, hi ha un sector del seu veïnat que “està saturada amb aquesta sensació de burgesia, gent que viu de forma discreta i falsa que accedeix als valors sospitosos a través d'un vidre de conservadurisme que conté diferents tipus de verí”. Veus com les de Tala, doncs, pretenen esclatar aquells reductes on s'acumula un col·lectiu propens a la ideologia feixista.Tala alterna el present (el sopar) amb el passat (la relació de l'autor amb l'actriu): hi ha flaixbacks, “ és ell que acostuma a passar quan hi ha un mor” que reuneix els altres personatges, diu Lupa. La tragèdia arribarà quan es facin visibles les pors dels companys de Thomas que se sentiran culpables de la mort de l'artista.

Bernhard escriu de persones conegudes; forja així una mena de teatre subjectiu. I, remarca el director, aquesta artista que es pren la vida, possiblement quan s'adona que ha perdut el tremp creatiu, enganyada per l'esnobisme, respon a la coreògrafa Joana Thul. Bernhard introdueix el seu alter ego a través del protagonista, Thomas, que torna al seu cercle d'amics artistes de qui se'n va distanciar vint anys enrere fidel al que li demanava la seva manera d'entendre l'art i la cultura. El funeral és, en realitat, un sopar artístic, que serveix per aclarir quines són les posicions de cada personatge davant del matrimoni, per definició inestable, de l'art. L'amfitrió real va ser Auersberger el compositor Lampesberg (Auesberguer a la ficció). Es va sentir tant agredit per aquest muntatge que va demandar l'autor per difamació. Aquesta reacció, va provocar Bernhard que va signar al seu testament que, durant 50 anys després d ela seva mort ni s'edités ni es representés cap text a la seva Àustria natal. Una sentència que no ha estat escoltada. Perquè la mateixa companyia de Lupa té prevista temporada a Viena aquest 2015.

El director és una referència del teatre europeu per la seva obsessió a la precisió i al preciosisme. Ha commprovat que la reacció del públic varia, segons qu9n sigui el territori que viosita., En aques senntit, desconfiva que Extinció (amb un monòleg d'entrrada de 40 minuts) triomfés al Grec de Barcelona del 2002. Va ser un èxit que ha comportat contínues visites dels nous treballs per Catalunya. I és que Lupa constata que a Catalunya hi ha un gust per l'absurd que congenia bé amb ell cinisme de Bernhard. Lupa ho justifica dient noms propis com Buñuel, Dalí o Saura.

El director imagina que ha captat la intenció de Bernhard després de dues lectures profundes del text. Doncs quan fa la tercera, segueix descobrint-hi matisos. Per això, diu murri, sembla que Bernhard reescrigui el llibre cada cop que el torna a la biblioteca i així es fa impossible donar una peça per acabada. Com en altres muntatges de Lupa, la durada dels espectacles és notable: 4 hores (quan al 2011 es va presentar una versió en monòleg que superava en poc l'hora i mitja de durada). Per Lupa, que admet que la peça de Bernhard pretén ser una bomba que dilapidi l'establishment més vacu, “no em puc imaginar que una transformació humana pugui durar menys que aquest temps. No és la meva intenció fer obres llargues, només que vull explicar bé el que s'ha d'explicar”.

Uns dies a Barcelona

Kristian Lupa ha aprofitat la presentació de Tala a Girona, que té un festival màgic “que ens influeix sempre de forma positiva”, està realitzant un taller al Teatre Akadèmia, amb el suport d'Aisge. Dilluns al vespre també va ser l'encarregat d'obrir oficialment el curs de l'Institut del Teatre amb una conferència. Els va animar a què busquessin el seu llenguatge propi, a partir “d'imitar els altres”. Ho recomanava perquè, de jove, no es té suficient recorregut per poder disposar de prou material i això, a vegades, provoca estats de desànim i de por. Lua també els va aconsellar que no cedissin d'avançar pel camí fins al final per localitzar el motiu del teatre: “la trobada d'un home autèntic i el seu misteri.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘La hija de un ladrón’, ‘Els dies que vindran’ i ‘La innocència’ encapçalen les nominacions als Premis Gaudí

Barcelona

Helloween actuaran a Barcelona l’11 d’octubre del 2020

Barcelona

Teatre i música a doll

Girona
Un orgue que busca padrins

Un orgue que busca padrins

BARCELONA

El Pacífic més bèl·lic

Barcelona
Crítica

Deliciosa i mordaç lluita de classes

Les Festes del Tura, Obeses i Rosalía, premis ARC

BARCELONA
Marta Etura
Actriu

“El món de la inspectora Amaia és de foscor i llum”

Sitges

Germans a l’escena

BARCELONA