Societat

El dol, encara congelat

Quan es compleix un any del primer mort a Catalunya, els experts recomanen començar a demanar ajuda a les persones que no han pogut acomiadar en companyia els éssers estimats

Les funeràries, que van haver de fer-se càrrec fins i tot de les cendres en els pitjors mesos de la pandèmia, agraeixen ara a les famílies la seva comprensió

“El dol sense presència, sense caliu, és una altra cosa i també ens hi podem acostumar”

La Maria va perdre el seu marit, de 88 anys, en ple confinament domiciliari. Abans de la pandèmia anava a visitar-lo cada dia a la residència i tots dos, junts, havien imaginat mil cop com seria el final, com s’acomiadarien. Entre les moltes hipòtesis no figurava el coronavirus. Ell va morir sol i ella encara no ho ha pogut pair. “Plorava cada dia. Al final, vaig decidir aparcar-ho, deixar-ho en un calaix per poder continuar vivint”, explica la Maria. El seu cas no és una excepció. Avui fa un any del primer traspàs per la Covid-19 a Catalunya i encara moltes de les persones que han perdut un ésser estimat –fins ara hi ha hagut 20.810 morts– no s’han donat permís per expressar el seu patiment. És el que la pediatra de l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida, Montserrat Esquerda, directora de l’ Institut Borja de Bioètica-Universitat Ramon Llull, denomina “el dol congelat”. Tots hem viscut, encara vivim, en una situació d’irrealitat i justament sembla que comencem a aterrar ara. Esquerda ha copsat, com molts altres metges i infermeres, que en les últimes setmanes alguna cosa està canviant, que hi ha una necessitat de començar a parlar, a compartir. “La gent ha passat situacions molt dures, molt dramàtiques, i la sensació d’incertesa s’ha traslladat també a la mort”, explica Esquerda.

Encara és d’hora per saber quin serà el cost, tant personal com col·lectiu, d’haver aparcat el dol. “Abans, entre un 5% i un 10% dels dols requerien una atenció especial per la seva complexitat”, afirma Esquerda. Segurament la pandèmia elevarà aquesta xifra, el de la gent que necessita una ajuda extra per poder afrontar la pèrdua. El que sí s’està veient, fa relativament poc, és que algunes persones comencen a reaccionar. “Parlem de dol congelat perquè es pot reprendre i des de fa unes setmanes s’està veient un increment de demandes en aquest sentit”, subratlla Esquerda.

No sempre s’utilitza la paraula dol. A vegades s’emmascara amb altres patologies i aquí és molt important la funció del metge o la infermera. Esquerda recomana a la gent que no esperi més. Que vagi al metge, que truqui, que utilitzi les tecnologies, però que demani ajuda. I recorda que al conjunt del territori hi ha molts grups d’ajuda mútua, que estan formats per persones que han passat per la mateixa situació. “Són grups d’acompanyament al dol, que es basen en el mateix concepte d’Alcohòlics Anònims i que ajuden molt”, insisteix l’experta, que admet que sempre hi haurà un percentatge que necessitin un suport extra. “Com més aviat es comenci el procés, millor, perquè, si s’aparca, pot tenir un impacte tant en la salut física com en la mental de la persona”, diu.

La realitat d’ara no té res a veure amb la del març o l’abril de l’any passat. Les funeràries van estar en primera línia en els moments més durs. En ple confinament, van viure moments dramàtics amb les famílies. “No podíem celebrar ni vetlles ni cerimònies religioses i en el moment del crematori o la inhumació només podia haver-hi tres persones com a màxim”, recorda ara Josep Maria Mons, president de l’Associació de Empreses Funeràries de Catalunya, Asfuncat, que admet “grans tensions amb els familiars, que no entenien les restriccions i, tot i presentar-los el document de Salut, ens deien que el seu pare o mare era molt més important que un paper”. També ells, com tots, van haver d’aprendre de l’experiència i millorar els protocols. “Fins a principis de juny, la situació va ser realment complexa. Molts cops anàvem a recollir la persona morta i guardàvem les cendres fins que la família podia passar a recollir-les”, relata Mons. Del juny al setembre van recuperar una mica la normalitat. “Es van recuperar moltes cendres i es van poder fer cerimònies, amb aforament limitat”.

Ara continuen les restriccions, però el comportament de les famílies és molt diferent. Mons els vol agrair “la col·laboració i la comprensió”. “Encara no pot haver-hi més de sis persones a la sala de vetlles i els aforaments són del 30%, però no té res a veure amb els moments més durs”. Tot i així, resta molt per arribar a la situació d’abans. “Hi ha famílies que no posen esqueles per por que vingui massa gent i que la família s’hagi de quedar a fora.” També, explica, han augmentat les cerimònies en streaming, que abans es feien només si hi havia algun familiar a l’estranger que no podia assistir-hi. I també, com passa amb el dol, hi ha famílies que han decidit ajornar la cerimònia. Mons, però, no creu que la pandèmia modifiqui el ritual. “Jo crec que necessitem un comiat, és com tancar un cercle, fins i tot en el cas de les cendres, la gent necessita saber on són, tenir un referent físic”, assenyala.

El sociòleg Francesc Núñez no s’atreveix a fer pronòstics de futur. Però alerta que en una societat “neoliberal capitalista, on les nostres relacions cada cop passen més per les pantalles, no és descartable que això passi també amb el dol i que creixin els enterraments via streaming”. Ara bé, Núñez opina que en una cerimònia a través de Zoom “no hi pot haver caliu, duende..., que és el que es genera quan les persones estem juntes en cos i ànima”. No nega que hi pugui haver “noves formes de dol que puguin ser efectives” i que es construeixin “nous rituals per fer front a la mort” o que “el dol tingui un valor més simbòlic”. Però per Núñez “el problema és que ens acostumem i acabem perdent el sentiment compartit que se sent al cor, als budells, quan ets allà en companyia dels altres”. I recorda, que al cap i a la fi, “des del punt de vista antropològic, un dels sentits de les comunitats humanes és precisament poder fer front a la mort”.

Menys morts
El nombre de morts va baixant de setmana en setmana. Segons les dades de Salut, la setmana del 23 de febrer a l’1 de març van registrar-se 180 defuncions, quan la setmana anterior se n’havien notificat 243 i la prèvia, 313. El pic de morts en la tercera onada es va produir del 25 al 31 de gener, amb 568.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Barri Vell de Girona protegeix la primavera

girona
Acàcies i comptadors
LA CRÒNICA

Acàcies i comptadors

KRZYSZTOF CHARAMSA I EDUARD PLANAS
AUTORS DEL LLIBRE 'DOS HOMES, SET PECATS. DIÀLEGS SOBRE UN MÓN QUE HA DE CANVIAR

“L’Església diu que el nostre amor és pecat”

barcelona

La catedral i Sant Feliu, dues noves maquetes de fusta

Girona

La demanda per al lleure d’estiu de Fundesplai es dobla

El Prat de Llobregat

Primer dia sense toc de queda i amb mobilitat

Barcelona

El curs vinent començarà amb grups bombolla

Barcelona

El Cafè de Ciutadans fa vaga perquè no pot posar taules al carrer

Girona
El comerç local  es reivindica en el seu dia mundial

El comerç local es reivindica en el seu dia mundial