Cultura

Cultura: l’antídot malalt

El sector cultural afirma que l’aturada agreuja la precarietat preexistent

Molts espectacles s’ajornen a la tardor; l’activitat serà frenètica
“La gent no es tornarà a reunir en multituds d’un dia per l’altre”

Primer van ser les cancel·lacions, els ajornaments, els debats sobre els aforaments i les distàncies de seguretat entre els espectadors, per arribar finalment a la conclusió implacable que l’única opció era el tancament dels teatres, els auditoris, les sales de concerts, els museus i la resta d’infraestructures culturals. En una segona fase, tan ràpida com l’expansió del virus, bona part de l’activitat cultural es va traslladar al món virtual: visites virtuals a les exposicions, concerts i funcions de circ en directe des d’Instagram i Youtube, gravacions d’obres de teatre, pel·lícules ofertes provisionalment en obert –iniciatives de petites productores, que consti, no de Netflix o la nova plataforma de Disney–, recitals de poesia i gairebé tot el que un es pugui imaginar i es pugui mostrar a través d’una de les nostres pantalles amb les quals convivim actualment. Això sí, tot gratis, amb l’única recompensa (moral) per al creador que, amb la seva obra cedida desinteressadament, està fent un bé a la comunitat. És la cultura entesa com un antídot contra els efectes del confinament i la soledat. Però un antídot que també està malalt: com gairebé tothom ara mateix, el sector cultural –afectat estructuralment per profundes crisis successives que ja ningú no recorda quan van començar– mira amb precaució o desconfiança el futur immediat.

Això és especialment evident en el món de la música en directe i les arts escèniques en general, paralitzat aquí com arreu. Pel que fa als festivals, que canalitzen una part important de l’oferta cultural a les comarques gironines, els primers afectats van ser ElMini d’Olot (12 a 15 de març), que va haver d’anul·lar el mateix cap de setmana bona part de la seva programació; l’Interfest de Sant Feliu de Guíxols, que s’havia de celebrar el 13 de març, i el Black Music Festival (6 a 29 de març), que només es va poder celebrar amb normalitat el primer cap de setmana, mentre que la resta de la programació s’ha anat ajornant o anul·lant sobre la marxa –ja s’han reprogramat un parell de concerts a la tardor–, segons anaven evolucionant els esdeveniments en el món extramusical. I Strenes, que dissabte passat hauria d’haver organitzat el concert inaugural sorpresa, al terrat de l’oficina de turisme de la Rambla de Girona, n’ha hagut de prescindir i en els propers dies anunciarà reajustaments forçosos en la resta de la programació, sobretot la de les dues primeres setmanes d’abril. També el festival literari Mot d’Olot i Girona, que en condicions normals estaria ja a l’equador del seu programa, ha hagut d’ajornar aquesta edició fins al 2021.

El pitjor, la incertesa

“El fet que aquesta situació ens hagi agafat de ple és una sort, entre cometes, perquè això ens ha permès reaccionar. És més incert el que ve a partir d’ara”, diu Pau Marquès, director del Black Music Festival, però també responsable d’altres festivals que tenen lloc habitualment al maig (Girona A Cappella), al juny (el familiar Xalaro de Platja d’Aro) o entrant més a l’estiu: l’Emergent del Gironès, el ViaVeu de Sant Julià de Ramis i Amb So de Cobla de Palamós. “Ara no pots treballar amb cap perspectiva”, deia la setmana passada Marquès, el dia abans que es fes pública la cancel·lació de Girona Temps de Flors, esdeveniment al qual està vinculat Girona A Capella. Com el Black Music, altres festivals i programadors ja estan ajornant els seus espectacles al juny –els més optimistes–, però sobretot al setembre i la resta de la tardor, quan tot fa pensar que hi haurà una activitat frenètica. “Tot coincidirà de cop i és previsible que la gent també tingui moltes ganes de sortir de casa, però també crec que després del confinament continuarà havent-hi restriccions d’aforament”, preveu Marquès, que també vaticina que l’administració sortirà d’aquesta crisi “ben plomada” i que les subvencions a la cultura quedaran reduïdes a la mínima expressió.

La majoria dels festivals esmentats fins ara formen part de l’associació Xàfec , la Xarxa de Festivals de Música de Catalunya, a la qual també pertany l’(a)phònica de Banyoles, que preveu celebrar al juny la seva 17a edició, per tant ja fora dels actuals terminis de confinament. Però això no tranquil·litza especialment el seu director, Francesc Viladiu (Alter Sinergies): “La gent no es tornarà a reunir en multituds de manera immediata quan s’acabi això, ni tampoc les entrades es vendran d’un dia per l’altre, entre altres coses perquè molts col·lectius sortiran tocats econòmicament d’aquesta crisi, inclosos els músics.” Què en podríem treure de positiu, d’aquesta situació? “Crec que tots hauríem d’aprendre a valorar molt més la cultura, perquè és molt important a les nostres vides. S’hauria de trencar la tendència a la gratuïtat de la cultura, però no serà fàcil: els joves acostumats a veure grups gratuïtament a les festes majors no pagaran després per una entrada”, diu Viladiu.

Amel Labdouni (Cultural Lab), mànager d’artistes com ara Paula Grande i Ian Sala, va més enllà: “Hi ha artistes que tinc a prop i que ho estan passant malament, perquè no tenen actuacions ni altres ingressos, i tot i així decideixen regalar el seu art, amb actuacions a través de les xarxes, perquè no ho poden evitar: necessiten tocar, compartir la seva música. Per a mi aquesta és una mala pràctica, perquè agreuja encara més la precarització del sector. Trobo a faltar una actitud més crítica per part dels músics.” Ella està convençuda que, després d’aquest daltabaix, la cultura tornarà a quedar a la cua de les prioritats, i s’oblidarà que “si ara no tinguéssim música i circ gratis, aquesta situació seria molt menys suportable”.

La cantant Tona Gafarot, component de Les Anxovetes, entén l’argumentació de Labdouni, però no és tan dràstica sobre les actuacions que s’estan regalant a través de les xarxes: “A qui li vingui de gust fer un d’aquests concerts, que ho faci, però com una cosa excepcional, igual que la situació que estem vivint aquests dies, perquè els músics no podem viure de l’Instagram Live.” Com a grup d’havaneres, Les Anxovetes actuen sobretot a l’estiu, en el circuit de festes majors, que en principi no és tan flexible a l’hora d’ajornar espectacles com els teatres i auditoris. “El grup és la meva principal font d’ingressos. Si el coronavirus ens hagués agafat en ple juliol, aquest any no menjo.” De moment, tenen l’agenda ben plena de concerts, fins al novembre.

En un altre àmbit, el teatral, el director i dramaturg Ferran Joanmiquel creu que l’actual crisi perjudicarà especialment les sales independents i les companyies petites. “És un món molt precari, de treballadors autònoms, contractes temporals i nivells de producció molt petits. La majoria combinem el teatre amb l’activitat pedagògica i aquests dies s’estan suspenent també molts tallers.” Pel que fa a les obres ja programades, Joanmiquel diu –ho sap bé, com a afectat– que moltes s’estan reprogramant a la tardor, però això provocarà un “efecte embut” que aturarà les produccions previstes per a la nova temporada.

Robert Fàbregas, director del centre cultural saltenc Les Bernardes diu que la seva programació d’exposicions ha quedat completament alterada i, en els dos últims mesos de l’any, fins i tot suspesa, en previsió que hi haurà menys recursos econòmics. “La crisi afectarà els creadors i moltes empreses culturals patiran o tancaran”, opina Fàbregas, que també té una petita editorial i, ara mateix, molts llibres aturats. “La temperatura de la societat s’hauria de mesurar a partir de la cultura. Si la cultura va bé, és que la gent té diners.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Filmin augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15% des de l’inici de la pandèmia i les visualitzacions pugen un 70%

Barcelona

Festivals d’estiu: estat de la qüestió

barcelona / girona

Adeu al pinzell colorista i vital

Barcelona
EL LLIBRE

‘El crepuscle de la humanitat’

Exposicions

Aquell petit gran pas

Girona

Un milió als ateneus

BARCELONA
LA MÚSICA

Trenta anys de ‘Pa amb oli nacional’

Visita virtual al call de Girona

La 38a Setmana del Llibre en Català ja té dates