Cultura

Alejandro Jodorowsky

Cineasta

“Vull crear imatges que no s'oblidin mai ”

Si Leonardo da Vinci nasqués ara faria cinema, en lloc de pintura, és l'art superior”

Amb una vitalitat i energia sorprenents per a una persona de 84 anys, Alejandro Jodorowsky ha anat al Festival de Sitges amb la seva darrera pel·lícula, La danza de la realidad, presentada per ell mateix abans-d'ahir al vespre. En cada resposta fa evident la seva vasta cultura, la mirada lúcida d'un creador que ha “buscat l'ànima humana”, com diu ell, a través del cinema, el còmic, la literatura, l'escultura... I darrerament a Twitter, “una nova forma d'art”, on té ja 866.000 seguidors.

Per què La danza de la realidad és tan plena de colors?
Perquè el cinema és un art com la pintura, he buscat una manera d'expressar-me sense copiar la realitat. Tot el cinema actual és igual, té el mateix tipus de fotografia, i jo el vaig voler canviar, posar-hi més color, com qui fa un quadre. També perquè hi ha imaginació infantil i senil, hi ha un nen i un vell, i correspon al tema. Tot el que hi apareix és real, però ho he portat al llenguatge poètic, cinematogràfic. No parla d'un passat inamovible, agafo els personatges passats i els vaig canviant, els dono el que no van tenir.
S'identifica amb el nen?
És clar, hi ha una identificació completa. Parlo de la meva infantesa. Em va costar tres mesos trobar un nen que sentís que era jo. Però, a part, m'identifico amb tot, de la pel·lícula, fins i tot amb els pits de la mare, el nan, els mutilats...
En la presentació davant del públic de Sitges va dir que s'han de sacrificar els dòlars abans que l'art. Ha estat una màxima durant tota la seva carrera?
El cinema no l'he fet com a carrera, sinó com a expressió de la meva ànima. És l'art superior, si Leonardo da Vinci nasqués ara faria cinema, en lloc de pintura. Jo no m'he volgut vendre, perquè he vist molts nois amb talent que es van pervertir somiant anar a Hollywood i guanyar-se la vida amb el cinema. Per fer-ho, has de degenerar en un comerciant, perquè el cinema des que es va crear està pensat per guanyar dòlars, i per fer publicitat de productes: el tabac, l'alcohol... Aquests productes es fiquen a la cultura. Aquest festival està sostingut per Bacardí, fixa't quin contrasentit, una cosa tan banal llueix en un festival que és la puresa de la imaginació.
D'on flueix aquest torrent tan poderós d'imatges que apareixen en el seu cinema?
Tots tenim talents diferents. Jo vaig néixer amb una imaginació visual molt forta, és un do. Sempre vaig tenir imatges al cap, des de petit em vaig nodrir de contes de fades. Visc en una immensa biblioteca de l'imaginari, cada llibre ha estat per a mi com un xoc a la imaginació. Jo podia triar entre dos camins, entre la intel·ligència i la imaginació, i vaig triar el de la imaginació, la vaig començar a desenvolupar amb exercicis. En alguns dels meus llibres dono sistemes per desenvolupar-la. Per a mi, el cinema no és teatre, ni explicar-te un conte, sinó imatge. Vull crear imatges que no s'oblidin mai. Quan vaig veure El perro andaluz, vaig quedar enlluernat per la imatge d'una navalla que talla un ull. Fins avui no l'he oblidat. D'Avatar, que va costar 400 milions de dòlars, ja ni me'n recordo.
El documental Jodorowsky's Dune parla d'aquest projecte que mai va rodar. Hi ha coses que lamenta no haver fet?
He fet tot el que he pogut fer, no hi ha res que lamenti. I fins i tot el que no he fet, en realitat ho he fet. No vaig rodar Dune, però n'he estat parlant fins avui. Això és l'art. No vaig ser polític, ni religiós, vaig ser artista. La meva vida va ser en l'art, res més. Hauria volgut ser polític, per poder canviar el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.