Cultura

Lila Avilés

Directora de cinema

“És molt important tornar al cos i mirar-nos als ulls”

Lila Avilés (Ciutat de Mèxic, 1982) estrena als nostres cinemes el seu primer llargmetratge, La camarista, nom amb què a Mèxic es coneix les cambreres d’hotel. La protagonista, interpretada per Gabriela Cartol, neteja habitacions d’un luxós hotel de Mèxic DF, del qual no surt mai. El film va representar Mèxic als Oscar, va ser ben rebut al Festival de Toronto i ha voltat i recollit distincions en certàmens cinematogràfics d’arreu del món.

Als crèdits diu que la de netejadora és una tasca “àrdua i alhora subtil i bella”. Ha volgut mostrar-la així a ‘La camarista’?
Tinc una mare que tota la vida ha estat addicta a la neteja a casa, era la seva manera de connectar amb ella mateixa. De petita em desesperava, però vas creixent i entenent coses, i ara veig que és un treball que requereix pensar molt en l’altre. En el procés de construcció de la pel·lícula vaig llegir sobre antropologia de les escombraries, ignorava que es pot saber qui és una persona a partir de les seves deixalles. De vegades, els personatges com Eve, la protagonista, que semblen destinats que ningú els vegi, de cop i volta esdevenen persones que entenen l’altre. El seu em sembla un treball molt minuciós, i altres feines també. A Mèxic, al costat de casa, hi ha un sabater que treballa amb una mestria que es mereixeria una galeria, i la gent sovint ni el mira als ulls. Per mi, tot té a veure al final amb el fet de sentir curiositat. Jo penso molt en les relacions humanes, i en aquest món de tecnologia en què vivim submergits és molt important tornar al cos i mirarnos als ulls els uns als altres, sense importar d’on vens, qui ets o què fas. Hem de ser empàtics.
El film s’inspira en un treball de l’artista visual Sophie Calle.
Sí, vaig veure el seu llibre Hotel, amb fotografies que va fer treballant de netejadora en un hotel de Venècia i retratant objectes de les escombraries, de les pertinences dels hostes, que permetien fer-se una idea de la persona. Em va despertar molta curiositat i en vaig fer una obra de teatre i després la pel·lícula.
Aquest gran hotel de luxe on treballa és una bona metàfora de la societat classista de Mèxic i d’arreu del món?
La pel·lícula és un contenidor, un espai on conviuen persones de diferents nacionalitats i països, amb diferents idiosincràsies i nivells socials. Té diferents interpretacions, però la clau per a mi és aquest espai de trànsit, com un aeroport o un estadi, amb distintes persones, i m’interessava fer allà el retrat d’Eve. Volia que anéssim descobrint el seu món, però no amb una mirada llunyana sobre ella, sinó que l’espectador anés amb ella, acompanyant-la. M’interessava retratar la humanitat d’Eve i de tots els personatges. Cadascú té el seu univers i la seva història, hi ha diferències, però al final, quan algú passa aquesta frontera, desapareix la invisibilitat i som capaços d’empatitzar.
Eve és un personatge silenciós, amaga les emocions. Per què?
En general a Mèxic hi ha aquesta dualitat, la idea del mariachi, molt esbojarrat, cap enfora, i també els que viuen en un món interior i, per supervivència o per pudor, a vegades no exterioritzen les coses. En concret, en el cas d’Eve, m’interessava construir aquest personatge d’una dona molt resilient, molt forta, amb una cuirassa, i a mesura que avança la història va sentint curiositat i canvia.Ella mateixa esdevé capaç d’acceptar el seu cos i mostrar-se com és, sentir curiositat per l’educació i per moltes altres coses. Esdevé capaç de trencar les fronteres humanes, no només les geogràfiques, sinó també les nostres pròpies portes i fronteres. De vegades, per prejudicis i estereotips, ni tan sols ens mirem a nosaltres mateixos. Això es pot trencar a partir de la curiositat, és el que la fa a avançar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Entre els insectes i la ficció

llançà

Jaume Geli i les ‘23 espines’ que en van ser 200

Girona

Retorn als orígens

parís

Tan dur com bonic

Barcelona
Un tast de...
‘El teu gust’, Isabel-Clara Simó

Obra pòstuma de Simó

L’atractiu intacte de Dalí

Figueres
calonGE

Di-versiones, amb llibre i pregó

CARLES CASANOVAS
VEU, GUITARRISTA I DIRECTOR MUSICAL DEL GRUP D’HAVANERES PORT BO

“A Cuba és curiós que no coneguin l’havanera tot i que va néixer allà”

calella de palafrugell

Lluís Molinas fa un repàs a la seva vida a ‘Tot recordant’

Palafrugell