Cultura

Vinyet Panyella

Directora dels Museus de Sitges

“El museu Cau Ferrat retornarà al seu esperit”

Al Cau i al Maricel, s'hi havia de fer una intervenció, imprescindible,
o tancar-los
Per a Barcelona el Penedès és sol, platja i oci nocturn, i es deixa la cultura

Vinyet Panyella és al capdavant dels museus de Sitges des de final de l'any 2011. Té entre mans un projecte d'envergadura, la rehabilitació i posada al dia de dos museus emblemàtics: el Cau Ferrat i el Maricel. El primer, el museu d'un artista, Santiago Rusiñol, que comença amb una col·lecció als anys vuitanta del s. XIX i que s'obre al públic als trenta del s. XX. El segon, el Maricel, un museu d'art, que inicialment va ser un hospital... Aviat, gràcies a les actuacions en el continent i el contingut dels museus, es podrà tenir un coneixement més profund d'aquest patrimoni. Quan Vinyet Panyella va ocupar el càrrec les obres ja estaven en marxa.

Quan s'obriran el Cau Ferrat i el Maricel?
Aquest estiu. El 31 de març ens lliuren l'obra, i aleshores s'han de posar en marxa les instal·lacions, estabilitzar la climatització i muntar els museus.
Veurà acabat un gran projecte.
És molt important. Tot i que el projecte de rehabilitació no preveia un projecte museogràfic...
...?
No, no n'hi havia. En aquests dos últims anys l'hem elaborat en paral·lel. Eren dos museus que anaven funcionant, més o menys, sense condicions. S'hi havia de fer una intervenció, imprescindible, o tancar-los. I calia fer un projecte museogràfic, ni que fos per dir: “Deixem-los com estan.”
Nova senyalització, introducció de tecnologia de la informació... No s'han deixat tal com estaven. Com serà aquest nou complex de museus?
Hi ha tres àmbits. L'àmbit del Cau Ferrat quedarà tal com estava però renovat, restaurat, posat al dia. El Cau Ferrat retornarà al seu esperit, el de la seva obertura pública, el 1933. Absolutament respectuós amb l'obra de Rusiñol i, a més a més, obviant els canvis que s'han anat fent al llarg dels anys sense saber per què.
Per exemple?
Per exemple, canvis de lloc d'objectes... I la pintura mateix: el blau del Cau Ferrat era gairebé negre. Ara la pintura és el blau Cau, que hem pogut recuperar. El que hem fet és retornar al plantejament museogràfic d'en Folch i Torres, que és el vàlid. Ell museïtza el modernisme a partir de les tendències museogràfiques més avançades del moment; respectant, es museïtza. Anem en aquesta línia. Com que ho tenim tot documentat, ho respectarem. Veurem un Cau molt digne i molt pedagògic.
El Cau formarà un tot amb el Maricel. La casa Rocamora serà un pont?
Can Rocamora serà un espai d'accés als museus, i també d'interpretació del Cau Ferrat, amb una sala d'exposicions temporals. I serà un espai de circulació entre els dos edificis. També en aquest cas s'han respectat i museïtzat tots els seus elements patrimonials.
I en el cas del Maricel?
Aquí ho canviem tot! Per què? Perquè sigui el que sempre ha volgut ser: un museu d'història de l'art, que ens porta de l'art antic al modern, amb una successió cronològica entenedora, pedagògica, senyalitzada, amb cartel·les –no n'hi havia–. Hem fet un exercici molt profund de replantejament.
No s'ha volgut fer un rentat de cara.
Quan tens un patrimoni com aquest, has de fer un projecte museogràfic.

Ara mateix, tres quadres del Cau Ferrat són a l'exposició Esprit Montmartre, a Frankfurt. Són tres olis, de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Comparteixen protagonisme amb Van Gogh, Degas, Toulouse-Lautrec... Les joies que té Sitges són prou valorades?
Per part dels experts, sí. Quan es va inaugurar a Madrid l'exposició Luces de Bohemia, on també vam deixar obra, va ser molt gratificant tenir l'oportunitat de parlar amb la plana major del museu d'Orsay, per exemple, i veure que tothom havia passat pel Cau Ferrat, el coneixia. Ha estat un gran referent. Va perdre empenta, als vuitanta i noranta, precisament quan els museus de Catalunya n'agafaven. Una contradicció...
Ha dit experts.
Museòlegs, historiadors de l'art, universitaris, aficionats a l'art, amateurs... Un nucli molt més gran del que podríem pensar. Per exemple, hi ha professors de secundària, de tot Catalunya, que no paren de trucar per preguntar quan podran tornar a venir al Cau Ferrat. En l'entorn dels museus d'art tothom sap de què parlem. És reconfortant.
I el turisme?
Qui ha fallat és el sector turístic! No parlo de l'empresariat local, que sap el que tenim. Parlo dels grans operadors que van a preu fet. Cal dir que l'actual direcció de l'Agència de Turisme de Sitges ofereix unes perspectives immillorables. L'actual directora té molt d'interès que treballem plegats, i ja hi ha hagut alguns fruits. L'empresari local també hi ha posat molt bona voluntat.
Estaria bé una altra perspectiva des de Barcelona?
Per a Barcelona el Penedès és sol, platja i oci nocturn, i es deixa de banda la cultura. Ens hem plantejat actuar en l'àmbit de museus penedesencs. Hi ha una mena de quadrilàter, entre Sitges, Vilanova, el Vendrell i Vilafranca, on hi ha un cúmul d'art antic i modern de gran qualitat i valor. I també personalitats: Pau Casals, Santiago Rusiñol, Víctor Balaguer, Eugeni d'Ors... I això, per als operadors turístics no compta! Ni ho coneixen ni hi tenen interès. És un problema, però estem posant els fonaments d'una estratègia.
Com s'aborda?
Per començar, guanyant visibilitat.
La marca Barcelona pesa?
Als hotels i la restauració els va molt bé, però als altres no, perquè ens deixa les escorrialles. Aquesta estratègia de marca Barcelona ens fa inexistents. Però si hi ha espai per a tots! I pel que fa a art i coneixement som totalment complementaris. El flux turístic que aterra aquí entre juny i setembre dóna per a això i molt més. Ara, el paper de l'agent turístic és fonamental: no poden ignorar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘El buen patrón’, de Fernando León de Aranoa, bat el rècord històric de nominacions als Premis Goya amb 20 candidatures

Barcelona

El grup empordanès Clima debuta amb la força de ‘T’he trobat a faltar’

FIGUERES
Crítica
teatre

Un joc de complicitats

Fotos de tinta

Barcelona

Els vampirs de Magaluf

Barcelona

Inés Padrosa: 25 anys mirant Peralada

peralada

Una història de llibertat, del Montseny a Irlanda

GIRONA

Tenim molt Dausà

Girona

Sopa de Cabra tancarà el 26 de novembre de 2022 al Palau Sant Jordi la gira del 30è aniversari de ‘Ben endins’

girona