Cultura

Uns Max a la llibertat

El TNC s’imposa en tres premis principals i trenca la tònica habitual de moltes nominacions de casa que quedaven sense reconeixement, d’edicions passades

Xavier Albertí va defensar els artistes com els veritables gestors de la llibertat

El lema de la llibertat d’aquesta edició dels premis Max, que es van entregar ahir a Valladolid, va anar d’acord amb les declaracions d’alguns dels guanyadors. Van aprofitar per fer-ne menció en recollir la preuada poma d’en Brossa tant Xavier Albertí (Max a la millor direcció per Temps salvatge), com Josep Maria Miró (Max a l’autoria per Temps salvatge) i Jordi Prat i Coll (millor adaptació per Els Jocs Florals de CanProsa). Els tres premis constaten l’èxit enguany de les produccions del TNC. També cal destacar els dos premis com a autoria revelació per a Daniel J Meyer per A.K.A. i, sobretot, com a millor actor (Albert Salazar, també per A.K.A). Sílvia Pérez Cruz, amb Rocío Molina, van rebre dos Max més per Grito pelao, una peça intensa estrenada a l’Amfiteatre Grec, l’estiu passat.

Si Julio Manrique ja va fer una denúncia en l’anterior edició, ahir va ser Jordi Prat i Coll el que va recordar una cita de Santiago Rusiñol: “Si els jutges fossin jutjats, alguns entrarien a la presó”, tot defensant que s’ha de poder riure de tot el que s’estima i que no és un país consolidat aquell que intenta dur persones a la presó, sense respectar la llibertat d’expressió. També Xavier Albertí va recordar als polítics que “vivim uns temps salvatges i els veritables patriotes, gestors de la llibertat, del compromís amb el respecte a tots, heterogeni som els artistes”.

Els premis Max es van traslladar ahir a Valladolid. Hi havia, com ja és habitual, moltes nominacions d’obres estrenades i produïdes a Catalunya. Però aquest cop, sí que va ser la bona. A.K.A. va tornar a fer bons els pronòstics: ja havia estat la sorpresa als premis Butaca de fa uns mesos i va rebre la distinció d’obra revelació pels Premis de la Crítica. Aquesta és una situació amb pocs precedents, tenint en compte que és una obra que ha fet una llarga gira per Catalunya però sempre en espais de petit i mitjà format (es va estrenar a la Flyhard, que la va produir, i acaba de fer temporada a la Villarroel en sessions Off). Daniel J Meyer ja va insinuar la voluntat d’aprofitar el lema: “Primer van venir a buscar els de les idees polítiques diferents i jo no vaig dir res perquè la revolució era massa per a mi [...] Demà vindran a buscar els rapers, tuiters, actors, presentadors de televisió, fotògrafs, sindicalistes, manifestants i segurament algun de vosaltres, però no quedarà ningú per lluitar per mi ni per vosaltres. Lluitem per defensar la llibertat d’expressió”, concloïa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.