Societat

CLARA COLL

BIÒLOGA

“Anem tard i excedirem els pitjors pronòstics ambientals”

Aquesta arenyenca va fer el seu doctorat a Escòcia sobre els ‘amfioxus’, uns animals marins invertebrats que s’ha retrobat ara a la platja gràcies als efectes del temporal ‘Glòria’

El temporal ‘Glòria’ va deixar les platges del Maresme plenes de canyes i plàstics però també va tenir alguna sorpresa agradable. No és així?
Sí, com molts veïns d’Arenys vaig anar a netejar la platja i només de remoure la matèria orgànica vaig veure com es movien entre la sorra. Vaig retrobar els amfioxus , els mateixos animals que havia estudiat durant cinc anys a Escòcia.
I que no havia vist mai al Maresme. Hi va ajudar el ‘Glòria’?
Es tenia constància que n’hi havia una colònia a la platja de Blanes on hi ha un CSIC i en feia registres i també se n’havien trobat a Mataró, però no se sap gaire la distribució d’aquests animals. Quan els estudiàvem a la Universitat de Saint Andrews els demanàvem a centres marins per fer recerca perquè no en tenien de descrits. Els centenars i centenars que vam trobar a Arenys després del temporal podrien haver baixat arrossegats de Blanes o que hi fossin de sempre sense saber-ho i que el mar remogut els hagués fet aparèixer.
Són animals marins considerats fòssils vivents. Què vol dir?
Els amfioxus i els vertebrats compartim un ancestre comú que data del període càmbric, de quan es van originar els primers organismes, fa 350 milions d’anys. Quan trobem fòssils d’aquests ancestres els amfioxus s’assemblen molt i per això es diu que són fòssils vivents, perquè el seu genoma ha canviat poc. En biologia s’estudien per entendre com hem evolucionat, el metabolisme i certes malalties dels vertebrats.
Ens comparem amb uns invertebrats?
Compartim l’ancestre que no és una columna vertebral amb ossos, sinó muscular que es diu notocorda. Tant els amfioxus com els humans formem part dels grup dels cordats perquè tenim aquesta espina dorsal. Som com uns cosins germans. Ells, però, es van quedar a l’aigua i aquesta corda els ajuda a enterrar-se al sediment marí en aigües poc profundes. A Florida els recullen amb un salabret i a Banyuls, on anava a buscar-los quan els estudiava, surten amb una barca perquè estan a més profunditat. Seria interessant saber aquí on tenim les poblacions.
Com es fa si viuen ensorrats?
Fent immersions i remenant el sediment. Fins ara no es feia perquè ni se sabia que n’hi havia. S’estudia a la carrera i mai els havia vist fins que vaig decidir estudiar l’evolució del desenvolupament de la musculatura entre vertebrats i invertebrats, com un organisme model.
Més enllà de la recerca quin és l’interès per protegir-los?
Són indicadors mediambientals, perquè filtren algues microscòpiques, com fan els musclos, i això vol dir que l’aigua està neta i ells són font d’aliment de crustacis i peixos. Als països asiàtics se’ls mengen. Tenir-los a mar obert com d’altres espècies com la posidònia pot afavorir la pesca. Si no hi ha nutrients tindrem un litoral més empobrit i menys productiu.
L’amenaça del canvi climàtic com els afectarà?
Les espècies tenen problemes a adaptar-se a aquests canvis tan sobtats. Els amfioxus han superat tots els períodes de la Terra, perquè necessiten molt poc per viure. Jo els vaig tenir sis setmanes en dejú, per investigar el seu metabolisme i els gens que activaven a la musculatura, i no es morien. Necessiten molt poca energia perquè només es mouen per enterrar-se. Sempre hi ha espècies oportunistes a qui les altes temperatures els aniran bé i d’altres que no ho suportaran i s’extingiran.
La presència de microplàstics tampoc ajuda.
No sabem com afectarà la fauna la quantitat de microplàstics que hi ha al mar, a l’aigua de la pluja i fins i tot a la nostra orina. Són nous reptes que ens trobarem ara. Els polítics han de fer més cas als científics perquè són els que ho estan estudiant. El medi ambient afecta tots els àmbits i si no es fan i donen prioritat a les polítiques ho pagarem car. Anem tard i crec que excedirem els pitjors pronòstics ambientals.
Va guanyar premis de joves investigadors però va marxar a estudiar a fora.
Vam decidir amb la meva parella marxar el 2008 amb la crisi. Ell va fer un postdoctorat i jo, la tesi. Aquí els companys biòlegs no tenien feina i a Escòcia podia treballar amb unes condicions laborals que aquí no trobes. Ara, als laboratoris, els costa trobar gent perquè molts han marxat. Barcelona és capdavantera en biomedicina, però altres àrees de recerca cuegen.
Ser dona en el món de la recerca és difícil?
Amb la maternitat t’adones que és molt complicat conciliar amb la recerca perquè et genera un buit laboral de no publicar articles científics, que és el que et puntua. Et sents molt pressionat i s’hauria d’entendre des de la ciència que no és equitatiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pugen a 1.247 els grups escolars confinats per un positiu

Barcelona

Reprenen la recerca de la parella desapareguda a Aigüestortes i se centra en les zones amb més acumulació de neu

Espot

Desenes de persones es concentren a les portes d’un habitatge a la Rambla de Barcelona per aturar un desnonament

Barcelona

El BOE publica l’ordre de Sanitat que obliga a confinar Madrid i nou municipis més

Madrid

Un sisme de magnitud 4,3 amb epicentre a Navarra es deixa sentir a Catalunya

Barcelona

Illa ordenarà tancar Madrid i nou municipis més de la regió els pròxims dies

MADRID

Eurodiputats denuncien a la UE el cas Torra

Brussel·les
societat

Recerca al parc d’Aigüestortes d’una parella d’excursionistes

L’inici del curs “tensa” Girona i Salt

girona