Cultura

Set magnífiques

Jordi Fernando Aloy reivindica catalanes històriques als relats de ‘La Negreta i altres veus emmudides’

“La història ha comès una gran injustícia amb les dones. I les catalanes no són cap excepció”

Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953), editor de Meteora, també és traductor, escriptor i activista cultural, a més d’una persona culta, educada i treballadora. Un cop lliurat aquest ram de flors, merescudes, podem parlar del llibre que acaba de publicar a l’editorial El Cep i la Nansa, La Negreta i altres veus emmudides.

Són set relats biogràfics –d’estructura serien set novel·les molt breus i intenses– en què l’autor reivindica set catalanes històriques oblidades: Josepha Vilaret (?-1789), Gueraula de Codines (1262-1340), Enriqueta Sèculi (1897-1976), Antònia Ibarra (1739-1805), Salut Borràs (1878-1954), Elisava (1070?-1122) i Càndida Pérez (1893-1989).

“La història ha comès una gran injustícia amb les dones. I les catalanes no són cap excepció. S’ha ignorat durant segles l’aportació social i el sacrifici vital de moltes dones senzillament perquè ho eren. Aquest és l’embrió del llibre”, explica l’autor.

Ha triat el format de biografia amb ficció afegida per un motiu pràctic, la falta de dades reals en alguns casos. “Les he volgut dotar d’una ficció controlada perquè la seva personalitat, a través del seu personatge, pugui arribar al lector. Em trec molt poques coses de la màniga, i les que em trec tenen prou fonament històric per haver pogut ser possibles. La ficció és, essencialment, versemblança, i això he perseguit.”

Que en siguin set i no cinc o deu té una explicació. “Primer volia fer una novel·la sobre una sola dona, però vaig pensar que focalitzar-ho només en una s’allunyava del que jo volia destacar: l’oblit històric. Aleshores em vaig centrar en set dones, perquè és un número bíblic i bona part del problema comença allà, i perquè em permetia treballar cada personatge en 30-40 pàgines”, detalla Fernando.

Són set dones amb un component personal combatiu, polític, humà, feminista..., “que en alguns casos s’albira i en d’altres impregna la narració”. “Com que el propòsit era fer un mosaic, vaig triar persones d’èpoques i d’oficis o activitats diferents, entre el segle XI i el XX”, i també són diferents les aptituds i vocacions: “La sanitat, l’art tèxtil, l’ensenyament, la política, la indústria, la música i la responsabilitat d’alimentar una família.”

La documentació, en cada cas, és exhaustiva, com es pot comprovar a l’extens annex bibliogràfic. “El repte principal va ser que, en molts casos, hi havia poquíssima informació biogràfica, i per fer ficció damunt de la història necessites tenir prou dades per significar el personatge i no fer-li fer o dir coses que contradiuen el que se’n sap. I per això t’hi has de capbussar, perquè si no ho trobes a les seves vides, perquè s’ignora, ho has de buscar en el seu entorn, en l’època, el lloc i la societat on van viure.” Una documentació ben filtrada en el text. “No has d’enfarfegar. En ficció, la millor erudició no és la mostrada, sinó la percebuda”, comenta l’autor.

“La Negreta em va dir «soc aquí» i s’hi va quedar al davant de tot, perquè ens demostra que, 230 anys després, continuem picant de cap contra la mateixa paret. La seva torxa, que tan cara li va costar, m’ha il·luminat el camí per trobar les altres sis.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.