Cultura

Ens trobem al pati

El Centre de les Arts Lliures de Barcelona integra l’univers brossià de les arts plàstiques i la poesia amb l’escènic, amb la reforma de l’edifici de La Seca

Al cartell, hi ha Sala Trono, La Ruta 40 i Pirates, i també Monte Isla, Ça Marche i Les Pinyes

El Centre de les Arts Lliures de Barcelona suma la visió d’arts plàstiques, patrimonial, d’investigació i edició de la Fundació Joan Brossa amb la realitat escènica brossiana, a l’edifici de La Seca. Després d’uns mesos de reformes (que continuaran el 2022), i amb una direcció col·legiada de Maria Canelles i Marc Chornet, volen que el públic traspassi de les exposicions al teatre (i viceversa) de manera natural. Es potenciarà la trobada amb una cafeteria a la primera planta, que tornarà a aprofitar el pati i que permetrà veure l’edifici des de la façana del carrer Flassaders al de La Seca. Brossa travessa. I la voluntat és que la fàbrica de creació (que destinarà fins a 70.000 euros per a creació i investigació, el 10% del seu pressupost) serveixi per rellegir el poeta plàstic al segle XXI. “No té sentit fer un mausoleu”, insisteix Canelles. La nova etapa vol crear peces que refusen el teatre burgès i reivindiquen el gust obrer. Com se sentia Brossa. Amb un públic que sigui popular i alhora actiu per interpretar l’escena i la instal·lació.

Al mes de juny va tancar l’Escenari Joan Brossa. Ja feia mesos que s’estava organitzant un discurs que vol transversalitzar públics de dos equipaments que, tot i reivindicar el mateix autor, es donaven físicament l’esquena. Fins ara. El 17 de desembre comença l’aventura que recupera programació a l’escenari de La Seca i, alhora, revisa Brossa amb una exposició permanent, La serp viva, a càrrec de David Bestué, comissari que indaga Brossa de nou, amb les mínimes referències del poeta, fins llavors.

Segones oportunitats

Des del Centre de les Arts Lliures volen impulsar treballs de recerca i atraure companyies, per tenir segones oportunitats. Per això, buscaran complicitats amb altres fàbriques de creació com, per exemple, la Nau Ivanow (els donaran 10.000 euros per donar suport a les primeres companyies a través del DespertaLab, que continuarà programant-se a l’Atrium). Serà l’espai on assajarà la companyia resident la producció premiada (amb 30.000 euros, una de les aportacions més elevades del sector per a una producció). També assumiran l’acord 70/30 de la recaptació (el 70% per als artistes que hi actuen), en comptes de l’habitual 50/50.

Per Chornet és important acollir companyies que ja tenen una trajectòria, tot i que no entren fàcilment al circuit comercial o públic. Grups com Els Pirates (La setena porta), La Ruta 40 (Reiseführer), Sixto Paz (El més bonic que podem fer), Sala Trono (Les bones intencions) o Centaure Produccions (El jardí). Tenen interès perquè, si han continuat com a projecte és perquè els reconeix un llenguatge propi. Al costat, hi ha altres propostes com Les Pinyes (Brossa és Brossa, Glassmur), Roberto G. Alonso (Laberint Striptease) o Monte Isla (Allí donde no estamos). Si Bestué ocuparà la Palau i Fabre amb una exposició permanent (que podria durar dos anys) i que serà rellevada per algun altre comissari, també hi ha companyies de teatre que treballaran les instal·lacions, com Ça Marche (Los figurantes). En aquest primer curs, per exemple, Ça Marche. En el camp plàstic es vol fer una reflexió sobre l’impressor Enric Tormo (”sense ell, no seria el Brossa que coneixem”, aclareix Canelles) i impulsar que joves artistes facin reflexions i treballs a l’entorn de la figura de Joan Brossa i el seu entorn.

Trencar l’endogàmia

Per Maria Canelles hi ha un aspecte que coincideix amb tots els que entraven a la fundació els últims quatre anys: tots havien conegut el poeta i tenien alguna anècdota a explicar. Els ciutadans se l’havien fet seu, havien connectat amb una manera d’entrar a l’art gens intel·lectual, en què no cal ni saber català per entendre un poema visual, assenyala Chornet. Pel director teatral (que no vol presentar d’entrada cap proposta de Projecte Ingenu a les seves convocatòries), la catalanitat de Brossa és un dels elements puntals del personatge. Cap dels dos directors, a més, formaran part dels jurats que trien les obres guanyadores, perquè es vol trencar una dinàmica endogàmica que està ferint la salut del teatre català, opina Marc Chornet.

La fundació resumeix l’obra de Brossa en tres blocs: paraula, imatge i acció. Els transformen en itineraris que engloben instal·lacions, cinema, teatre, poesia, dansa i parateatrals, com el mim, i el clown.

LA XIFRA

70.000
euros
s’aportaran anualment per donar suport a companyies i artistes perquè revisin i creïn a partir de Joan Brossa.

Com és el Brossa que no van conèixer?

La filosofia que Marc Chornet ja va provar en la seva etapa a la direcció artística de l’Escenari Joan Brossa es reprodueix al Centre de les Arts Lliures. Es vol donar peu perquè creadors més joves, que no entren dins de les patums habituals de la cultura catalana, tinguin una primera experiència amb Joan Brossa. Ho faran a partir del que llegeixin i investiguin en molts dels “punts foscos” sobre la vida i l’obra del poeta. Vicenç Altaió, que és l’actual president del Patronat de la Fundació Joan Brossa, ha delegat en Canelles i Chornet el dia a dia d’un centre que completarà la labor de la fundació, que també preveu al desembre la publicació del primer volum de la Poesia completa (1940-1960), amb l’exdirectora de la fundació, Glòria Bordons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.