Després d’una llarga agonia, va morir el rei Gustau III de Suècia. La nit del dia 16, durant la festa del ball de màscares a l’Òpera d’Estocolm, el monarca es va veure envoltat per cinc homes vestits de negre, un dels quals li va disparar uns trets a boca de canó a l’esquena. Gustau, aliat de la família reial francesa, va decidir combatre els jacobins i organitzar una coalició de monarquies europees per aturar l’avanç de les idees antimonàrquiques que s’estenien pel continent i, de manera eventual, fer que Suècia tingués un influent paper en els afers d’Europa. Per aconseguir-ho, va buscar un apropament amb la seva antiga enemiga, l’emperadriu Caterina II de Rússia, però aquest propòsit no va trobar prou ressò ni en la tsarina ni en la resta de grans potències. A finals del 1791 i principis del 1792, alguns membres de la noblesa contraris a la política de Gustau III havien ordit una conspiració amb l’objectiu de canviar la Constitució i assassinar el rei.

Comencen a Casp, al Baix Aragó, les sessions dels nou compromissaris que, en representació dels parlaments de Catalunya, Aragó i València, hauran d’escollir un successor al tron de la Corona d’Aragó.

Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció, que deixa sense efecte la llei sàlica de Felip V, que impedia que les dones poguessin accedir al tron d’Espanya.

L’assemblea de la Unió Catalanista aprova les Bases de Manresa.

Set països excomunistes –Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Romania, Eslovènia i Eslovàquia– ingressen a l’OTAN.