Opinió

Trepitjar sorres movedisses

Després d’un trimestre de recels, els dos socis majoritaris del nou govern català es disposen a governar a l’una. S’hi ha arribat perquè la ciutadania els hem empès fins a l’extrem del temps possible i de l’angoixa. Ara, després de felicitar-nos pel part, tot són esperances incertes per als que han guanyat i mals presagis per als que resten a l’oposició. Ara és el moment decisiu de viure la lleialtat al nou president, Pere Aragonès, si volem el millor per a Catalunya, és a dir, per als polítics i per a tots nosaltres. La lleialtat és un carràs de raïm que el componen uns grans que el farceixen: respecte, fidelitat, compromís, noblesa, rectitud, honradesa, honestedat, vincle de confiança. El contrari és la traïció. Això no impedeix la discrepància, la sinceritat, l’avís, el debat... En altres situacions vitals la lleialtat s’aplica a la parella estable, als gossos fidels, als cavalls nobles. És el sentiment que ens fa avançar units, segurs i confortats. Paolo Coelho diu: “No et guanyes la lleialtat en un dia. Te la guanyes dia a dia.”

El nou president ha de correspondre aquesta lleialtat amb responsabilitat, seny, diàleg i humilitat. I l’oposició ha de contribuir amb coherència, magnanimitat i crítica constructiva. Tots els catalans, que ens toca viure aquest període, ens mereixem que el nou Parlament, govern i oposició donin exemple sobretot d’aquests valors humans.

Lleida



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.