Cultura

L’APUNT

Els finalistes com a símptoma

A tothom li agrada rebre reconeixements. Els Max són uns premis estatals que, més enllà de qui guanya el premi al final, deixen rastre de quins autors tenen les antenes més estirades fora de Catalunya. És el cas de Jordi Casanovas, amb dues nominacions d’obres que no es van produir a Catalunya, per exemple. Però també de l’òpera contemporània Je suis narcissiste, que amb poquíssimes funcions ha aconseguit rebre tres nominacions. I té molt de mèrit. També serveix de termòmetre als centres de producció. El Mercat de les Flors, per exemple, ha donat impuls a Olga Pericet i a Aracaladanza (Play). I el Teatre Lliure és una marca molt venerada, com demostra les variades nominacions. El TNC, en aquest sentit, més jove, encara s’ha de fer valdre. Sigui amb Calderón, o amb Guimerà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tornar al claustre

figueres

Guillamino, Serratosa, Za! Rossy, Hanfris Quartet i Manel Rost, a La Marfà

girona
Un tast de...
‘La senyora dels dimarts’, de Massimo Carlotto

El càsting de l’actor madur

Mirador

Sonoritats plenes de sorpreses

Sylvain Prudhomme
No vel·lista

“M’interessen, les pulsions contradictòries”

barcelona
música

Marc Lloret i Oriol Roca, directors artístics del MMVV

cinema

Scorsese ja té data de rodatge per al nou film

cinema

Jared Leto farà d’Andy Warhol en un ‘biopic’

cinema

Comença el festival Subtravelling de Barcelona