Societat

Aquells dies que “mig Barcelona és a Girona”

“Vessen de forasters.” La situació en aquella

Girona de poc més de 20.000 habitants era caòtica, tal com va deixar escrit a Els darrers dies de la Catalunya republicana un dels fugitius il·lustres que s'hi va hostatjar, Antoni Rovira i Virgili: “La ciutat està enormement plena de gent, que hi acut a carrera feta per totes les rutes i camins. Hotels i hostals, dispeses i pensions i cases particulars vessen de forasters. Als voltants de la població apareixen campaments improvisats. [...] I a cada hora, a cada minut arriba més gent, en automòbils, camions, carros, motocicletes i bicicletes. Arriben també llargues corrues que van a peu. Per carrers i places hi ha rengleres de vehicles que destorben el pas. Soldats, obrers, pagesos, menestrals, funcionaris, polítics, tècnics intel·lectuals. De tot hi ha en barreja confusa.”

El relat de Rovira i Virgili continua dibuixant un retrat precís d'aquells dies:

“–Mig Barcelona és a Girona –diu un amic barceloní. La frase, ja es comprèn, és hiperbòlica. Però no és exagerat de dir que ara conté Girona quatre o cinc vegades la seva població normal. I no són solament els barcelonins els qui van venint, sinó gent de totes les comarques de Catalunya i de totes les regions d'Espanya, les envaïdes i les que estan per envair.”

Per complementar el testimoni d'aquest eminent ciutadà de pas tenim el relat d'una veïna de la ciutat, Teresa Aleixandri (1921-2013), en aquells dies una jove d'encara no 18 anys filla d'una família d'activisme republicà conegut que, passades unes quantes dècades, recordava així la situació: “Vam sentir dir que s'acostaven els nacionals i vam fugir tots cap a les Gavarres, en direcció als Àngels. Els meus pares, que tenien cap a 70 anys, dues de les meves germanes amb els seus marits i un dels meus germans, amb la seva xicota. Vam sortir amb una tartana muntanya amunt i vam fer nit al bosc. Va ploure a bots i barrals tota la nit i vam haver d'aixoplugar-nos sota la tartana i els arbres. Vam continuar fins a una casa de pagès on teníem parents. Al cap d'uns dies, vam tornar a Girona. Vam trobar casa nostra intacta, perquè un veí que no havia fugit (i que el meu pare havia salvat de les ires anarquistes uns anys abans) s'havia dedicat a enganxar cartells a totes les portes del carrer Ultònia, on vivíem, i rodalies. Als cartells, hi deia «Viva Franco! Arriba España!» I els soldats van passar de llarg sense saquejar els domicilis on hi havia aquests cartells a les portes enganxats...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Can Ruti atén 75 pacients pediàtrics amb Covid persistent des del gener

badalona

El BIOCOMSC creu que es pot aguantar un creixement suau de la pandèmia sense més restriccions

barcelona

Reobren Port Aventura i el Tibidabo amb aforament limitat i mesures de seguretat

Barcelona/Vila-seca/Salou

Tres detinguts i càrregues policials en un desallotjament d’un bloc ocupat a Canovelles

canovelles

Més de 7.000 desallotjats en ‘botellons’ durant la nit a Barcelona

barcelona

El descens dels indicadors continua amb 57 ingressats menys i els mateixos crítics (399)

barcelona

La reobertura es consolida per “l’improbable risc de rebrot”

Barcelona

L’Empordà aposta per la formació professional dual

LA BISBAL / D’EMPORDÀ / FIGUERES

Crida a regular la qualitat de l’aire en espais interiors

Barcelona