Societat

Pandèmia tabú

La crisi sanitària i econòmica de la Covid-19 dispara els casos de trastorns mentals, les malalties més estigmatitzades i amb menys recursos

Preocupa el fort augment dels trastorns alimentaris i els comportaments autolesius entre els més joves

L’abast de l’impacte es veurà els propers anys

Ha pujat un 47% el nombre d’urgències mentals en joves al Clínic

La pandèmia no només està disparant el nombre de casos nous de trastorns mentals, des de quadres d’ansietat, depressions i agorafòbies fins a trastorns de la personalitat, alimentaris o obsessius compulsius, sinó també està empitjorant la qualitat de vida de qui ja en patia, agreujant símptomes o provocant recaigudes. Això ha tensat encara més el sistema i ha posat al descobert la gran mancança d’eines emocionals i recursos públics que hi ha per prevenir-los i tractar-los, a més de fer evidents els enormes tabús i estigmes que encara envolten el món de la salut mental. Els professionals que treballen en aquest camp adverteixen que ara estem veient només la punta de l’iceberg i que no serà fins d’aquí a uns anys que ens podrem fer una idea de l’impacte que han tingut el coronavirus, el confinament i les restriccions anti-Covid en la nostra salut mental, perquè la majoria de persones pateixen en silenci i triguen molt a demanar l’ajuda necessària. Tot i això, ja hi ha xifres que ajuden a intuir la magnitud de la tragèdia: el primer trimestre del 2021, a l’hospital Sant Joan de Déu, les urgències per trastorns mentals en adolescents han pujat un 47%, sobretot les relacionades amb trastorns alimentaris i els comportaments autolesius.

Preocupa especialment l’impacte que la crisi està tenint en els més vulnerables emocionalment, els nens i els joves. L’aïllament social, la crisi socioeconòmica i les situacions traumàtiques no resoltes –com els dols que no s’han pogut iniciar amb bon peu– s’han sumat a la reducció de “factors protectors” com són l’escola, l’oci i la socialització, exposa Montse Dolz, cap de l’àrea de salut mental de Sant Joan de Déu.

Segons les dades del Departament de Salut, durant la primera onada de la pandèmia, les consultes per trastorns d’ansietat van disparar-se un 127% i un 74% les relacionades amb el suïcidi i conductes autolesives. En tot l’any passat, les temptatives de suïcidi i conductes autolesives en menors de 18 anys van créixer un 27% i les visites a pacients de trastorns de la conducta alimentària (TCA), que majoritàriament són noies joves, un 25%. El Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (Cotoc) ha detectat que “el confinament, l’aïllament i les mesures anti-Covid han incrementat les addiccions a tòxics, han disparat l’ús de pantalles i han fet augmentar els TCA entre els adolescents en general però sobretot entre aquells afectats prèviament per trastorns afectius, psicòtics, de conducta, personalitat, autisme o fòbies”. El Cotoc reclama que s’incrementi “el personal i els mitjans per poder atendre una població en greu risc de patir recaigudes i cronificar els seus trastorns mentals”.

Dols difícils de portar

Els joves són un col·lectiu especialment castigat, però la pandèmia emocional està afectant a tothom. “Una situació tan excepcional com la que vivim afecta sí o sí la salut, també la mental, tot i que és la gran oblidada”, reflexiona Maribel Martínez, psicòloga directora del Centre de Teràpia Breu. Des del març de l’any passat, ha “quadriplicat” la xifra de pacients. Durant el confinament, Martínez va tractar sobretot professionals sanitaris que patien estrès posttraumàtic i també familiars de malalts de Covid que havien mort. “En situacions normals, un dol ja arrossega un munt d’emocions, però és que el que passava era del tot anòmal, perquè deixaves un dia el pare a l’hospital i ni te’n podies acomiadar.”

Ara, aquesta psicòloga està acompanyant moltes persones amb depressió, ansietat, agorafòbia, TOC o hipocondria. “Ni ens imaginem el patiment que hi ha i hi haurà. Tots tenim pors, però el problema és quan ens condicionen la vida. Quan comencin a relaxar-se les mesures, veurem com ho porten les persones que no tenen ni l’energia ni l’actitud per continuar fent vida normal i que encara ara gairebé no surten de casa.”

“Encara estem en l’onada, però el que veurem serà un tsunami”, coincideix Sergio Guzmán, terapeuta ocupacional. “Notem molt més patiment entre la gent que atenem –explica– i han augmentat els pensaments suïcides, hem posat la supervivència al davant de la vida i molta gent sobreviurà però amb males condicions de vida.” “Ens queden un parell d’anys de veure com impacta tanta por i soledat, serà devastador i cal una estratègia de país que defineixi com mitigarem aquest impacte”, exigeix.

Teràpies aturades

Mar Busquets, vicedegana del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals, explica que moltes persones que ja tenien un trastorn han empitjorat perquè les seves teràpies han quedat interrompudes. El confinament i les restriccions els han privat del tractament i les activitats quotidianes que estructuraven el seu dia a dia. “Per a ells són molt importants aquestes rutines perquè els ajuden a regular coses bàsiques com el son o el menjar i els dona tranquil·litat i seguretat.” “Estem veient molta ansietat i depressió i molta gent que tenia trastorns controlats que han anat enrere, fins al punt d’haver d’ingressar en un centre de salut mental”, alerta. Com molts altres professionals, Busquets lamenta que les llistes d’espera de la sanitat pública són llargues. “Si tens plaça vol dir que ja has arribat a un estat molt greu.” Reclama més recursos i mans sobretot per atendre “les malalties que requereixen un tractament més personalitzat” i també fer detecció i atenció precoç. Estan lluitant, per exemple, perquè els terapeutes ocupacionals puguin treballar braç a braç amb els professionals d’atenció primària.

Jordi Blanch és el director del pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut. Explica que, entre altres accions, el govern ha reforçat el programa de salut mental de col·laboració amb l’atenció primària i comunitària contractant més de cinquanta professionals de la salut mental, que col·laboraran amb els CAP. També s’han creat 160 noves places de serveis de rehabilitació comunitària per millorar la recuperació funcional de les persones amb diagnòstic de malaltia mental greu. Preocupa, però, que el sistema públic està detectant ara casos “més greus”, de persones que no havien anat al metge per por de contagiar-se o perquè intentaven trampejar la situació i han demanat ajuda quan ja no han pogut més.

Està previst que el 2024 hi hagi el doble de places PIR que ara, però el problema, reflexiona Òscar Pino, coordinador del centre de salut mental d’adults (CSMA) Benito Menni de l’Hospitalet de Llobregat i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, és que “amb aquests nous psicòlegs clínics ni tan sols es cobriran les baixes de jubilació”. Com la resta de professionals consultats, Pino creu que tot just estem veient l’inici de la pandèmia mental i recorda que no només hi ha molta més demanda, sinó que els equips estan “molt més cansats”. “Fins l’abril del 2021, la nostra activitat ha pujat un 25% i som els mateixos terapeutes, que ja abans no donàvem l’abast.”

Els professionals que atenen pacients amb anorèxia i bulímia són els que han notat més sobrecàrrega. Teia Plana, cap de la unitat de trastorns de la conducta alimentària del Clínic, explica que tenen tant pacients que s’han “descompensat amb la pandèmia, sobretot arran del confinament”, com pacients noves que “abans de la Covid potser ja presentaven una simptomatologia lleu o compatible”. També entren “noies que estaven bé i amb l’augment de la incertesa i la tristesa, la pressió de les xarxes i la falta d’interacció, han començat a obsessionar-se amb el menjar o l’esport”. Al Clínic només tracten menors i fins ara la meitat de les pacients tenien entre 15 i 19 anys, però ara n’hi ha fins i tot de tot just 10 anys.

LES FRASES

Estem veient molta ansietat i depressió i gent amb trastorns controlats que han anat enrere
Mar Busquets
vicedegana cotoc
A l’inici del confinament vaig tractar molts estrès posttraumàtics i processos de dol
Maribel Martínez
Dir. Centre de Teràpia Breu
Ens queden un parell d’anys per veure com impacta tanta por i soledat, serà devastador
Sergio Guzmán
terapeuta ocupacional
Tenim un 10% més de trucades de familiars d’adolescents, cal parlar del suïcidi
Clara Rubio
pres. associació prevenció suïcidi
S’han reduït factors protectors dels joves com són l’escolarització, l’oci i la socialització
Montse Dolz
cap salut mental sjd
La Covid ha agreujat TOC existents i també n’ha fet debutar molts, fins i tot en nens molt petits
Jordi Somalo
president toc 2.0
Hi ha ara casos més greus perquè la gent no demanava ajuda per por o perquè intentava aguantar
Jordi Blanch
dir. pla salut mental govern
Tenim un 25% més de feina i som el mateix equip, que ja abans no donàvem l’abast
Òscar Pino
coordinador CSMA L’hospitalet

Parlar-ne, eliminar l’estigma, normalitzar

“Com ja es va veure en el tema de la violència de gènere, parlar del problema des d’una perspectiva professional i donant eines, ajuda. S’ha d’acabar el silenci que encara avui envolta el suïcidi.” És el missatge de Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi (ACPS), entitat que en els últims mesos ha rebut moltes trucades de persones que temen per la vida de familiars seus. “L’aïllament, la falta de contacte social, els problemes de feina o econòmics o els trastorns mentals, són factors de risc, i com més n’hi ha, més augmenten les temptatives de suïcidi. I cal recordar que nou de cada deu persones que es treuen la vida ja ho havien intentat abans.”

L’ACPS ha detectat un increment del 10% en el nombre de trucades de familiars de joves i adolescents. L’entitat treballa donant-los suport, exigint més recursos per prevenir els suïcidis i ajudant a fer visible aquesta realitat. També lluita contra el silenci i l’estigma l’associació TOC 2.0. El seu president, Jordi Somalo, explica que el trastorn obsessiu compulsiu (TOC) té una part genètica important i a vegades està latent, però un factor tan estressant com és aquesta pandèmia no només ha agreujat TOC existents, sinó que n’ha fet debutar molts, fins i tot en nens molt petits. Denuncia, però, que són “la Ventafocs dels trastorns mentals” i que cal visibilitat, psicòlegs especialitzats a la sanitat pública i que s’inverteixi en nova medicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llet materna de dones vacunades contra el coronavirus conté anticossos contra la Covid-19

barcelona

Es reprèn l’ampliació de l’Hospital del Mar amb la construcció d’un nou edifici que es posarà en marxa el 2024

barcelona

Argimon es mostra partidari que les mascaretes deixin de ser obligatòries a l’exterior “en determinades condicions”

Barcelona

Mor ofegat un home d’uns 60 anys a la platja del Somorrostro de Barcelona

Barcelona

Ábalos confirma que el govern espanyol recorrerà al TC la llei catalana d’habitatge

Madrid

Les institucions de la UE firmen la regulació del passaport Covid-19

Brussel·les

La Diputació de Barcelona detecta 360 casos de maltractament a persones grans a la província durant l’any 2020

Barcelona

Part dels afectats per l’incendi del Gorg s’instal·laran a partir de dimarts en una altra nau ocupada a Badalona

Badalona

Inicien un estudi pioner per avaluar l’eficàcia de la immunoteràpia en 29 tipus de càncer

Barcelona