Societat

‘Coronavirus’ i ‘covid’ s’inclouen al diccionari de l’IEC

La versió digital del DIEC incorpora 100 paraules i en modifica 239

Cada any es farà un balanç de les novetats

Coronavirus, el neologisme del 2020, ja ha estat incorporat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). També apareixen com a entrades a la versió digital del diccionari covid i cribratge, paraules que s’han generalitzat en els últims mesos i que l’IEC reconeix pel seu ús social. El president de la comissió de lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC, Josep Martines, va presentar ahir les novetats del diccionari en línia, que incorpora 100 paraules i en modifica 239, moltes d’elles a partir de suggeriments de persones i col·lectius aliens a l’Institut d’Estudis Catalans. El signe dels temps es fa evident en modificacions com les d’aforament, que té ara també l’accepció de nombre màxim autoritzat de persones en un local públic, o floreta, que ja no es refereix a una paraula afalagadora que s’adreça ”tradicionalment a una dona” sinó a “algú”.

El DIEC incorpora les novetats i modificacions a la versió digital, tal com va fer en l’anterior renovació, per la rapidesa que proporciona a l’hora de fer canvis. Cada any, cap al 27 de novembre, Dia de Ramon Llull, l’IEC farà balanç de les paraules noves. “Un diccionari no pot estar a l’esquena de la societat, és un far de l’ús social”, va defensar Martines. Per això les paraules originades per la pandèmia han estat un dels focus de l’actualització, i es recull que covid és una paraula femenina i aguda “per coherència, perquè la d es refereix al terme anglès desease, que significa malaltia, i malaltia és femení”, segons el filòleg. També s’ha treballat en una definició comprensible per a l’usuari mitjà, defugint un excés de tecnicismes.

Una altra mostra del DIEC com a notari de l’ús social és la incorporació de fotut -uda, fumut -uda i cardat -ada. “Ja estaven al diccionari, però incorporen una accepció nova pensant novament en l’usuari mitjà”, segons Martines. Al cardat relacionat amb un procés tèxtil se li afegeix el significat popular de “fotut”.

El diccionari inclou també modificacions que responen a la coherència interna, perquè molts participis funcionen com a adjectius. És el cas, per exemple, de viatjat, entès com a persona que ha adquirit experiència i coneixements pel fet d’haver viatjat molt.

Un diccionari no pot estar a l’esquena de la societat, és un far de l’ús social
Josep Martines
President de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol arreu

Barcelona

Antonio Resines surt de la UCI després de passar-hi un mes per la Covid-19

Madrid

La Justícia prorroga fins al 15 de febrer el requisit del pas Covid a Andalusia

Granada

Almenys 10 ferits en el col·lapse d’un pont a Pittsburgh (EUA)

Washington

La fiscalia insta el TSJC a investigar Vergés per no vacunar abans policies nacionals i guàrdies civils

Barcelona

Vall d’Hebron realitza per primera vegada a l’Estat tres trasplantaments pulmonars a una mateixa persona

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Domini del sol

barcelona

El 70,5% de les assignatures dels graus universitaris són en català però només el 39,8% de les dels màsters

Barcelona

Darias: “Totes les dades apunten que hem doblegat ja la corba” de la sisena onada

madrid