Cultura

Homenatge a Josep M. Corredor

La seva veu té una melodia diferent dins l'univers de l'exili, superant èpoques passades

El 1912 és un any prolífic en commemoracions d'escriptors i intel·lectuals. A banda del centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders, Avel·lí Artís Gener o Josep Ferrater Mora, es compleix també el centenari del naixement de l'escriptor, periodista i intel·lectual gironí Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 1912-Perpinyà, 1981), l'obra i la trajectòria del qual mereixen també un record per part de la ciutat que el va veure néixer.

Nascut avui fa cent anys al carrer Pascual i Prats de Girona, Josep M. Corredor va participar activament durant la joventut en el nucli intel·lectual de la ciutat que s'agombolava al voltant de Carles i Dàrius Rahola i el diari L'Autonomista. Durant el període republicà, Corredor va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Girona, i posteriorment es va traslladar a Madrid per completar els estudis, on va ser deixeble d'Ortega y Gasset, filòsof que va deixar una profunda empremta en el seu pensament.

Exiliat el 1939 per la seva condició de militant d'ERC i soldat al front republicà, es va reunir amb el grup d'intel·lectuals refugiats a Montpeller, ciutat on va obtenir la llicenciatura de literatura francesa i on el 1948 es va doctorar amb una tesi en francès sobre Joan Maragall, que traduïda al català va guanyar el premi de biografies Aedos (1951). En aquesta època, freqüentava Pompeu Fabra, Francesc Pujols, Antoni Rovira i Virgili i Carles Riba, el qual va afirmar en una carta a Domènec Guansé que considerava Corredor “bellíssima persona i gran valor intel·lectual”. Als anys cinquanta, es va fer famós per la seva relació amb Pau Casals. Establert a Perpinyà exercint de professor del Lycée Aragó, es traslladava sovint a visitar el violoncel·lista, i va acabar sent el seu secretari personal. D'aquesta estreta relació, el 1954 van sorgir les Conversations avec Pau Casals (publicades en català el 1967), testimoni de primera mà de les opinions del català més universal, que van ser traduïdes a multitud de llengües –fins i tot el japonès– i que esperem que es reeditin.

Corredor es va convertir en un intel·lectual europeista, poc amic de capelletes, i es va mantenir al marge de les tensions polítiques pel lideratge i la representació institucional que van marcar l'exili republicà català en la primera postguerra. Testimoni de primera mà dels equilibris internacionals durant la Guerra Freda gràcies a la seva feina eventual com a traductor a les Nacions Unides, va publicar en diverses revistes de l'exili el seu punt de vista sobre el context europeu sorgit a partir del final de la II Guerra Mundial, i les seves opinions sobre l'encaix de Catalunya en aquest nou escenari. En aquest sentit, la seva veu entona una melodia diferent dins l'univers de l'exili, perquè intenta superar el llast d'èpoques anteriors, i planteja horitzons de diferent volada per al país. Aquests textos, llegits avui, encara mantenen la seva frescor i atractiu.

A banda de les esmentades Converses i de l'assaig sobre Maragall, va aplegar alguns dels seus textos als volums de Selecta El món actual i el nostre país (1962), De casa i d'Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976), exemples tangibles del pensament de maduresa de l'autor. Extingida la dictadura, va continuar vivint a Perpinyà, però va assumir el càrrec d'inspector d'Ensenyament de Girona. En aquesta última etapa, la seva gran preocupació va ser la defensa de la llengua pròpia i la immersió lingüística en català davant el nou context, marcat per l'arribada de persones immigrades i l'eclosió dels mitjans audiovisuals de comunicació de masses. Què diria avui respecte a les xarxes socials i les tecnologies 2.0? Com respondria als atacs recents al nostre model lingüístic escolar? De ben segur que la seva veu es faria escoltar.

En aquest article és impossible intentar esbossar la magnitud de la figura de Josep M. Corredor. Sortosament, però, per a finals d'any l'editorial Acontravent publicarà –amb el suport de la Diputació– una antologia de textos de l'escriptor, precedida per una presentació que situarà degudament el personatge i aportarà alguns textos inèdits i fragments de cartes amb diverses personalitats del moment. Així mateix, Edicions de la Ela Geminada ha projectat la recuperació de l'obra assagística de Corredor, entre la qual hi ha obres inèdites com ara un treball sobre Valentí Almirall i els orígens del catalanisme, un dels temes als quals es va dedicar amb més entusiasme en la maduresa.

Aquestes iniciatives demostren que, tot i el context difícil, el món editorial s'ha preocupat de situar la figura de Corredor al lloc que li pertoca dins la història de la cultura catalana contemporània. Davant aquesta realitat, animo l'Ajuntament de Girona a sumar-se a aquest centenari amb l'organització d'algun acte de record. Per la seva categoria intel·lectual i pel seu compromís amb el país, però també per la seva profunda estima per Girona, Corredor es mereix ben bé aquest homenatge institucional. Seria una llàstima que es perdés aquesta oportunitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.