Política

Discurs íntegre pronunciat ahir per Joe Biden,nou president dels Estats Units

“Tenim molt a fer, a curar i a restaurar”

“Sense unitat no hi ha pau, només amargor i fúria; sense unitat no hi ha progrés”
Reprendrem les nostres aliances i tornarem a comprometre’ns amb el món

Aquest és el dia d’Amèrica. Aquest és el dia de la democràcia. Un dia d’història i esperança, de renovació i resolució. A través dels segles, els Estats Units han estat provats i els Estats Units han superat el repte sempre. Avui celebrem el triomf no d’un candidat, sinó d’una causa, una causa de la democràcia. S’ha escoltat el poble –la voluntat del poble– i s’ha tingut en compte la voluntat del poble.

Hem après de nou que la democràcia és preciosa, que la democràcia és fràgil i la democràcia ha prevalgut. Així que ara, en aquest lloc on fa només uns dies la violència va tractar de sacsejar els fonaments del Capitoli, ens unim com una nació sota Déu –indivisible– per dur a terme la transferència pacífica de poder, tal com ho hem fet des de fa més de dos segles.

A mesura que mirem cap endavant amb la nostra mirada americana, sense descans, audaç, optimista, i ens fixem en una nació que sabem que podem i hem de ser, dono les gràcies als meus predecessors, de totes dues parts. Els dono les gràcies de tot cor. Conec la resiliència de la nostra Constitució i la força, la força de la nostra nació, igual que el president Carter, amb qui vaig parlar ahir a la nit i que no pot ser amb nosaltres avui, però a qui saludem per la seva vida de servei.

Acabo de fer un jurament sagrat a cadascun d’aquests patriotes. El jurament va ser realitzat per primera vegada per George Washington. Però la història americana no depèn de ningú de nosaltres, no d’alguns de nosaltres, sinó de tots nosaltres. Nosaltres, els que busquem una unió més perfecta. Som una gran nació, som bones persones. I al llarg dels segles, a través de tempestes i lluites en pau i en guerra, hem arribat fins aquí. No obstant això, encara queda molt per fer.

Seguirem endavant amb rapidesa i urgència perquè tenim molt a fer en aquest hivern de perills. Molt a fer, molt a curar, molt a restaurar, molt a construir i molt a guanyar. Poques persones de la història de la nostra nació s’han enfrontat als desafiaments o han trobat un temps més difícil que el que estem vivint ara. Un virus com no havíem vist en cent anys ha segat tantes vides en un any com en tota la Segona Guerra Mundial. S’han perdut milions de llocs de treball. Centenars de milers d’empreses han tancat.

Un crit per la justícia racial, després de 400 anys, ens mou. El somni de la justícia per a tothom ja no s’ajornarà. Un crit de supervivència ve del planeta mateix, un crit que no pot ser més desesperat ni més clar ara. L’ascens de l’extremisme polític, el supremacisme blanc, el terrorisme local, al qual hem d’enfrontar-nos i que derrotarem.

Per superar aquests reptes, per restaurar l’ànima i assegurar el futur d’Amèrica són necessàries molt més que paraules. Ens fa falta una de les coses més esquives en una democràcia: la unitat. Unitat. En un altre mes de gener del 1863, Abraham Lincoln va signar la Proclamació de l’Emancipació. En acabat, el president va dir, i cito textualment: “Si el meu nom arriba a la història, serà per aquest acte, i la meva ànima hi és.”

Tota la meva ànima és ben present avui, també, aquí, en aquest altre dia de gener. Tota la meva ànima és en això. En ajuntar els Estats Units, en unir el nostre poble, unir la nostra nació. I demano a tots els americans que s’uneixin a mi en aquesta causa. Unint-se per lluitar contra els enemics als quals ens enfrontem: la ira, el ressentiment i l’odi. L’extremisme, l’anarquia, la violència, les malalties, la falta de llocs de treball i la desesperança.

Amb la unitat podem fer grans coses, coses importants. Podem corregir els errors, podem posar la gent a treballar en bons llocs de treball, podem ensenyar els nostres fills en escoles segures. Podem superar el virus mortal, podem reconstruir el treball, podem reconstruir la classe mitjana i fer que el treball sigui segur, podem assegurar la justícia racial i podem fer que els Estats Units, una vegada més, siguin la força principal del bé en el món.

Sé que parlar d’unitat pot semblar una fantasia estúpida aquests dies. Sé que les forces que ens divideixen són profundes i reals. Però també sé que no són noves. La nostra història ha estat una lluita constant entre l’ideal estatunidenc, segons el qual tots som iguals, i la dura i lletja realitat en què el racisme i la por ens han destrossat. La batalla és perenne i la victòria mai no és segura.

A través de la guerra civil, la Gran Depressió, la Guerra Mundial, l’11 de setembre, a través de la lluita, el sacrifici i els contratemps que hem viscut, els nostres millors àngels sempre han prevalgut. En cadascun dels nostres moments ens hem reunit prou per anar tots junts endavant i ara podem fer-ho. La història, la fe i la raó mostren el camí. El camí de la unitat.

Podem veure’ns no com a adversaris, sinó com a veïns. Podem tractar-nos mútuament amb dignitat i respecte. Podem unir forces, aturar els crits i abaixar la temperatura. Perquè sense unitat no hi ha pau, només amargor i fúria, sense unitat no hi ha progrés, només una indignació esgotadora. No hi ha cap nació, només un estat de caos. Aquest és el nostre moment històric de crisi i repte. I la unitat és el camí a seguir. I hem de complir aquest moment com a Estats Units d’Amèrica.

Si ho fem, garanteixo que no fracassarem. Mai, mai, mai, hem fracassat a Amèrica quan hem actuat junts. I avui, en aquest moment, comencem de nou, tots nosaltres. Comencem a escoltar-nos els uns als altres, a sentir-nos, a veure’ns. A mostrar respecte els uns vers els altres. La política no ha de ser un foc que destrueixi tot el que hi ha en el seu camí. Tots els desacords no han de ser causa de guerra total i hem de rebutjar la cultura en la qual els fets són manipulats i fins i tot fabricats.

Amics americans, hem de ser diferents. Hem de ser millors que això i crec que els Estats Units són molt millors. Mireu al vostre voltant. Aquí som a l’ombra de la cúpula del Capitoli. Un edifici que es va acabar en plena guerra civil. Quan la mateixa unió estava literalment penjant d’un fil. Però hem perdurat. I aquí estem, mirant el gran Mall, on el doctor King ens va parlar del seu somni.

Som aquí, on fa 108 anys, en una altra inauguració, milers de manifestants van intentar bloquejar les dones valentes que marxaven pel dret a vot. I avui, en canvi, celebrem el jurament de la primera dona triada per al càrrec de vicepresident, Kamala Harris. No em digueu que les coses no poden canviar.

Som aquí uns dies després que una multitud esvalotada cregués que podria utilitzar la violència per silenciar la voluntat del poble, per aturar el treball de la nostra democràcia, per fer-nos sortir d’aquest terreny sagrat. Però no va passar, ni mai passarà, ni avui ni demà, ni mai. Mai.

A tots els que ens van donar suport durant la nostra campanya, els agraeixo amb humilitat la fe que van dipositar en nosaltres. Permeteu-me dir això també a tots aquells que no ens van donar suport. Amb tot el meu cor, els ho dic.

Si, tot i així, continues en desacord amb mi, així sigui. Això és la democràcia. Això és Amèrica. El dret a dissentir pacíficament. I el guardià de la nostra democràcia és, segurament, la major força de la nostra nació. Però el desacord no ha de conduir a la desunió. Ho prometo. Seré el president de tots els Estats Units, de tots els Estats Units. I prometo que lluitaré per aquells que no em van donar suport com per aquells que ho van fer.

Fa molts segles, sant Agustí va escriure que un poble era una multitud definida pels objectes comuns del seu amor. Quins són els objectes comuns que estimem els americans, que ens defineixen com a americans? Crec que tots ho sabem. Tenir oportunitats, la seguretat, la llibertat, la dignitat, el respecte, l’honor, i sí, també, la veritat.

Les últimes setmanes i els últims mesos ens han ensenyat una lliçó dolorosa. Hi ha veritats i hi ha mentides. Les mentides es diuen per mantenir el poder i els beneficis del poder. Però cadascun de nosaltres té un deure i una responsabilitat com a ciutadans, com a americans i, especialment, com a líders. Els líders es comprometen a honrar la nostra Constitució per protegir la nostra nació. I a defensar la veritat i derrotar les mentides.

Entenc que molts dels meus col·legues americans veuen el futur amb por. Entenc que es preocupen pels seus llocs de treball. Entenc que se’n van a dormir pensant: “Puc mantenir la meva atenció sanitària? Puc pagar la meva hipoteca?” Pensant en les seves famílies, en el futur. Ho entenc. Però la resposta no és tancar-se endins. Ni refugiar-se en bàndols que competeixen. Ni desconfiar d’aquells que no s’assemblen a tu, que no reben les seves notícies de la mateixa font que tu.

Hem de posar fi a aquesta guerra incivil que enfronta el vermell al blau, allò rural enfront d’allò urbà, el conservador enfront del liberal. Podem fer-ho si obrim les nostres ànimes en lloc d’endurir els nostres cors, si mostrem una mica de tolerància i humilitat, i si estem disposats a romandre a les sabates de l’altra persona, com diria la meva mare. Per un moment, posa’t a les sabates dels altres.

Perquè això és la vida. No sabem com ens tractarà el destí. Alguns dies necessitaràs una mà estesa. I d’altres, que l’allarguis tu. Així és com ha de ser, això és el que fem els uns i els altres. I, si som així, el nostre país serà més fort, més pròsper, estarà més preparat per al futur. I podrem continuar estant en desacord.

Amics, en la feina que tenim al davant ens necessitarem mútuament. Necessitem tota la nostra força per perseverar en aquest fosc hivern. Estem entrant en el que pot ser el període més fosc i més mortífer del virus. Hem de deixar de banda la política i, finalment, enfrontar-nos a aquesta pandèmia com una nació. Com diu la Bíblia: “La celebració pot durar una nit, la felicitat, al matí.” Ho superarem junts. Junts.

Mireu, amics, tots els meus col·legues amb els quals he servit a la Cambra i al Senat, tots entenem que el món ens mira. A tots nosaltres, avui. Aquest és el meu missatge als que estan més enllà de les nostres fronteres. Els Estats Units han estat posats a prova i n’hem sortit reforçats. Reprendrem les nostres aliances i tornarem a comprometre’ns amb el món. No per afrontar els reptes d’ahir, sinó els d’avui i els de demà. I no només ens guiarem per l’exemple del nostre poder, sinó pel poder del nostre exemple.

Amics americans, mares, pares, fills, filles, amics, veïns i companys de treball. A tots plegats els honorarem convertint-nos en el poble i la nació que podem ser i que hem de ser. Així que us demano que digueu una oració silenciosa per aquells que han perdut la vida pel nostre país. Amén.

Ens enfrontem a un atac a la nostra democràcia i a la veritat, a un virus que fa estralls, a una desigualtat creixent, a un racisme sistèmic, a un clima de crisi, al paper dels Estats Units al món. Qualsevol d’aquests reptes seria suficient per desafiar-nos de manera profunda. Però el fet és que els estem afrontant tots alhora, assumint una de les més grans responsabilitats que hem tingut mai. Serà una gran prova. La podrem superar?

És l’hora de l’audàcia, perquè hi ha molt a fer. I se’ns jutjarà, a vostè i a mi, per la manera en què resolem aquestes crisis de la nostra era. Estarem a l’altura de les circumstàncies en aquesta hora estranya i difícil? Farem front a les nostres obligacions i transmetrem un món nou i millor als nostres fills? Crec que hem de fer-ho i estic segur que ho farem. I que, quan ho fem, escriurem el següent gran capítol de la història dels Estats Units d’Amèrica.

Hi ha un vers de l’himne americà que diu: “El treball i les oracions durant segles ens han portat fins avui, però quin serà el nostre llegat, què diran els nostres fills? Fes-me saber en el meu cor quan els meus dies hagin acabat, Amèrica, Amèrica, que et vaig donar el millor que vaig poder.”

Si fem això, llavors, quan els nostres dies hagin passat, els nostres fills i els fills dels nostres fills ens diran: “Han donat el millor que tenien, han complert el seu deure, han curat una terra trencada.”

Amics americans, tanco el dia amb un jurament sagrat. Davant de Déu i de tots vosaltres, us dono la meva paraula. Sempre estaré al vostre nivell. Defensaré la Constitució, defensaré la nostra democràcia. Defensaré els Estats Units i els ho donaré tot al vostre servei. Pensant no en el poder, sinó en les seves possibilitats. No per l’interès personal, sinó pel bé públic.

I junts escriurem una història americana d’esperança, no de por. D’unitat, no de divisió; de llum, no de foscor. Una història de decència i dignitat, d’amor i de curació, de grandesa i de bondat. Que aquesta sigui la història que ens guiï. La història que ens inspiri. Perquè podem dir que la democràcia i l’esperança, la veritat i la justícia, no van morir en la nostra guàrdia, sinó que van prosperar.

Que els Estats Units van assegurar la llibertat a casa i es van posar de nou com a far al món. Això és el que devem als nostres avantpassats, els uns als altres, i a les generacions següents.

Amb aquest propòsit i aquesta resolució ens posem mans a la feina. Amb fe, convicció i amb dedicació als altres i al país que estimem amb tot el nostre cor. Que Déu beneeixi Amèrica i que Déu protegeixi les nostres tropes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Barcelona obre l’executòria per decidir sobre l’ingrés a presó de Manuel Bustos i Josep Miquel Duran

Sabadell

La CUP reactiva les comissions negociadores sectorials amb ERC per “millorar” l’acord i fixar indicadors d’avaluació

Barcelona

Més de 12.000 sol·licituds en 6 dies per a les targetes d’Identitat Digital Republicana

Barcelona

Brussel·les avaluarà al juliol la situació de l’estat de dret als països de la UE

Brussel·les

El marit de Cospedal es desvincula del “López Hierro” o el “López H.” que surten als ‘papers de Bárcenas’

Barcelona

Mor als 70 anys l’exalcalde de Bàscara Lluís Lloret

Bàscara

JxCat rebutja “especular” amb el calendari per a la investidura

Barcelona

El judici per desobediència l’1-O contra l’alcalde de Roquetes es reprendrà al juny

Tortosa/Roquetes

Vilalta, a JxCat: “Un bon acord no és incompatible amb que sigui el més aviat possible”

Barcelona