Cultura

Mirador

Llegir i donar a llegir amb perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere ha agafat molta força els darrers anys: la publicació d’assajos sobre feminisme ha crescut exponencialment i sovint reben l’atenció de la crítica que se’ls havia denegat durant anys, en sintonia amb la denúncia de la violació de drets de les dones i la reivindicació de la paritat en diferents àmbits socials. Són moments, doncs, que llegim sobre feminisme, però també en el feminisme. Així mateix, en la literatura infantil i juvenil s’ha detectat un auge d’aquest tema amb títols prou explícits, com ara Contes de bona nit per a nenes rebels, Las chicas son guerreras i diverses col·leccions de biografies de dones destacades. Però són només una moda editorial o aporten un canvi literari des del feminisme a la literatura actual? Amb aquesta pregunta es va estrenar el V Simposi Edició-Educació, que es va celebrar el dimecres 2 d’octubre a la Universitat de Girona amb unes convidades excepcionals: Mercè Company, autora de prestigi dins la literatura infantil i juvenil catalana, amb molts títols rellevants en el realisme crític dels anys setanta i vuitanta, com ara La imbècil (1987), i Eugènia Broggi, fundadora de la jove editorial L’Altra, que ja té diversos llibres premiats per la seva qualitat literària i amb assajos transgressors sobre feminisme. Amb aquestes ponents, el debat es va allunyar de seguida de consignes pamfletàries i es va dedicar a parlar de les rebel·lions de les dones al llarg de dècades, amb tots els seus matisos: contradiccions i contrarietats, èxits i fracassos.

Company adverteix d’un engany, d’una nova forma de banalització en la literatura infantil i juvenil que s’autonoamena feminista. Més enllà de la qüestió del públic destinatari, que semblarien noies intrèpides i decidides –“I no s’adrecen als nens o nenes no rebels?”, ens preguntava–, aquests llibres obvien la realitat més planera i anodina i glorifiquen la rebel·lia i la lluita sense descriure-la com és en realitat, ni explicitar-ne les pèrdues que sovint implica (d’amistat, de suport familiar...), ni la duresa del camí. Ens pregunta si les nenes (i nens) rebels realment són tolerats i acceptats en societat: què es fa amb un rebel a l’escola, a casa, en la vida pública? Les respostes, ens adverteix, no les trobarem en aquestes biografies de superheroïnes. El seu missatge es limita a garantir que si ets rebel acabaràs en la galeria de la fama, i això és simplificar la realitat fins a extrems perillosos, reduir-la a etiquetes massa simples. Per ella, la rebel·lió és un procés extern però també intern, que sovint es fa en silenci i sense cap reconeixement.

Així doncs, per l’autora, aquests llibres, a la seva manera, formen part d’un tipus de patriarcat que la literatura infantil i juvenil arrossega des dels inicis i que consisteix a ensucrar la realitat, a evitar i obviar temes compromesos, en l’afany de protegir la infància. L’adult, d’aquesta manera, se sobreposa als infants, considerant-los incapaços d’identificar, entendre i criticar comportaments i actituds injustes, discriminatòries o marginals. Aquest és el comportament que impulsa la purga de biblioteques escolars, encara que també hi entreveiem la bona voluntat de revisar la literatura infantil i juvenil perquè proporcioni continguts políticament correctes.

Aquests actituds sobreprotectores també ens brinden llibres monotemàtics, amb intencions ben lloables, que volen introduir temes compromesos, però obvien la complexitat dels conflictes i aporten, sovint, solucions unívoques a conflictes polièdrics. Broggi ens avisa que amb aquests llibres mosquegem els lectors infantils, que detecten el moralisme d’una hora lluny i sovint l’únic que aconseguim és fer-los avorrir la lectura.

Tant Company com Broggi adverteixen que calen històries complexes amb finals oberts o immorals, que permetin a l’infant decidir i descobrir per si mateix els comportaments adequats. Calen bons models literaris, dones i nenes reals que no tinguin por d’explicar petites revolucions quotidianes de resultats raquítics. Això sí, no cal que nens i nenes facin aquest procés sols: els podem acompanyar llegint amb ells i parlant d’aquestes lectures.

Broggi explica que, quan va crear el seu segell, no tenia la intenció de fer un altre segell feminista. No obstant això, és una de les poques editorials del mercat que té més llibres d’autores que d’autors. Va ser en el seu primer Sant Jordi –quan es va veure a ella mateixa amb les seves dues col·laboradores en un estand amb quatre llibres d’autores– que es va adonar de la forta presència femenina de la seva editorial. Diu que les circumstàncies l’han portada aquí i reconeix que l’obertura del públic cap a una determinada literatura hi fa molt. Dona l’exemple d’uns dels llibres més polèmics de la seva editorial, L’Altra : Teoria King Kong, de Virginie Despentes, poc reconegut durant la seva primera publicació en castellà i que, en canvi, deu anys més tard, quan s’ha decidit a publicar-lo en català, ha tingut una rebuda significativa. Eugènia Broggi manifesta, doncs, que vivim en un temps en què no només hi ha un nombre creixent d’autores femenines, sinó que hi ha un gran públic per a la literatura femenina i feminista.

Ambdues convidades adverteixen del perill de l’etiquetatge, dels plantejaments reduccionistes. Si volem proporcionar als infants i joves una autèntica lectura en clau femenina, l’hem de fer des de la sinceritat amb nosaltres mateixos i no a través de les etiquetes que ens posen els altres. La mateixa sinceritat que com a adults hem d’adoptar davant de la literatura infantil i juvenil i els seus destinataris. És la comprensió i anàlisi profunda dels relats que permeten potenciar persones sinceres, crítiques i preparades per enfrontar-se a un món des de les idees pròpies i ben argumentades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dissenyadora Miriam Ponsa, Premi Bages de Cultura 2019 d’Òmnium Cultural

Barcelona

La mallorquina Maria Jaume Martorell es corona guanyadora del concurs Sona 9 2019

Barcelona

Idolatria i amistat

BARCELONA

Posar la mà al cor

Sitges

Cada any, una festa

Girona
John Scofield
GUITARRISTA DE JAZZ

“Nova Orleans em té el cor robat”

BARCELONA

El Macba creix al Raval

BARCELONA

Quin ‘relat’ tens?

Girona
COMUNICACIÓ

Mor Purita Campos, la dibuixant d’‘Esther’