Medi ambient

JOSEP LLUÍS PELEGRÍ

DIRECTOR DE L'INSTITUT DE CIÈNCIES DEL MAR

“L’oceà forma part de la nostra vida integral”

Si no canviem la manera de ser, la Terra evolucionarà cap a un estat en què nosaltres no serem sostenibles
La ciència ha de ser reflexiva, inclusiva i transformadora

Nascut a Caracas, fill d’emigrants catalans que van marxar per la recessió econòmica dels anys cinquanta, i després d’estudiar física, va treballar i continuar formant-se en diferents indrets, com els Estats Units, el Regne Unit o les Canàries. El 2003 va arribar a Catalunya, d’on mantenia, a més dels contactes familiars, el vincle de la seva llengua materna. Professor universitari, investigador, director de tesis i màsters, autor de diversos llibres i articles, Josep Lluís Pelegrí va arribar a la direcció de l’ICM el 2018.

Com va anar a parar a la direcció de l’ICM?
La direcció és un lloc que d’entrada no és gaire atractiu perquè has de fer moltes coses burocràtiques, d’administració, de gestió de personal, però és un lloc que també permet reorientar una mica cap on vols que vagi el centre, no només sobre la part científica o d’organització, sinó també sobre la implicació que ha de tenir com un centre transformador.
Un centre transformador?
Una de les coses que jo ja tenia clares i que ara tinc més clara des que soc a la direcció, és que la recerca està molt bé i és molt important potenciar el coneixement, perquè sense ell no anem enlloc, però hem de ser capaços de fer arribar aquest coneixement a la gent i motivar-la mitjançant la seva participació i la seva sensibilitat. Motivar-la per la rellevància que té la natura i particularment els oceans com a part essencial integral de la natura. Si no fas aquest compromís com a centre, de sortir de la teva bombolla científica i dir que vols ser un centre participatiu socialment, implicat en l’entorn i d’alguna manera transformador, i fer una sèrie d’accions perquè la societat miri els oceans d’una manera diferent, els respecti i actuï conseqüentment amb aquesta harmonia d’home-societat-natura, si no som capaços com a centre de potenciar això, quedem molt curts.
Per què?
Perquè, per exemple, quan parlem ara de canvi climàtic, canvi global..., en tot això, de solucions correctives se’n poden proposar moltes, però cap serà realment efectiva si no fem una prevenció i un canvi d’hàbits. Si no hi ha un canvi d’hàbits de la societat, ja podem inventar-nos tot el que vulguem que el desenllaç ja sabem quin serà.
Per exemple, quin canvi d’hàbits?
Com a centre, aquesta recerca d’excel·lència que fem no servirà de res si no som capaços d’interaccionar amb altres actors, des de filòsofs fins a artistes, també òbviament l’administració i molt especialment les associacions i la societat civil. Que sigui la societat civil qui digui, per exemple: “Jo aposto per un canvi de model de societat que no vol consumir peixos de xarxes d’arrossegament que agafen tot tipus de peix i destrossen tot l’ecosistema. Això és una aposta meva individual i meva com a societat i soc partidari que les confraries que aposten per una pesca sostenible tinguin algun tipus de suport i que la gent pugui adquirir aquest tipus de productes en contra d’altres que són molt més econòmics però ho destrossen tot.” I així tot un seguit d’altres decisions, com comprar una cosa de comerç just, etcètera. Aquest és el tipus de canvi que hem de buscar.
Què han fet en aquest sentit?
Ho estem treballant molt i hi posem molta energia. No és senzill, perquè portes una dinàmica de molts anys com a centre de recerca tradicional en la teva bombolla, però hem aconseguit coses molt interessants. Ara comencem a tenir a una xarxa amb els veïns, associacions, la biblioteca, el centre cívic...; formem una xarxa d’escoles marines per potenciar tota la Barceloneta, i, d’altra banda, també fem accions amb clubs esportius d’activitats sostenibles, amb gent que treballa en activitats subaquàtiques i també amb l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha de reconèixer que té molt clara la seva política de sostenibilitat i de col·laboració. En aquesta línia, tenim expectatives de crear en un futur un centre, un espai de cara a aquesta ciència transformadora. Volem que la ciència no sigui solament reflexiva, és a dir que no només generi ciència potent i de qualitat, sinó que també sigui inclusiva, que la gent hi participi en tots els nivells i acabi sent transformadora. O sigui, reflexiva, inclusiva i transformadora.
L’ICM té 70 anys d’història i ha participat en nombrosos projectes. És molt difícil destacar-ne alguns?
Són molts anys d’història i destacant-ne algun segur que quedaré malament, però, per exemple, d’aquests anys recents, aquí tenim el Barcelona Expert Center, on es processen i des d’on es distribueixen dades de salinitat superficial i d’humitat de la superfície de la Terra i salinitat superficial dels oceans a tota la comunitat internacional. També hi ha una participació molt potent en programes internacionals com el Tara Oceans, de la part biogenòmica de tots els oceans; campanyes al voltant del món i molt especialment al Mediterrani i l’Atlàntic de recollida de tot tipus de mostres, o, per exemple, un projecte molt interessant que fa anys que s’està treballant de cogestió de les confraries. Catalunya té un sistema de cogestió de pesqueries que és únic, espectacular, i en què la ciència, la recerca en aquest cas, les confraries i la Generalitat s’han posat d’acord perquè hi hagi una pesca sostenible. I això és gairebé únic en tot el Mediterrani.
Entre les línies d’investigació hi ha...
L’oceà com el component principal de la Terra. La Terra té un 70% de la superfície coberta d’aigua, però entre el 95% i el 97% és al subsòl. S’ha de pensar que la tercera part de l’aigua que plou sobre les masses continentals ve dels oceans. Si a la Terra només s’evaporés i es precipités, al cap d’uns anys s’assecaria perquè s’evapora molt més del que precipita. Quan pensem en l’oceà el pensem com alguna cosa aïllada, quan realment forma part de la nostra vida integral.
Fins a quin punt l’activitat humana afecta els oceans i el planeta?
L’impacte antròpic sobre el nostre planeta és extraordinari. Es pot parlar de dos tipus d’impacte: de canvi climàtic i de canvi global. Bàsicament tot l’impacte climàtic ens ve de l’excés de crema de combustibles fòssils i d’activitats que fan augmentar la quantitat de gasos hivernacle que hi ha a l’atmosfera, i això té una sèrie de repercussions perquè hi ha més escalfament i puja el nivell del mar o, en haver-hi més CO2, hi ha més introducció de carboni als oceans i per tant més acidificació. I això té un impacte sobre una sèrie de poblacions i sobre la circulació, que farà que segurament hi hagi zones que tindran menys oxigenització. Pel que fa al canvi global, és l’impacte directe de l’acció antròpica en qüestió de degradar el medi ambient, per exemple amb contaminants a l’aigua, construccions insostenibles al litoral, de pesca no sostenible que destrueix el fons marí, o els plàstics i els materials pesants, tot tipus de contaminants. Per exemple, el Mediterrani és una conca que té una concentració important de mercuri i això preocupa perquè hauria de ser un oceà en miniatura amb unes condicions de protecció molt especials que malauradament no té.

Quin és l’escalfament de l’oceà?

Els oceans són uns grans reguladors del nostre planeta perquè tenen una important capacitat d’absorbir calor. Sí que la temperatura en la superfície ha augmentat una mica més, especialment en regions d’altes latituds. Les prediccions són que d’aquí a finals de segle el canvi serà molt més gran. Ara, en qüestió d’un centenar d’anys la temperatura del planeta pujarà, si tot va com va, sobre els tres i mig o quatre graus de temperatura de mitjana, i és moltíssim. Això tindrà un impacte, entre altres coses, en la quantitat de desglaç. Afortunadament, de moment, la major part és de gel marí que està flotant a l’aigua, el desglaç àrtic; però el problema és quan es desglaci, que ja està passant, glaç continental sobre Groenlàndia, però sobretot el de sobre l’Antàrtida. Hi ha molt glaç, i això sí que implicaria una puja del nivell del mar important. Ara, no tant com a vegades la gent exagera, perquè es diuen coses que són un disbarat. Estem parlant de 60, 70, 80 centímetres o 1 metre a finals de segle. Amb la pèrdua de glaç també es perd molta biodiversitat en altes latituds.
Expliqui alguna cosa que desconegui dels oceans.
Segur que cada investigador dirà una cosa diferent. A mi, per exemple, em fascina la seva complexitat. A la terra, els hàbitats estan més fragmentats perquè hi ha menys connectivitat i això fa que, per exemple, hi hagi molta més biodiversitat. En canvi, a l’oceà, en ser una cosa fluida, hi ha molta més connexió encara que pugui trigar desenes, centenars d’anys l’aigua d’anar d’una punta a l’altra de l’oceà. Malgrat tot, és una connexió que sempre s’estableix. Tots som majoritàriament líquid, aigua... Hi ha molts animals en què el noranta i escaig per cent del seu cos és aigua, animals que tenen tot el seu sistema circulatori fet de líquid sense conductes tancats. Hi ha tot aquest flux d’aigua i de tot tipus de propietats... Doncs a mi em fascina com aquest sistema s’organitza. Aquest penso que és un dels reptes a entendre. De la mateixa manera que nosaltres estem organitzats com a éssers vius, doncs pensar la Terra com està organitzada com a ésser viu. Em sembla molt interessant, aquest concepte de la vida com a procés, més que de la vida com a entitat, i penso que el millor exemple que tenim de la vida com a procés és precisament la Terra.
Hi ha diferents veus que vinculen la pandèmia amb la crisi mediambiental.
Totalment d’acord. Jo ho vincularia tot a l’estabilitat del sistema. El sistema és viu, la Terra és un ésser viu, jo no en tinc cap dubte. Hi ha gent que parla que és un sistema complex, per mi és un ésser viu. Els éssers tenen una intel·ligència vital que contínuament es va autoajustant, van progressant, i la Terra ha evolucionat. Quan parlem de la Terra parlem de tots, tots en som part integral. Nosaltres som un element aïllat de tot un sistema que és viu. Estem contínuament intercanviant vida entre jo i la natura: energia, matèria, informació..., fins i tot podríem parlar que intercanviem ànimes, si vols, però això ja hi hauria gent que diria que no hi creu, però hi podem creure perfectament... Hi ha tot un flux de moltes propietats, però aquest ésser viu que és el planeta nosaltres d’alguna manera l’estem alterant. La Terra, en el moment en què li fas una pertorbació molt forta, doncs busca un nou sistema d’estabilitat. Contínuament li estem fent pertorbacions molt fortes. Doncs què passarà? Doncs, si no canviem la manera de ser, la Terra evolucionarà cap a un estat en què nosaltres no serem sostenibles de cap manera. Perquè l’evolució de la raça humana no serà tan ràpida per estar adaptada a un nou sistema climàtic. Quan es parla de conceptes com “One ocean, one health”, en el fons el que estem dient és que la salut de tot el planeta, i en particular de l’espècie humana, depèn que el sistema estigui en una harmonia. Depèn de nosaltres.
Com hi hem d’incidir?
Jo crec que és molt important tenir un coneixement millor de com funciona el sistema. Estem parlant de tots aquests estudis de recerca bàsica que es fan en totes les línies, i ara hem vist claríssimament que és molt important tota la capacitat que ha tingut la comunitat internacional de desenvolupar en un termini molt curt una vacuna per una malaltia infecciosa com aquesta. Però això no és suficient. Tot aquest coneixement està molt bé i ens pot portar a accions correctives, per exemple, quan parlem de pujar el nivell del mar, doncs potser estaríem parlant de sistemes costaners que siguin més resilients... Però aquí l’única solució a llarg termini és que la societat es plantegi clarament què és el que vol ser.
I aquí hi torna el paper dels centres de recerca.
Sí, com ja he dit, en la situació actual hem de buscar quin ha de ser el nostre paper dins aquesta nova societat que entre tots plegats hem de construir, i crec que el nostre és generar coneixement per entendre millor fins on podem arribar i com corregir i curar, però, també, generar consciència que tots formem part d’aquest sistema harmònic i compartit. Formem part de la natura, que és de tots, no és de ningú i no està al nostre servei. Si veig que en formo part, llavors és quan penso que l’he de cuidar, fer-la créixer i que la meva especialització, individualitat i el que em diferencia de la resta és simplement la meva aportació personal a aquest tot. Sí que som diferents, però formem part del tot.

A primera línia

L’Institut de Ciències del Mar és un centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que des de fa un any compta amb l’acreditació d’excel·lència Severo Ochoa i on treballen 250 persones, a més d’un nombre important d’estudiants de màsters, doctorats o treballs de grau. Ubicat a primera línia de mar, a la Barceloneta, és el primer centre de recerca de l’Estat en termes de producció científica i, segurament, el més important de tota la Mediterrània. Aixoplugat sota el paraigua del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals, juntament amb la Unitat de Tecnologia Marina, situa l’edifici com un hub de coneixement marí únic a l’Estat en termes de producció científica i de serveis a la comunitat científica marina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Visitants i veïns del delta del Llobregat aprecien l’espai

barcelona

Repàs al creixement de Banyoles fins als Jocs del 92

Banyoles
Els veïns volen salvar l’última zona natural de Cornellà

Els veïns volen salvar l’última zona natural de Cornellà

Barcelona

Castelldefels obre el castell reformat al públic

Barcelona

L’augment de busos a Sant Daniel i Puig d’en Roca, fix

girona

Torroella destinarà 2,6 milions en sostenibilitat

Torroella de Montgrí
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més estabilitat

barcelona

Ramon Gascons és investit com a nou alcalde de Tossa de Mar

tossa de mar

La cronologia