Medi ambient

El futur de l’Alta Garrotxa queda en mans dels tribunals

Els propietaris forestals interposen un recurs davant del TSJC contra el pla especial de protecció d’aquest espai d’interès natural

Sostenen que no se’ls ha tingut en compte a l’hora de redactar el document

Habitable
Els que han presentat el recurs consideren que el pla no permet que la gent pugui viure a l’Alta Garrotxa

El consens que la Generalitat volia aconseguir per al pla de protecció de l’Alta Garrotxa no s’ha produït. El Consorci Forestal de Catalunya, el Moviment País Rural i sis organitzacions de propietaris forestals (de la Vall de Camprodon, l’Alta Garrotxa, la vall del Bac, el Montnegre i Corredor i Sant Hilari Sacalm) han presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla, aprovat pel govern al mes de febrer i, per tant, vigent des d’aleshores.

El tribunal haurà de decidir si admet a tràmit el recurs i, si és així, es podria donar la circumstància que suspenguessin la nova normativa de manera cautelar.

Visió “urbana”

En la línia argumental que ja van exposar en les al·legacions –que en general no es van acceptar–, els propietaris que han presentat el recurs sostenen que no s’ha tingut en compte el seu punt de vista i que el document s’ha elaborat a partir d’una visió “urbana” que no dona suport al “manteniment d’activitats econòmiques tradicionals i sostenibles, ni promou la fixació de gent en un territori cada vegada més despoblat”. En concret, assenyalen que el pla va en contra d’una gestió forestal sostenible, la ramaderia extensiva o la caça controlada d’algunes espècies, una circumstància –diuen– que perjudica la biodiversitat. “En canvi –va manifestar ahir el president del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló–, s’hi promociona el turisme de natura. No hi estem en contra, però no pot passar al davant de les activitats primàries del territori.” Castelló va assenyalar, a més, que els propietaris forestals tan sols tenen un 20% de representació en l’òrgan de govern de l’EIN, una proporció que, segons el seu parer, no s’adiu en absolut amb la realitat.

Turisme

El pla el van redactar, sota la direcció del biòleg Francesc Diego, tècnics de la Generalitat i del Consorci de l’Alta Garrotxa, l’ens que gestiona el territori protegit. En línies generals, l’objectiu de la iniciativa –van argumentar en la presentació del document– és fer compatible la protecció dels valors naturals (fauna, flora i geologia) i arquitectònics amb activitats considerades sostenibles. Sobre el mapa s’hi assenyalen els territoris on es poden fer determinades activitats (turisme rural, agricultura, ramaderia, escalada, barranquisme, etc.) i els espais on no se’n preveu cap, al marge de les relacionades amb la conservació de l’entorn. Aquestes zones s’anomenen “de lliure evolució natural”, un concepte que, per Castelló, no té sentit perquè és a través d’una bona gestió silvícola que es conserva bé un territori. “Sembla que no vulguin que hi hagi gent al territori, que l’Alta Garrotxa sigui un lloc que els forasters vegin bonic però on la gent no es pot guanyar la vida”, es va queixar.

“És el que es pretenia”

Per contra, el president del consorci, Santi Reixach, considera que sí que s’ha escoltat els propietaris forestals i sosté que el document final reflecteix el que es pretenia. “No acabo d’entendre la seva posició”, va manifestar ahir. “Si més no –va concloure–, el pla de protecció és una eina molt millor del que teníem fins ara”, en referència a les normes provisionals del 1996, que es consideraven massa restrictives i poc adaptades a les necessitats d’aquest territori.

El 91,5 % de la superfície és privada

L’EIN de l’Alta Garrotxa comprèn 33 km², dels quals el 91,5% són de propietat privada. Fins a mitjans del segle passat va tenir molta vida, amb una economia vinculada als boscos i la ramaderia. El posterior èxode a les ciutats va provocar el seu abandonament. En les darreres dècades, s’hi han recuperat algunes activitats i s’ha convertit en destinació de turistes i practicants d’esports com l’escalada, el senderisme i el barranquisme. L’any passat, tot i la pandèmia, a Sant Aniol d’Aguja hi van arribar més de 33.000 persones, una xifra rècord que no inclou la gent que passa per Sadernes però no arriba a Sant Aniol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
el temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè amb ruixats o xàfecs a partir del migdia al Pirineu o Prepirineu

Barcelona

Eurofund estudia emprendre accions legals contra la Paeria per la paralització del projecte comercial de Torre Salses

Lleida

Els treballadors del 112 reclamen la internalització del servei d’atenció telefònica d’emergències

Reus

La central nuclear Vandellòs II inicia el 25è cicle d’operació

Vandellòs

Alerten que l’any 2050 hi haurà més residus plàstics que peixos

Lleida
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Menys núvols i alguns ruixats

barcelona

AVLO ja opera entre Barcelona i Madrid amb quatre connexions diàries

barcelona
Cal reserva prèvia per accedir a Fontalba

Cal reserva prèvia per accedir a Fontalba

QUERALBS

L’oposició als canvis a l’eix comercial no s’atura a Platja d’Aro

PLATJA D’ARO