Medi ambient

Ecologistes critiquen les MAT projectades per dur electricitat de plantes solars i eòliques d’Aragó cap a Catalunya

Aposten per petites plantes prop dels llocs de consum que no malmetin el territori natural

Diverses entitats ecologistes de Catalunya i Aragó han presentat aquest dilluns els seus arguments contra les línies de molt alta tensió (MAT) que es preveuen pròximament per transportar l’electricitat de plantes eòliques i fotovoltaiques d’Aragó cap a Catalunya. Segons les entitats, la producció energètica s’hauria de fer en petites plantes properes als llocs de consum, i no grans línies que malmeten el territori natural.

La MAT més coneguda fins ara és la de l’empresa Forestalia, i té per objectiu transportar energia des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. En total, 287 quilòmetres, dels quals 181 a l’àmbit català.

L’energia que pretén transportar és la que es produirà en algunes centrals eòliques i fotovoltaiques que té la mateixa empresa a Aragó (en fase de projecte). Fins i tot alguns projectes se situarien a Catalunya, però encara no s’han fet públics.

El president del GEPEC-EdC, Xavier Jiménez, alerta que “la MAT és una mostra de les necessitats d’aquest model erroni d’implantació de les energies renovables, basat a produir l’energia en grans centrals, en mans de grans corporacions elèctriques, allunyades dels llocs de consum i situades en espais naturals i agraris”. La implantació d’aquests projectes té un greu impacte ambiental paisatgístic i sobre els espais naturals, la biodiversitat, l’activitat agrària, el patrimoni geològic, el patrimoni històric i la qualitat de vida al món rural.

Segons els ecologistes, existeix una alternativa real i aplicable al model actual de transició energètica, que es basa en la producció d’energia renovable seguint el model d’energia distribuïda, on es produeixi electricitat prop dels llocs de consum, aprofitant espais ja antropitzats i degradats com ara els polígons industrials. Per exemple, Catalunya te 29.000 hectàrees de polígons industrials, 13.000 de les quals a l’àrea metropolitana de Barcelona, el principal centre consumidor d’energia. Tota aquesta superfície no s’està aprofitant per generar energia. És aquest model, sostenible i compatible amb la preservació del medi ambient, juntament amb la potenciació d’instal·lacions d’autoconsum, amb la implementació de polítiques d’eficiència energètica i d’estalvi energètic que defensen, des de fa temps, les entitats ecologistes.

Les centrals d’energies renovables són molt més que uns aerogeneradors o unes plaques solars, són instal·lacions industrials amb moltes infraestructures associades. Per instal·lar una central eòlica o fotovoltaica cal adequar el terreny per permetre la seva ubicació, desforestant grans àrees, obrir grans pistes d’accés, sovint en llocs de gran importància ecològica, força inaccessibles, aïllats i tranquils. També cal modificar relleus per encabir-hi els aerogeneradors, posant els fonaments a grans quantitats de sòl. Cal obrir vials per fer el manteniment, obrir rases per la instal·lació de la xarxa elèctrica d’interconnexió d’aquests aerogeneradors. Cal instal·lar subestacions transformadores i, evidentment, construir centenars de quilòmetres de nova línia elèctrica d’alta tensió per transportar l’energia des dels llocs de producció fins als llocs de consum i noves línies elèctriques de mitja tensió per distribuir aquesta mateixa electricitat. Electricitat que, a més, es perd en el transport a causa de l’escalfament de les línies (efecte Joule). Els greus impactes d’aquestes línies com la MAT, se sumaran als impactes de la mateixa central elèctrica.

La MAT de Forestalia ha estat molt mediàtica i ha provocat molta agitació social. Malgrat tot, no és l’única que pretén alimentar-se de macro-centrals d’energies renovables aragoneses: en aquests moments, hi ha a exposició publica la línia de Capital Energy que va des de la zona del Matarranya i Baix Aragó – Casp, amb quatre noves centrals eòliques en aquesta zona, fins a Ascó (Ribera d’Ebre). També la línia que va de Laluenga (Osca) fins a Isona (Pallars Jussà), amb nombroses centrals eòliques que van des de la comarca dels Monegros a la del Cinca Mitjà, aquesta també de Forestalia. Fins i tot una altra de Forestalia, que sortirà de la zona d’Osca fins a les comarques de Girona més endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La proposició no de llei per la recuperació pública de les centrals hidroelèctriques no prosperarà al Congrés

barcelona

Cau el sistema informàtic de gestió dels DNI arreu d’Espanya

barcelona

Una colada avança cap al centre del barri de La Laguna

Santa Cruz de la Palma
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

A l’espera de canvis

Barcelona

Espanya registra 1.889 nous casos de Covid-19 i 21 defuncions des de dilluns

Madrid

Un ex-alt càrrec d’Indústria defensa que calia mantenir clausurat el Castor per evitar la represa dels terratrèmols

Castelló

El govern espanyol licita el manteniment d’instal·lacions de control de tràfic de l’alta velocitat a Catalunya

Grifols inaugura a Egipte la primera plataforma integrada de subministrament de plasma a l’Àfrica

barcelona

Treballadors del 061 en vaga reclamen la internalització del servei i millora de les condicions laborals

L’Hospitalet de Llobregat