Política

Arrenca la campanya

Sánchez només obté el suport de C's en la primera votació d'una investidura marcada pel to electoralista dels partits

El debat ratifica l'idil·li entre el PSOE i C's i els divorcis del socialista amb Iglesias i el de Rajoy i Rivera

Rajoy respira per la ferida mentre Iglesias incendia la cambra

Els 350 vots d'anit van posar en marxa el rellotge electoral. Ara sí. Perquè si abans del 2 de maig no ho atura una majoria de govern que a hores d'ara sembla impossible de forjar, el 26 de juny hi haurà una nova cita a les urnes. Pels representants de les diferents forces del Congrés, aquest ha estat un dels principals actius d'una investidura que el mateix candidat Pedro Sánchez ja augurava fracassada: la possibilitat de desbloquejar una situació política de provisionalitat que amenaçava amb eternitzar-se. Però, sobretot, el debat ha servit perquè els partits hagin pogut donar el tret de sortida per a una cursa electoral que només una gran coalició o una entesa d'esquerres podria frenar en sec. De moment, els actors que ho podrien fer possible no semblen disposats a modificar el seu guió. Ben al contrari. En els cara a cara entre grups es va visualitzar un festeig que sembla més o menys sòlid –el de Sánchez i Rivera– i uns divorcis molt traumàtics: el de Pablo Iglesias i el líder del PSOE i el de Mariano Rajoy i el president de C's.

La duresa del de Podem –que va gosar tocar la vaca sagrada del socialisme: “Felipe González està tacat per la calç viva”– és la prova que serà molt difícil –si bé no impossible– que es reconciliïn en un temps prudencial per poder seguir negociant. Però també la contundència de Rivera a l'hora d'exhibir el seu allunyament d'un PP assetjat per la corrupció –un dels banderins electorals emprats pels de C's– pot frustrar la gran coalició amb la qual somniava Rajoy l'endemà del 20-D.

De fet, i enmig de la cridòria de la bancada popular, el dirigent català va tornar a demanar als conservadors que li serveixin en safata el cap del seu president abans d'explorar la viabilitat d'un nou front d'entesa. La tàctica de Rivera, en tot cas, va ser la de situar-se per sobre del bé i del mal, competint amb Sánchez sobre qui ha tingut més mèrit en el fet que s'hagi fet l'esforç d'engegar un projecte de legislatura, encara que aquesta es quedi en embrionària.

Ponts trencats

Els ponts entre la vella i la nova política i entre la dreta i l'esquerra van saltar pels aires des del primer minut de la intervenció de Rajoy, quan va responsabilitzar del seu aïllament actual les maniobres de Sánchez per aconseguir ser nomenat pel rei Felip VI per salvar-se i, per extensió, Ciutadans, a qui no va voler reconèixer que l'acord firmat sigui en cap cas un mirall on pugui mirar-se el PP, sinó tot el contrari; el considera una mena de rebuig als seus anys de gestió.

La sessió d'ahir, doncs, va constatar que s'ha acabat el fair play cap a un partit que els havia de servir de crossa i acabar alineat amb el seu pitjor rival. Però si el del PP va optar pel menysteniment cap al partit taronja, el dirigent de C's va descarregar tota l'artilleria contra Rajoy en un intent de treure's la llufa que són la “marca blanca” de la dreta. “Vostè menysté que Espanya pugui ser reformada”, exclamava Rivera enmig de la cridòria dels conservadors.

Iglesias eleva el to

Però no va ser l'únic moment tens en un debat en què l'oposició al pacte PSOE-C's s'havia presentat amb ganes de gresca. Si Rajoy havia de dedicar bona part de la intervenció a acarnissar-se contra Sánchez, mentre a Rivera el presentava com una simple comparsa d'un acord per a no-res, Iglesias va ser molt més contundent dibuixant un candidat socialista acorralat pels poders fàctics i per les hipoteques internes que, segons el de Podem, li impedeixen pactar amb l'esquerra, i que ha acabat sota les urpes d'un “maquiavel” líder de C's.

Així, mentre Rajoy respirava per la ferida i Rivera s'envalentia, el líder morat va tirar pel broc gros i no en va deixar cap de viu. A banda de desqualificar l'oportunisme que li atribuïa a C's, del PP va recordar el seu origen franquista, mentre burxava en la ferida de l'etapa més negra del socialisme de González, els GAL.

La jornada anava avançant amb un Sánchez que repetia com un mantra que qui voti en contra d'ell perpetua Rajoy, excepte en el cas de les formacions d'ERC i DL, a les quals no va voler implicar en la seva investidura i, per tant, no els va demanar res, excepte que abandonin el procés d'independència engegat a Catalunya. Només a partir d'aquesta premissa els encabiria en el diàleg.

Cap sorpresa

En la primera votació d'ahir, Sánchez se'n va anar ahir amb el no de 219 dels 350 diputats de la cambra. Cap sorpresa. Només C's va votar-hi a favor. Ni tan sols va fer-li costat Coalició Canària, que finalment va optar per l'abstenció, malgrat que dies enrere presumia de mantenir un acord tancat amb aquesta formació. I tampoc sembla que en el segon intent de divendres hagi de tenir més sort. “Declaro solemnement inaugurada la campanya electoral, perquè és el que més em convé”, ironitzava Rajoy al final de la seva intervenció en al·lusió al “bluf” d'una investidura en què considera que Sánchez ha aconseguit arribar-hi de manera artificiosa amb un únic objectiu: evitar la guillotina interna. Però el cas és que, tenint en compte les posicions d'uns i altres durant el debat, el PSOE no és l'únic partit que va utilitzar la plataforma pública del Congrés per iniciar la seva particular cursa electoral.

Vostè (Rajoy) va dir que tenia l'agenda buida, així que no ens retregui ara res als que hem treballat per un govern de canvi
O bé som ETA o bé som Rajoy, però les dues coses alhora no poden ser
Pablo Iglesias
secretari general de podem
Prefereixo (com a assessor) un economista del London School of Economics que a Juan Carlos Monedero
El seu partit va ser el dels crims d'Estat. Desconfiï, senyor Sánchez, dels que tenen el seu passat tacat de calç viva

LES FRASES

Miri, senyor Rajoy, vull dir, senyor Iglesias... És que a vegades hom es confon
El seu major fracàs, senyor Rajoy, és haver dit que no va a la investidura
Pedro Sánchez
secretari general del psoe
Què hi fem aquí; hem vingut a ratificar una majoria o a incubar-la? O a votar un projecte de govern, o a veure què surt?
El socialistes sembren atur i dèficit amb la mateixa naturalitat que la primavera porta al·lèrgies i refredats
Ja veuran com vostès també m'entenen, perquè m'explico molt bé
Mariano Rajoy
president del govern espanyol
És temps d'acció. Convido els votants del PP que tinguin coratge i valentia. Tots nosaltres hem d'arreglar el país
Vostès el que fan és donar carta de naturalesa al frau i afavorir la precarietat
Senyor Rajoy, votarà el mateix que ERC, Bildu i Podem? Reflexioni!
Albert Rivera
president de ciutadans


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Abstenció rècord a l’Iran en unes eleccions a mida

Beirut

Desglaç entre Aragonès i Puigdemont

Brussel·les

Rull recorre al TEDH i denuncia una persecució

barcelona

Merkel i Macron, “vigilants” amb la variant delta

Berlín

Sánchez ajorna fins dilluns indults i proposta política

barcelona

Kim s’obre per primera vegada al diàleg amb Biden

Tòquio
L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

Barcelona

Augmenta el nombre de refugiats i desplaçats malgrat la pandèmia

ginebra

Pla de govern a l’ombra del PSC