La Borsa
Més valors
Economia

Codi no prou satisfactori per a finances verdes

El nou reglament de la UE sobre finances sostenibles no es veu prou valent

No es posa prou èmfasi en l’eix social i de governança

Des de fa poques setmanes, és vigent el Reglament Europeu sobre Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR per les seves sigles en anglès), que cobeja que els inversors puguin prendre decisions més ben informades sobre finances sostenibles, amb la imposició d’una plena transparència en les condicions del contracte i els informes periòdics. Tot i estimar que és un primer pas interessant, la nova normativa ha hagut de passar pel sedàs crític, que considera que encara preval el benefici financer pel social i que el concepte sostenibilitat no s’aplica globalment.

Des de Fiare Banca Ètica, Clara Soler exposa: “El problema d’aquest reglament és que no avalua profundament el problema sobre què han de ser les finances sostenibles, aquí s’observa com un objectiu secundari al servei de la maximització de beneficis, o una eina de màrqueting per reduir els riscos per a la reputació.”

Hom considera que aquest reglament aferma un model d’“aparador”, ja que “un agent financer pot tenir un producte verd però tota la resta de la seva oferta pot ser especulativa, sense aportar res a la societat”. A més, segons aquest punt de vista, hom es plany que l’àmbit d’aplicació del reglament sigui el de les activitats de gestió i inversió de productes financers, sense afectar la concessió de crèdit o altres activitats bancàries.

Com explica Soler, “cal fer una transició cap a unes finances sostenibles dins un concepte holístic i integral, anar més enllà de l’escala mediambiental”. En aquest sentit, “un mitjancer financer, si ofereix productes sostenibles, ha d’especificar si la seva cartera també inclou productes vinculats, per exemple, a la indústria d’armes”. Ho hem vist amb el cas de grans bancs sistèmics com ara BNP Paribas, que alhora pot liderar la qualificació de sostenibilitat d’MF i aparèixer a l’informe Banking on climate change com el primer finançador d’Europa de combustibles fòssils.

El bon govern.

També ha llevat comentaris crítics el model de governança que planteja el nou reglament, ja que la normativa europea no impedeix que un mitjancer financer sigui opac, i gestionar seguint un sistema de control de societats en cadena i eludir impostos, alhora que ven productes “sostenibles”. Realment, la nova normativa SFDR no impedeix que les empreses que venguin productes de finances sostenibles puguin recórrer a paradisos fiscals.

Una de les coses que més ha sobtat del nou reglament de la UE és que en el seu enfocament la sostenibilitat només pivota sobre el component mediambiental, tot arraconant els altres eixos de l’ASG, el social i el de governança. Com diu Clara Soler, “en les qüestions socials i de bon govern, la majoria de fons no hi posen èmfasi, i no es pot posar l’accent només en el fet mediambiental”. Com aclareix, assumir la responsabilitat social podria ser problemàtic per a moltes entitats financeres, ja que “hauríem de parlar, per exemple, de drets laborals”. Però és que també cal anar amb compte amb una anàlisi massa limitada de la dimensió ambiental, ja que podríem posar el segell verd a projectes energètics com ara grans embassaments que provoquen desplaçaments forçosos de població.

Certament, tot és prou ambigu perquè un petit estalviador accepti un producte aparentment sostenible que inverteix en Gafam (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), que, sí, indiscutiblement són empreses neutres pel que fa a les emissions de CO2, però, en canvi, “no són transparents en l’aspecte fiscal, quan els impostos després dels beneficis han de revertir en el país on són radicats, i no practicar l’elusió fiscal”.

Amb tot, a parer de Clara Soler, ja es perceben “tendències de canvi entre els usuaris de banca, i durant els pròxims 10 anys és previsible que la banca evolucionarà cap a posar l’accent en la protecció dels drets socials i perfeccionar el bon govern, perquè la pressió social cap a una ASG en tota la seva globalitat creix dia rere dia”.

En tot cas, caldrà treballar intensament, com demana Clara Soler, perquè no es banalitzi el concepte de sostenibilitat per part dels grans agents financers, “sempre molt hàbils a l’hora d’interpretar la llei”.

El nou mantra d’una inversió transparent

El nou reglament insisteix en la transparència, virtut que es demana als participants en els mercats financers, i als assessors quant a la seva política d’integració dels riscos de sostenibilitat, que hauran de descriure adequadament als contractes, o la publicació de les incidències adverses en matèria de sostenibilitat. Així mateix, quan un producte financer promogui trets ambientals o socials, s’haurà d’explicar com es compleixen aquests objectius. També caldrà ser clar en el vincle de la remuneració amb els riscos de sostenibilitat.

Així mateix, els agents financers hauran de vetllar perquè la informació que publiquen s’actualitzi periòdicament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les vendes a les grans superfícies augmenten un 16,3% al març impulsades pels productes no alimentaris

Barcelona

L’atur cau en 8.715 persones a l’abril però hi ha 497.185 desocupats en total

barcelona

Comença a caminar La Zona, primer mercat digital solidari

barcelona

L’hotel BestPrice de Girona ha obert portes aquest cap de setmana

GIRONA
economia

Grifols guanya un 30% menys fins al març per la dificultat d’obtenir plasma durant la crisi

Els treballadors de Nissan es manifestaran el dia 13 pels “pocs avenços” de la mesa de reindustrialització

barcelona

Glovo pateix un ciberatac que deixa al descobert les dades dels seus clients

Barcelona

Els sindicats convoquen mobilitzacions el 6 i el 7 de maig a Barcelona, Tarragona i Lleida contra l’ERO “salvatge” d’H&M

barcelona

L’euríbor creix per tercer mes consecutiu i se situa en el -0,484% a l’abril

Madrid