Política

El TSJC admet a tràmit la querella contra Torrent i quatre membres de l’anterior mesa del Parlament

La Fiscalia va demanar a principis de mes que se’ls investigués per un presumpte delicte de desobediència per haver permès debatre sobre la monarquia i l’autodeterminació al Parlament

La Sala Civil i Penal es declara competent i la magistrada Maria Eugènia Alegret instruirà la causa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès la querella de la fiscalia contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i tres altres membres de la mesa de la passada legislatura per un presumpte delicte desobediència.

La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar el passat 1 de març una querella davant el TSJC contra Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per haver permès el debat i votació de resolucions sobre l’autodeterminació de Catalunya i la reprovació del rei Felip VI, en plens del 2019. El ministeri públic demanava investigar els quatre membres de l’anterior mesa pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que es castiga amb inhabilitació per a càrrec públic. El TC feia un any que havia instat la fiscalia a investigar els quatre diputats de JxCat i ERC, però la presentació de la querella s’havia endarrerit després de diversos ajornaments per la Covid-19.

L’alt tribunal ha confirmat aquest dimecres en un breu comunicat que la Sala Civil i Penal s’ha declarat competent i ha admès la causa contra quatre membres de la mesa que a finals de 2019 no haurien atès resolucions judicials del TC.

En concret, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019, tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè això podia vulnerar la prohibició del TC.

La instrucció de la causa anirà a càrrec de la magistrada Maria Eugènia Alegret.

Aquesta és la segona querella contra la mesa del Parlament per permetre el debat i votació sobre el dret a l’autodeterminació. La primera, en plens del 2017 amb les lleis de desconnexió, van fer que el Suprem condemnés la presidenta Carme Forcadell a onze anys i mig de presó per sedició. Quatre dels seus companys de mesa van ser condemnats a 20 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per desobediència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès veu “injust” i “una ingerència” el recurs del govern espanyol a la llei catalana de lloguers

Barcelona

La Moncloa treu ferro a l’absència d’Aragonès al sopar amb Felip VI

Madrid

Ciuró reclama no demorar més els indults

Barcelona

La CNMC obre expedient a quatre bancs per possibles abusos en la gestió dels ICO per la Covid

madrid

El ple del Parlament escull Alba Vergés com a vicepresidenta primera de la Mesa

barcelona

Sánchez recorda a Casado que des que governa hi ha hagut “zero DUI, zero referèndums i zero il·legalitats al Parlament”

madrid

Els indults marquen la sessió de control a Sánchez al Congrés

madrid

Nova vicepresidenta primera i sessió de control al Parlament

barcelona

Sánchez relatarà al Congrés el 7-J la idoneïtat de l’indult

madrid