Societat

Mor el lluitador catalanista i pacifista mossèn Dalmau

Antifranquista, jutjat dues vegades i fitxat per la policia, el 1958 va ser desterrat a Gallifa on ha viscut sempre

Amb Pax Christi va participar en les lluites no violentes de la Transició

Ha mort Josep Dalmau i Olivé, el popular mossèn de Gallifa, un dels més actius lluitadors antifranquistes, ecologista i catalanista empedreït, també un gran teòleg, que va participar en el naixement de gran part dels moviments socials i culturals i polítics de la Transició i la democràcia.

Nascut a Sant Llorenç Savall el 1926, va ser fundador de l’Assemblea de Catalunya, impulsor de la campanya Bisbes Catalans, va participar a la Manifestació de capellans el 1966 i a la Caputxinada i va inventar el carnet nacional d’identitat catalana però, per damunt de tot, va ser un gran pacifista.

Va morir ahir a Gallifa, a l’edat de 91 anys. Feia uns anys que estava en una situació molt delicada i havia patit diversos ictus.

Des del moviment Pax Christi, al que va també van pertànyer els seus amics Lluís Maria Xirinacs, Joan Botam i Jordi Llimona, Dalmau va participar durant la Transició en totes les accions de no-violència en defensa de les llibertats nacionals.

Al juliol de 1969, per exemple, juntament amb Xirinacs va participar en una vaga de fam a Santa Cecília de Montserrat per exigir la derogació del Concordat entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu.

Seria l’inici de la lluita no violenta i de les vagues de fam davant la presó Model de Xirinacs i l’embrió del que més tard seria el moviment d’objecció de consciència i la insubmissió.

També seria a través de Pax Christi que el 1975 engegaria la mobilització titular “Poble català, posa’t a caminar” que tenia la intenció de donar suport a la campanya per l’amnistia dels presos polítics i que estava emmarcada en la convocatòria que feia el Moviment Internacional per la Pau. Va ser els orígens de la Marxa per la Llibertat anys després.

Desterrat a Gallifa

Enviat al petit poble de Gallifa, al Vallès Occidental, el 1958, per desavinences amb els seus superiors (Dalmau estava fitxat per la policia) el mossèn va saber adaptar-se al seu exili i li va donar la volta al que havia de ser un càstig.

Així, va convertir la petita ermita de Gallifa en l’Església de la Mare de Déu de l’Ecologia, on durants anys s’hi han celebrat manifestacions ecologistes i trobades d’excursionistes. El seu ecologisme es remetia als orígens del cristianisme.

Va ser sempre una persona humil i senzilla però darrera el seu fer planer hi havia una teologia cristina molt avançada i precursora. “Va ser dels primers en fer cerimònies de benedicció de parelles homosexuals”, recorda Josep Torrens, d’Església Plural, que recomana el llibre Mossèn Dalmau, d’un home d’un temps, d’un país, escrit entre d’altres per Jordi Maluquer, Jaume Rodri i Joana Vilamur, els grans amics, per conèixer el pensament de l’home que ahir ens va deixar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La proposició no de llei per la recuperació pública de les centrals hidroelèctriques no prosperarà al Congrés

barcelona

Cau el sistema informàtic de gestió dels DNI arreu d’Espanya

barcelona

Una colada avança cap al centre del barri de La Laguna

Santa Cruz de la Palma
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

A l’espera de canvis

Barcelona

Espanya registra 1.889 nous casos de Covid-19 i 21 defuncions des de dilluns

Madrid

Un ex-alt càrrec d’Indústria defensa que calia mantenir clausurat el Castor per evitar la represa dels terratrèmols

Castelló

El govern espanyol licita el manteniment d’instal·lacions de control de tràfic de l’alta velocitat a Catalunya

Grifols inaugura a Egipte la primera plataforma integrada de subministrament de plasma a l’Àfrica

barcelona

Treballadors del 061 en vaga reclamen la internalització del servei i millora de les condicions laborals

L’Hospitalet de Llobregat