Cultura

‘Borgman', millor film

El Festival de Sitges premia la pel·lícula de l'holandès Alex van Warmerdam en un palmarès molt repartit. Jim Jarmusch s'endú el premi especial del jurat

‘Big bad wolves', ‘Magic magic', ‘Coherence' i ‘Jodorowsky's Dune', entre els títols premiats

Deu pel·lícules diferents per als deu premis del jurat oficial. És força inusual que el palmarès oficial d'un festival estigui tan repartit, però així ha estat el de la 46a edició de Sitges, que va coronar ahir la pel·lícula holandesa Borgman, d'Alex van Warmerdam, amb el màxim guardó. El cineasta ja havia estat distingit pel festival, dimarts passat, amb el premi honorífic Màquina del Temps a la seva trajectòria, i ahir va ser premiat amb el màxim guardó per un jurat que va destacar la “solidesa i capacitat de pertorbació” d'una pel·lícula que “creu en la intel·ligència de l'espectador”, oferint “poques respostes i moltes preguntes, a diferència de bona part del cinema actual”.

La programació de la secció Oficial Fantàstic és molt extensa, amb 28 títols, i una de les que sonaven amb més força com a guanyadora era Only lovers left alive, incursió romàntica i nostàlgica de Jim Jarmusch al món dels vampirs que s'ha acabat enduent el premi especial del jurat. L'actriu Aina Clotet, membre del jurat, va explicar que van preferir “donar una empenta” a una pel·lícula que, sense premi, “passaria fàcilment desapercebuda”. Borgman és un relat fantasiós i crític protagonitzat per l'home que li dóna títol, que fuig de gent armada i es refugia a la casa d'una família de diners.

Pel que fa a la resta de premis, el de millor direcció, patrocinat per Gas Natural Fenosa, ha estat per als israelians Navot Papushado i Aharon Keshales, que han presentat un thriller carregat de sarcasme i humor negre sobre la persecució d'un home al presumpte assassí de la seva filla. Juno Temple ha guanyat amb Magic magic el premi a la millor actriu per la seva convincent interpretació d'una noia amb insomni que traspassa els límits de la bogeria, i Andy Lau, el de millor actor pel seu paper de detectiu cec a Blind detective, a les ordres de Johnny To. El documental Jodorowsky's Dune s'endú doble guardó: el premi del públic i una menció especial del jurat, mentre que Coherence és premi al millor guió i Only God forgives, amb Ryan Gosling, a la millor fotografia.

Àngel Sala va destacar que el festival que dirigeix “segueix la línia ascendent” pel que fa a públic, amb 60.000 entrades venudes, 5.000 més que l'any passat el dia abans dels premis.

L'angoixa de ‘The sacrament', la diversió de Miike

Sitges reservava per a l'última sessió una de les pel·lícules més angoixants que s'han vist darrerament, dins i fora del festival: The sacrament, de Ti West. El cineasta nord-americà s'inspira en fets reals, el suïcidi col·lectiu d'una secta a Guyana, i utilitza la tècnica de la càmera a l'espatlla, portada per uns periodistes que van a fer-hi un reportatge. West aprofita la seva gran habilitat per crear atmosferes enrarides per introduir literalment l'espectador en el cor de la secta i sentir la pertorbadora presència del seu carismàtic líder.

Takashi Miike ha estat un dels protagonistes de la recta final del festival, que li dedica una retrospectiva (incloent el títol que el va donar a conèixer, Audition) i presenta la seva darrera pel·lícula, el thriller Shield of straw. En una entrevista a El Punt Avui, Miike explica que aquest film “no inclou un excés de violència, perquè està condicionada pel fet que és un encàrrec per a tots els públics; si fos la meva obra, hi hauria més escenes de violència, em diverteix rodar-les”. Té com a protagonista un policia que ha de protegir un assassí i pedòfil dels que volen cobrar la recompensa per matar-lo.

Takashi Miike és un autor molt prolífic. “El secret –explica– és que tot i que m'encasellen com a director de pel·lícules violentes, toco molts gèneres, i si em fan encàrrecs no els rebutjo, encara que tinguin un pressupost baix; fer-les amb pocs diners és un repte per a mi.” Deixeble de Shohei Imamura, Miike també és un gran admirador d'Eli Roth. “Tenen en comú que sense el cinema no podrien viure, per això els respecto; i a mi em passa, sense cinema no puc viure.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.