Opinió

El voraviu

Com més vell, més boig

Que anem tard com anem amb les renovables no genera carta blanca

Així ho deia l’àvia Neus. “Com més vell, mes boig.” Sopa de Cabra, a L’Empordà, ho canta semblant. “Com més vell, més tocat de l’ala.” Cada dia m’hi sento més. Em trobo a gust més boig i em trobo a gust més tocat de l’ala. Sobretot si parlem de futur, que és el que importa. Posem per cas les energies renovables. Com que es veu que anem tard (???) ara volen carta blanca i troben massa cupaire la rebel·lió del territori. Doncs no, mirin. Si volen fer-me cupaire, m’hi facin. Als 62 anys no vindrà d’aquí que m’adjudiquin un carnet més. Me’ls han adjudicat tots en un moment o altre de la meva vida periodística. Poden tirar milles. He fet pell morta. Trobo molt assenyat el que diu el territori i defensa la CUP. No discuteixo les renovables! Discuteixo com les implantem! Hi ha comarques del país que aquesta primavera tot era colza, encara n’hi ha vessanes i vessanes per recol·lectar. Directrius i subvencions europees. Les hem de veure transformades en vessanes i vessanes de plaques i de noves MAT per transportar l’energia on la necessitin? Qui farà aquestes inversions? En què es convertiran pagesos i petits propietaris de terres? Rendistes d’un monocultiu que els collarà i collarà com colla els assalariats la indústria turística low cost, el mal o ben dit turisme de borratxera? De veritat hem d’anar desvirgant territori en nom del progrés? Anem tard, és cert. Però anem amb seny. I si voleu digueu-me boig!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.