Política

Esquivant tabús a la Xina

La majoria dels xinesos que opinen sobre el procés suggereixen al govern espanyol que respecti la cultura catalana

Els joves, cada cop més, fan l'esforç d'estudiar català

La majoriadels joves xinesos que estudien català demanen més empatia de Madrid envers Catalunya
El gegant asiàticté
els conflictes del Tibet, Xinjiang, Mongòlia Interior, Taiwan i Hong Kong

A mitjan novembre passat, pocs dies després de celebrar-se el referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de pronunciar una xerrada sobre el procés polític català a la Universitat Shifan de Pequín, convidat per un professor argentí. Els alumnes xinesos que van assistir a la presentació van poder assimilar conceptes tan allunyats de la realitat local com ara “Assemblea Nacional Catalana”, “consulta” i “Estatut”, en una xerrada en què es van presentar la idiosincràsia cultural catalana i el context polític i social que ha derivat en l'actual procés. Al final de l'acte, els estudiants que van ser capaços de superar la timidesa habitual a les aules van fer preguntes sobre un procés que, tot i la bona fe del conferenciant i certs esforços personals, els costa d'entendre: “Per què us manifesteu a Barcelona i no a Madrid?”, “Per què no intenteu prendre el poder a Madrid en lloc de marxar?”, “Creieu de debò que un país petit pot sobreviure?”, “Si sou independents, contra quin equip jugarà el Barça?”... Van ser algunes de les qüestions que es van formular en el torn de preguntes.

Des del punt de vista d'alguns dels alumnes xinesos, Hong Kong, antiga colònia britànica, s'ha beneficiat de la relació amb Pequín des que el juliol del 1997 va ser retornada a la Xina continental, en una situació que els permet establir certs paral·lelismes amb Catalunya. “No creieu que Catalunya s'ha beneficiat de la relació amb Espanya?”, van preguntar. Les comparacions amb el Tibet i amb la regió uigur de Xinjiang, a l'oest de la Xina, no els són plausibles, ateses les enormes sensibilitats que desperten les qüestions ètniques, religioses i territorials al país.

A la Xina, la independència és un tabú. Ras i curt. El gegant asiàtic, sumit en conflictes de diferent escala amb el Tibet, Xinjiang, Mongòlia Interior, Hong Kong i Taiwan, assumeix la integritat territorial com un arquetip de l'ideari ideològic nacional. La Xina pot tenir dos sistemes, però és un país i prou. Alhora, la falta de llibertat a internet, l'enorme distància que separa Catalunya de la Xina i les barreres idiomàtiques dificulten encara més la comprensió de l'actual procés d'autodeterminació. Qualsevol català amb un nivell de xinès elemental es veurà atrapat en converses sobre tauromàquia (dòuniú) si és capaç de respondre d'on prové a un encuriosit ciutadà xinès. Amb tot, els joves xinesos, que comencen a trencar amb les ancorades tradicions locals, saben anar més enllà dels designis centrals gràcies a les amistats foranes, als estudis realitzats a l'estranger i també a l'ús de VPN, les xarxes virtuals privades que superen el gran tallafoc xinès. Amb tot, prefereixen fer servir pseudònims per respondre amb tranquil·litat a qüestions que facin referència a processos independentistes.

L'Olaya té 22 anys, va néixer a la província de Guangdong, al sud del país, i és gestora en una empresa local. No ha estat mai a Catalunya, però afirma que és conscient que el desenvolupament català en sectors com ara el turisme i la indústria és més important que a la resta de l'Estat. “És un territori ric d'Espanya”, resumeix la jove. L'Olaya va estudiar espanyol com a idioma estranger a la universitat i explica que durant la carrera solien parlar del procés català i es preguntaven per què una part del territori es voldria independitzar d'Espanya. “He llegit moltes notícies sobre el procés, sobretot arran del referèndum del 9 de novembre del 2014. Estic convençuda que tothom recorda aquell dia a Espanya”, afirma l'Olaya, que confessa que sent certa tristesa envers Espanya. “Per a un país, la unitat és un dels aspectes més importants. Si existeixen sentiments independentistes, vol dir que el país no està en pau”, opina la jove. “Però crec que puc entendre els arguments dels catalans: la història, l'estat actual de l'economia i les polítiques de l'Estat espanyol”, afirma l'Olaya, que considera que el futur del procés dependrà de si el govern de Madrid és capaç d'entendre les necessitats actuals de la població catalana.

La Clara té 22 anys i és natural de Luoyang, localitat situada a la província de Henan i un dels bressols de la civilització xinesa. Actualment viu a Pequín i és professora d'espanyol, idioma que domina a la perfecció. Va viure a Catalunya durant un any i va quedar impressionada pel clima, la cultura catalana i el caràcter de la gent. “El que més em va agradar va ser descobrir com de profundes són les arrels de la cultura catalana i la seva diversitat”, assegura la jove. La Clara va decidir estudiar català, ja que va quedar encisada per l'accent després de descobrir la bonica sonoritat de les vocals catalanes. Alhora, va considerar important estudiar la llengua per poder gaudir de més i millor immersió en la vida catalana i per entendre millor la cultura del país. “Vaig sentir parlar molt sobre la independència quan era a Catalunya, sobretot en converses amb els amics o en bars locals”, explica la jove, que afirma que entén les intencions del poble català. “Considero raonables les motivacions independentistes, ja que vénen donades per causes polítiques, econòmiques i culturals”, hi afegeix la Clara, que preveu, amb tot, un procés difícil per a Catalunya. “No crec que Catalunya pugui arribar a ser independent perquè forma part d'Espanya des de fa segles”, conclou la jove. La Clara persevera amb el català, un idioma que intenta no perdre tot i viure a la Xina, on el pot practicar amb comptagotes.

“Catalunya és preciosa. M'encanten les seves obres d'art i l'arquitectura. Només vaig poder estar quatre dies a Barcelona, però vaig anar dues vegades al Museu Nacional d'Art de Catalunya”, explica la Victoria, una jove estudiant nascuda a Pequín. Durant la seva curta estada a Barcelona, la Victoria va descobrir que la majoria dels senyals són en català. És per aquesta circumstància, sumada a la voluntat de voler treballar a Catalunya en un futur proper, que la jove va començar a estudiar català amb l'ajut d'un voluntari. “Sé que una part de la població de Catalunya vol ser independent d'Espanya, però aquí no en parlem ni tan sols amb els amics estrangers, ja que preferim no debatre sobre política”, confessa la Victoria. “Crec que Catalunya ho té difícil per esdevenir independent, perquè el procés no dependrà només de la voluntat del poble català, sinó de molts altres factors”, hi afegeix l'estudiant.

Falta de barri xinès a Barcelona

La Lola és una jove traductora que treballa a Pequín i que prové de la ciutat de Fuzhou, a la província de Fujian, al sud-est del país. L'any passat va visitar Barcelona i Tarragona, dues ciutats que considera molt boniques i que va saber gaudir malgrat la forta afluència de turistes. Amb tot, afirma que va quedar sorpresa per la falta de barri xinès a la capital catalana. “La possibilitat que Catalunya pugui ser independent és petita i serà un procés molt llarg”, afirma la Lola, que entén que darrere de l'independentisme hi ha factors com ara la història, la cultura i la geografia. “Tot i que crec que el motiu principal és l'economia. Imagino que si en un futur els catalans paguen menys impostos o Espanya es converteix en un país ric, baixarà el nombre d'independentistes a Catalunya”, opina la jove. “Perquè la situació sigui millor, el govern espanyol hauria de posar més atenció a les necessitats dels habitants de Catalunya, acceptar el seu idioma i la seva cultura i respectar-los”, conclou la Lola, que parla un espanyol gairebé perfecte i fa esforços amb un català de nivell inicial prou respectable.

La majoria es consideren incapaces de predir el desenllaç del procés català. “En el fons, qui pot predir el futur?”, es pregunta de manera retòrica l'Olaya. Amb tot, recomanen al govern espanyol més empatia envers els ciutadans catalans i més respecte cap a la cultura i la llengua catalanes. El procés és una qüestió sensible i massa llunyana per al gran públic xinès, però cada cop són més els joves que se senten atrets pel català, un idioma que els suposa més esforç que l'espanyol i que fa servir unes erres massa àrdues per a les poc avesades llengües xineses.

1
punt de votació es va establir a la Xina per al referèndum del 9 de novembre. Va ser a Hong Kong.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid

El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

barcelona

Sánchez congela el diàleg sense govern i tem eleccions

madrid

Tambors de guerra a Gaza i a Israel, que rebutja una treva

Beirut

L’ANC convoca una concentració per exigir un acord a ERC i Junts

barcelona
economia

Reguant (CUP), detinguda per haver protestat per un desnonament

Guanyem no avalarà uns comptes de “retallades”

girona