Política

El Tribunal d’Apel·lació del Quebec avala la llei d’autodeterminació

El jutge valida la norma que permet la independència del Canadà amb el 50% + 1 dels vots

La major part dels partits quebequesos celebren la decisió

El Tribunal d’Apel·lació del Quebec va avalar, divendres, la llei 99 sobre l’autodeterminació d’aquest territori, que autoritza l’ara província canadenca a independitzar-se del Canadà si així ho decideixen els ciutadans en un referèndum amb el 50% + 1 vots a favor. El tribunal rebutja, d’aquesta manera, la demanda de l’excap del Partit Igualtat Keith Henderson, que va reclamar que s’invalidessin sis articles de la norma.

Aprovada l’any 2000 per l’Assemblea Nacional del Quebec, els primers articles de la llei 99 estableixen que “el poble quebequès té el dret inalienable d’escollir lliurement el règim polític i l’estatus jurídic del Quebec” i estableixen la regla del 50% + 1 dels vots en un referèndum d’autodeterminació de la província.

L’expresident de la Societat Saint-Jean-Baptiste Maxime Laporte, que havia apel·lat a favor d’aquesta llei davant el tribunal de segona instància, va remarcar que “la democràcia quebequesa pot tenir un cert respir d’alleujament”. “Per mi, però, aquest respir és, sobretot, d’exasperació, perquè és absolutament anormal que un poble hagi de pugnar i debatre constantment per una cosa com defensar el seu dret d’existir”, va dir Laporte en declaracions al diari Le Devoir.

La decisió del Tribunal d’Apel·lació posa fi als arguments de Henderson dels darrers anys, que, amb el suport del govern d’Ottawa, sostenia que el Quebec no tenia dret a decretar una secessió unilateral del Canadà. La resolució judicial del jutge Robert Mainville deixa clar, a més, que els sis articles impugnats són respectuosos amb la Constitució.

Henderson havia portat el cas davant la màxima instància judicial del Quebec el novembre passat, després d’haver-se estavellat contra el Tribunal Superior el 2018.

La major part de la classe política quebequesa es va felicitar per la resolució del Tribunal d’Apel·lació, especialment l’independentista Partit Quebequès (PQ), que va destacar, però, les dificultats per arribar a aquesta decisió. “És decebedor veure que una regla comuna com la del 50% + 1 hagi de ser avalada per una llei específica i dues decisions judicials perquè ser reconeguda”, va manifestar el cap del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, en una piulada a Twitter.

També el ministre federal de Justícia, David Lametti, va valorar favorablement la resolució del tribunal, ja que, segons el seu parer, “confirma que la secessió d’una província del Canadà, perquè sigui legal, necessitaria una modificació de la Constitució del Canadà degudament negociada, a més d’obtenir un suport clar a la secessió”.

LES XIFRES

6
articles
de la llei 99 sobre l’autodeterminació del Quebec van ser impugnats i ara ha estat avalats pel tribunal.
49,6
per cent
dels vots va obtenir el sí a la independència en el referèndum d’autodeterminació del Quebec del 1995.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP demana “responsabilitat” a Junts i ERC: “La repetició d’eleccions seria una presa de pèl”

barcelona

Nova nit de bombardejos d’Israel sobre Gaza

jerusalem

La UE farà dimarts una cimera extraordinària sobre el conflicte entre Israel i Palestina

barcelona

L’ANC avisa ERC i Junts: “Si hi ha eleccions o repetiu govern sense un pla, no estarem al vostre costat”

barcelona
ELENA VAVILOVA
EXAGENT D’INTEL·LIGÈNCIA DEL KGB SOVIÈTIC I DEL SERVEI D’INTEL·LIGÈNCIA EXTERIOR (SVR) DE RÚSSIA I ESCRIPTORA. PUBLICA “EL SECRET DE LA CONFIDENT” (SÍMBOL EDITORS)

“Rússia sempre només s’ha volgut defensar”

Barcelona / Moscou

Sols davant l’abisme

barcelona

Hasél escolta el clam per la seva llibertat des de la presó

Lleida

ERC insta Junts a beneir ja el govern en solitari i aspirar-hi

madrid

Israel llança míssils contra refugiats i periodistes

Beirut