Societat

La fossa de Gurb

El 24 de gener del 1939 set veïns de Gavà, pares de família tots ells, van ser mobilitzats, els van fer pujar a un camió i, després que els traslladessin constantment per la rereguarda de les línies de front, van acabar lluitant el 3 de febrer del 1939 amb les tropes franquistes en una línia defensiva fixada a Gurb, al costat de Vic. Dels set gavanencs, quatre van morir en combat i tres van poder tornar al poble i explicar el que havia passat informant a les vídues d'on havien vist caure, ferits de mort, els seus marits. Les quatre famílies es van traslladar fins a Gurb, a la masia de can Cadet, on l'amo els va dir que, en trobar 13 soldats estesos als seus camps després que hagués passat el front, havia optat per enterrar-los plegats en una rasa de la seva propietat.

Les famílies ho van intentar tot per poder exhumar-los i traslladar-los al cementiri de Gavà però les autoritats civils i eclesiàstiques els van denegar qualsevol permís, de manera que van optar per assenyalar i preservar la fossa comuna, un indret que van estar conservant fins a l'any 2008, quan van demanar a la Generalitat que s'exhumés la fossa per poder recuperar les restes.

L'obertura de la fossa va ser dirigida per la Dra. Assumpció Malgosa (UAB), i efectivament es van exhumar 13 restes òssies, de les quals es van fer els estudis antropològics pertinents i es van poder identificar els quatre gavanencs. Amb l'exhumació, mercès a la tasca portada a terme pels arqueòlegs, antropòlegs físics i els forenses, es va poder corroborar que els 13 soldats havien mort per trets de bala, i que la majoria tenia més d'un impacte: bàsicament a les cames i al tors. De fet, un dels soldats tenia fins a 14 impactes de bala. Al voltant de la mort d'aquests homes, però, hi ha dues qüestions que l'exhumació va poder treure a la llum que restaran sense resposta i en l'àmbit de l'especulació: onze dels soldats tenien un impacte de bala al crani. No és possible conèixer la successió dels fets, però no podem deixar de preguntar-nos si la mort els va ser causada pels trets rebuts al tors o les cames o bé pel rebut al cap, i quins van ser els primers que els van impactar. La lògica ens porta a considerar que si el primer tret rebut va ser el del cap els altres eren superflus; si, en canvi, els primers van ser els de la resta del cos, fet que és fàcil que succeís en un context de batalla com el que es va donar, els trets al cap haurien de ser, efectivament, de gràcia.

L'altra interrogant és la causa de la mort d'un dels soldats que no es va poder identificar: per trets d'escopeta de perdigons al crani. Les tropes rebels, quan faltaven tres mesos per acabar la guerra i pocs dies perquè arribessin a la frontera amb França i ocupessin del tot Catalunya, després de més de dos anys de conflicte armat, de totes les armes i municions que utilitzaven cap no era de caça. L'ús d'una escopeta de perdigons estava molt fora de lloc en aquelles circumstàncies. Així doncs, d'on va sortir aquella arma i qui la va utilitzar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reobren Port Aventura i el Tibidabo amb aforament limitat i mesures de seguretat

Barcelona/Vila-seca/Salou

Tres detinguts i càrregues policials en un desallotjament d’un bloc ocupat a Canovelles

canovelles

Més de 7.000 desallotjats en ‘botellons’ durant la nit a Barcelona

barcelona

El descens dels indicadors continua amb 57 ingressats menys i els mateixos crítics (399)

barcelona

La reobertura es consolida per “l’improbable risc de rebrot”

Barcelona

L’Empordà aposta per la formació professional dual

LA BISBAL / D’EMPORDÀ / FIGUERES

Crida a regular la qualitat de l’aire en espais interiors

Barcelona
SOCIETAT

ERC vol treure els cables de les façanes

Colau retreu a l’Estat i a la Generalitat que no facin pisos socials

barcelona