Cultura

Estiu a mig gas per a la cultura popular

Els actes festius s’adapten a un format reduït, amb reserva i sense balls

A les festes majors es contracten orquestres per als concerts i les colles agraeixen sortir

Els parcs, camps de futbol i escoles són els escenaris a l’aire lliure en espera que retorni la normalitat

“La prioritat és que la pandèmia acabi i la gent gran torni”

Millor això que res. Aquesta és la percepció per als qui tornen a participar en les festes majors després que l’estiu passat se suspenguessin tots els actes per la pandèmia. Els ajuntaments, amb les colles i les entitats, s’han encarregat de buscar nous espais a l’aire lliure com ara parcs, camps de futbol i patis d’escoles amb recintes delimitats, on és més fàcil controlar l’accés i els aforaments. Les festes de Sant Magí de Tarragona han triat com a escenari principal el teatre a l’aire lliure del Camp de Mart, on s’han fet els concerts i els actes de la iMAGInada, amb tota l’oferta dels festivals de l’aMt i Minipop. Manresa, que està a punt de començar la festa major, ocuparà diversos punts de la ciutat, però ha escollit també el camp de futbol de la Salle per fer un espectacle de foc amb el suggeridor títol de Foc a la Covid.

Per cenyir-se a la normativa del Procicat, que a principis de juny obria la porta a celebrar festes majors, s’han adaptat concerts i actes populars a formats més reduïts, en què el públic ha d’estar assegut amb mascareta i sense ballar. “Això és el que més ens ha costat des de dalt de l’escenari; no veus les cares, i no saps si s’ho passen bé”, assegura Miquel Comadevall, que, amb els companys de l’orquestra Maravella, espera la recompensa dels aplaudiments quan acaben les dues actuacions que fan en un format més reduït. “Abans omplies places i ara estan asseguts, però darrere les tanques veus que la gent omple bars i terrasses”, assenyala el representant de la Maravella, satisfet de com els va la gira després de les anul·lacions que van tenir l’any passat. “Sort en tenim, de les festes majors, que ens permeten treballar, però som lluny de les contractacions que teníem abans”, diu el músic, que lamenta que els ajuntaments hagin aprofitat per rebaixar preus quan per a ells les despeses són les mateixes. Tampoc tenen la seguretat que els contractin l’any vinent, ja que, atesa la incertesa de la pandèmia, només tenen reserves dels ajuntaments per al 2022.

La part positiva de la Covid, comenta Comadevall, és que amb el toc de queda, fins fa poc vigent en molts municipis, les actuacions no es podien allargar gaire: “Tots érem a dormir ben d’hora.” Els companys de l’orquestra Montgrins coincideixen que hi ha més feina de la que s’esperaven tenint en compte que encara és un “estiu amb Covid”. “La gent té ganes de festa i està molt més receptiva”, assegura el representant del grup, Sixto Lara, que veu des de l’escenari com la gent es belluga a la cadira i n’hi ha que no poden deixar d’aixecar-se.

L’ocupació de les cadires ha estat un maldecap per als ajuntaments, que han hagut de buscar fórmules per combatre “l’absentisme”, ja que moltes reserves dels actes es tradueixen en cadires buides. A Manresa han seguit el model que va implantar Mataró per les Santes, amb el pagament d’un euro per entrada, per tal d’intentar que així s’ocupin les places reservades. També a les festes de Gràcia es feia una crida als veïns a no deixar lliures places en uns actes de petit format. Entre les activitats, es va recuperar l’aplec de la sardana ajornat al maig, en què les cobles van tocar el seu repertori sense sardanistes.

La gent gran, a casa

El president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, reconeixia que hi ha menys públic: “Ens costa que la gent gran, que és població de risc, vingui a ballar sardanes.” L’activitat sardanista s’ha reprès amb mesures per evitar contagis i per això els participants s’han d’inscriure per registrar-se com un grup estable i ballar agafats, amb mesures d’higiene de mans i mascareta. “No tenim contagis, però la prioritat és que la pandèmia acabi i la gent gran s’animi a tornar”, insistia Tresserras, que assegura que la majoria de ballades s’han convertit en concerts per escoltar els músics de les cobles. A l’estiu s’han fet aplecs, com el d’Artés i Calella, i el festival Amb So de Cobla, a l’agost a Palamós.

“Tothom s’ha anat espavilant, també en funció de si els ajuntaments cedien més o menys a l’hora de fer ballades o cercaviles curtes”, explica des de l’Agrupació de Colles Geganteres Mercè Montserrat, que és portadora dels gegants de Calella i confia que finalment els puguin treure per festa major al setembre, sempre que no empitjorin les restriccions. “Volem tornar a fer trobades i convidar-hi altres colles”, diu la gegantera, que confia que l’estiu vinent es pugui recuperar la normalitat i que, més enllà de fer acte de presència en les cites oficials, les colles puguin participar activament en la festa. Montserrat assenyala també que la Covid els està afectant amb la davallada de patrocinadors, que estan “tocats econòmicament” i no poden continuar donant suport a les colles. També lamenta que el sector de la cultura popular no s’hagi reunit encara amb la nova conselleria de Cultura, que encapçala Natàlia Garriga, i que siguin considerats de “segon ordre”.

LA FRASE

Sort dels concerts de festa major, però som lluny de les contractacions que teníem abans
Miquel Comadevall
músic i representant de l’orquestra maravella

LA XIFRA

2,15
milions
ha anunciat la Generalitat en el pla d’ajuts per a les entitats de la cultura popular.

Els firaires, resignats amb els horaris

Les fires d’atraccions han retornat a alguns municipis coincidint amb les festes majors. “No ens podem queixar, perquè treballem i tenim gent, però ens està costant una mica”, reconeixia el president del Gremi de Firaires de Barcelona, Marco Orús, que s’ha hagut d’adaptar a la normativa per controlar els accessos i amb l’horari reduït com el sector de la restauració, tancant a dos quarts d’una. “Volíem ampliar horaris, però després va venir el toc de queda”, explica Orús, que assegura que els municipis on han pogut obrir estan contents. El primer va ser Mataró, que al juny acollia els firaires després d’un any i mig tancats. Després de voltar per Catalunya, acaben a Barcelona, on muntaran i desmuntaran a Gràcia, Sants, la Barceloneta i el Poblenou.

A Girona, les festes de Sant Narcís, que es faran entre el 28 d’octubre i el 7 de novembre, recuperaran també les atraccions de la fira. Segons ha anunciat l’Ajuntament de Girona, també es planteja que hi hagi barraques i concerts a la zona de la Copa. Amb la situació sanitària actual, es projecten vuit barraques, però si les condicions milloren es podria ampliar el nombre de locals en funció de la normativa del Procicat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.