Cultura

PORT. FRANC

Maria palau

Llarga vida a la pintura

Picto BCN, un projecte que documenta els nous neguits de la pintura contemporània a Barcelona, ha publicat un llibre que fa evident el que alguns menystenen: que els pintors que pugen trepitgen fort. I no estan disposats a ser uns marginats

Picto BCN és un arxiu de pintors que viuen i treballen a Barcelona. Més enllà de reduir-lo a un col·lectiu d'artistes, Picto BCN és una instantània d'un moment i d'un lloc, de l'ara i de l'aquí de la nova pintura catalana que emergeix malgrat totes les dificultats, que són moltes. No és un directori d'artistes, res a veure, perquè justament el que motiva els seus artífexs és reflectir un nivell de creativitat excepcional, qui sap si un dels millors dels últims temps. Té documentats una quarantena de pintors, la majoria dels quals nascuts als anys setanta i vuitanta. Picto BCN és també una reacció al pensament monolític que domina el que en podríem dir l'art oficial de la ciutat, lamentablement molt poc atent amb la pintura contemporània exceptuant el desmesurat enaltiment d'algun tòtem que ha fet ombra a tot i a tothom.

A Catalunya hi ha un planter de joves pintors extraordinari. A Catalunya hi ha pintors, pesi a qui pesi, que pesa molt a determinats cercles amb molta influència. I són bons. I, des de fa uns anys, lluiten per fer-se visibles i per desafiar tanta marginació. No tenen un plantejament endogàmic, ans al contrari, voldrien interactuar amb la resta d'artistes, sigui quin sigui el seu mitjà d'expressió o pràctica de treball. “En un moment en què l'art tendeix a la multidisciplinarietat i la hibridació, un projecte com aquest pot semblar obsolet. Ara bé, la intenció no és provocar confrontacions o judicis de valor entre diferents camps de les arts visuals”, emfasitzen. Picto BCN és una aventura amarada d'il·lusió, però també de desesperació, que han emprès els mateixos pintors, cansats de la situació, sense l'empar de cap crític, comissari o museu. Ells sols, perquè es moren de ganes de difondre el que fan. Joan Saló en va ser l'impulsor i avui l'arxiu el gestiona Mercedes Mangrané, una artista amb una mirada sensible i incisiva molt particular.

De Picto BCN fins ara només se'n tenien notícies en un web (www.pictobcn.info), un document d'obligada consulta per corprendre's amb la pluralitat d'actituds artístiques que han adoptat els joves pintors, la majoria hereus d'una tradició conceptual que han incorporat en les seves obres amb molta naturalitat i sobretot agudesa creativa. Són plurals, són molt diferents entre ells, conjuguen múltiples influències i intencions, invoquen universos creatius que són com la nit al dia i, si alguna cosa tenen en comú, és que produeixen un art amb enllaços directes amb els nous corrents de la pintura internacional, on a diferència del que passa a casa nostra desperta interès. De fet, una bona colla han marxat a fora, sobretot a Alemanya, on actualment resideix una colònia d'artistes catalans molt nombrosa.

La temporada passada, alguns d'ells van fer el salt a Consell de Cent, el carrer per excel·lència de les galeries de Barcelona. I van aportar un aire fresc inèdit a una via que no passa precisament la millor època, amb les galeries enderiades a fer propostes hermètiques que no sedueixen a gairebé ningú. D'entre aquests nous fitxatges hi ha Yago Hortal, aposta de la galeria Senda, un artista amb una obra que contagia vitalisme. En aquest inici de temporada, Alejandra Atarés també s'ha estrenat a la galeria Fidel Balaguer. Un tros de pintora, delicada i elegant.

Picto BCN acaba de publicar un llibre, exquisidament il·lustrat amb pintures, que dota els artistes que aixopluga d'un nou paraigua intel·lectual. Una nova eina, que han tirat endavant amb una campanya de microfinançament a Verkami, per anar pel món i per defensar el seu art. Es va presentar fa unes setmanes a Sant Cugat, a Mercantic, on, a més, s'està duent a terme un cicle d'exposicions que confronta dos artistes del col·lectiu. Fins avui s'hi exhibeixen Bernat Daviu i Joan Saló, i a partir de demà prendran el relleu Ariadna Mangrané i Adrián Espinós. El cap de setmana passat, el llibre es va presentar a Barcelona, a Hangar, en una jornada farcida de reflexions i debats, performances i una exposició col·lectiva que va durar tot el dia. Un esdeveniment radicalment efímer, llàstima. Però qui sap si l'inici d'alguna cosa més gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.