Política

L'eix nacional acapara el primer gran debat televisiu

Romeva defensa la viabilitat d'un estat propi davant dels atacs de la resta de partits, i assegura que hi ha una “garantia clara” de fer-ho bé

Els unionistes posen en dubte la pertinença a la UE

Es voldrà o no que siguin unes eleccions plebiscitàries, però és evident que l'eix nacional acapara el debat previ al voltant del 27-S. Així va tornar a passar ahir a la nit en el primer gran debat televisiu a set bandes, amb tots els candidats tret del de la CUP, substituït per la número 2, Anna Gabriel. Raül Romeva, de Junts pel Sí, va ser el blanc preferit de les crítiques i els dubtes de la resta, que van acusar Mas d'amagar-se al número 4 de la llista, tot i que també hi va haver enganxades entre ells. Per exemple, sobre la corrupció, amb dards creuats sobretot dirigits al PP. O entre Inés Arrimada (C's) i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot: “treballarà per la unió?”, li qüestionava ella. “Treballarà per la lliure expressió dels catalans?”, responia. “La nostra llista és democràtica i la seva no”, cloïa.

Romeva va presentar el 27-S com el referèndum que es va prohibir el 9-N, i ho va justificar en termes d'estricta democràcia, per donar resposta a un clam popular que no ha tingut resposta política, sinó jurídica. Però només la CUP va reconèixer la cita com a plebiscitària. Miquel Iceta (PSC) i Ramon Espadaler (Unió), curiosament ahir l'únic defensor de l'obra de govern fins ara, van fer front comú en alertar dels costos i riscos d'una acció unilateral vers la independència –que lògicament també van maximitzar el PP i C's, sobretot pel que fa a una eventual sortida de la UE– i van advocar pel diàleg com a única sortida, ja sigui amb una reforma o una addenda a la Constitució. Rabell va reclamar un referèndum de debò per decidir el futur, que realment atorgaria a Catalunya la condició de subjecte polític. “El Cercle d'Economia està amb mi”, es vantava. Xavier Garcia Albiol, del PP, va acusar Mas de deslleialtat al govern espanyol i el va culpabilitzar de la situació per voler amagar la “ineficiència” en la seva gestió, i Inés Arrimadas, de C's, presentava el “debat separatista” com un “problema afegit que no aporta solucions”, i acusava el govern de “victimisme”. Fins i tot va apel·lar al seny que Unió ha fet lema de campanya, mentre acusava Junts pel Sí de no tenir programa, i reclamava donar resposta “als problemes reals”.

Els dubtes de la transició es van posar sobre la taula sobretot en la segona i tercera part. Per a Espadaler, “no és seriós” plantejar que aquesta es financi amb bons patriòtics i crèdits pont, mentre Iceta acusava d'inseguretat jurídica, tenint en compte que el TC ha anul·lat i anul·larà qualsevol llei catalana en aquesta línia.

Romeva, però, va girar l'argument, evidenciant els costos “enormes” que ja té i tindria seguir a l'Estat, començant per l'escanyament econòmic i la recentralització de competències. El candidat de Junts pel Sí va voler fer un discurs contundent per esvair les pors sobre les incerteses de la transició. “Som gent seriosa, tenim un reconeixement i hi ha una garantia clara que això es pot fer”, va reivindicar, tot recordant que la viabilitat econòmica està reconeguda per tothom, i que no hi hauria inseguretat jurídica en cap moment, perquè es preveu tot just una substitució de legalitats.

Tots els candidats van aprofitar per sucar en la qüestió europea aprofitant la nova declaració oficial del dia, donant per fet que Catalunya en quedaria fora, amb totes les conseqüències que això tindria. L'exeurodiputat Romeva, però, es va sentir relativament còmode defensant-ho, començant pel fet que “l'Estat no representa els interessos de Catalunya a Europa”. “Als ciutadans espanyols no se'ls pot expulsar”, recordava, després de dir que “cap article dels tractats” ho recull, com tampoc ningú a Europa discuteix que Catalunya pot decidir el seu futur. “Per fer-te fora de la UE t'han de reconèixer com a estat, cosa que ja seria bona”, cloïa.

L'espantall de les pensions

Albiol va treure l'espantall de les pensions, dient que a Catalunya no hi hauria prou diners, obviant que això passa a tot Espanya i s'ha cobert amb el fons de reserva global. A més, brandava el missatge de la por recordant un possible corralito. “Amb una llei pont del Parlament pagaran les pensions de Madrid?”, el recolzava Espadaler. Els va contestar Gabriel, que va exigir “decència moral” per parlar de les pensions i va dir que la CUP no les faria dependre de la quantitat de treballadors de cada moment. “Fa terror quedar-nos com estem. Ens comprometem a donar seguretat jurídica del que emanarà de la legitimitat popular”, etzibava.

Iceta fins i tot va dir que Espanya i França podrien ressuscitar el corredor central.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid

El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

barcelona

Sánchez congela el diàleg sense govern i tem eleccions

madrid

Tambors de guerra a Gaza i a Israel, que rebutja una treva

Beirut

L’ANC convoca una concentració per exigir un acord a ERC i Junts

barcelona
economia

Reguant (CUP), detinguda per haver protestat per un desnonament

Guanyem no avalarà uns comptes de “retallades”

girona