Cultura

Les Bernardes obté les donacions del Fons Maret, Rosa Pous i Núria Clarà per al seu fons d’art

L’antiga fàbrica càrnia Maret va ser un referent del moviment dels joves ocupes als anys

El centre de cultura contemporània de Salt, Les Bernardes, ha obtingut les donacions del Fons Maret de Salt, de l’artista i galerista Rosa Pous i de Núria Clarà, filla de l’empresari Narcís Clarà, propietari de l'empresa Industrias Narcla S.L., marca catalana de motocicletes que van ser fabricades a començament dels anys 50 a Salt. En total, és un fons que per al director de les Bernardes, Robert Fàbregas, “se suma als fons existents i remet a una època important de la història dels moviments socials. A mitjans dels anys vuitanta el moviment ocupa irromp amb força a comarques gironines, tot i que ja havia començat, sobretot, al País Basc. El cas de La Maret és especialment emblemàtic, però també hi ha documentació d'altres cases ocupades amb finalitats socials i culturals. El fons conté material inèdit, fotografies, vídeos, les actes de les assemblees i tota la documentació interna del moviment”. Aquestes cessions s’afegeixen a la recent de la investigadora i crítica gironina d!art contemporani Glòria Bosch, que ha entregat el seu arxiu amb documentació inèdita, correspondència privada, publicacions, projectes expositius i llibres signats per artistes.

Les Bernardes ha ingressat el fons de documentació de la Maret, casa ocupada, el desembre de 1993 per part del moviment “squatter”, que va ser molt actiu en aquells anys.La Maret havia estat una fàbrica de pernils i embotits, situada als afores de Salt en direcció Bescanó, i un grup de joves la van convertir en un casal popular que no depenia de cap institució pública. La documentació d'aquest fons comprèn documents amb reflexions i idees sobre l'ocupació de La Maret, projectes, cartells, fulletons, notícies de premsa, convocatòries, i altra documentació relacionada amb altres moviments socials de Catalunya i el País Basc.

Els joves no tenien llicències de cap tipus. Van rehabilitar les cambres frigorífiques per transformar-les en locals d'assaig per als grups de música i les sales per poder-hi fer conferències, xerrades, classes, teatre, concerts i festes, entre d'altres coses. També tenien un servei de bar durant els concerts, la recaptació del qual es destinava per projectes solidaris a llatinoamèrica, sobretot Nicaragua per la vinculació de Salt amb la població de Quilalí.

La fàbrica es va haver d'abandonar el juny de 1998 després de gairebé cinc anys d'activitats socials, culturals i festives. L'edifici es va enderrocar l'agost de 1999, però el record del casal popular encara és present en la memòria col·lectiva del jovent saltenc que el va viure.

Donació de Rosa Pous

El centre ha ingressat més de 150 catàlegs d'exposicions d'artistes procedents de la biblioteca personal de Rosa Pous, artista i galerista de Girona, amb noms d’artistes com els de Joan Miró, Joan Ponç, Ràfols-Casamada, Subirachs, Tàpies, Torres Montsó, Lluís Vilà, Ministral, Claudi Casanovas, Narcís Comadira, Jordi S. Carrera, Bonaventura Ansón, Corominas, Anselm Clavé, Francesca Llopis, Roser Oliveras, Anna Manel·la, Anna Lentsch, Carme Sanglas, entre altres. “Volem agrair a la Rosa Pous aquesta important donació que també és símbol d'un temps i d'una època molt concreta. La seva generositat honora Les Bernardes”, segons el director del centre saltenc.

Cessió Núria Clarà

Núria Clarà, filla de Narcís Clarà, propietari de l'empresa Industrias NarclaS.L., marca catalana de motocicletes, que van ser fabricades a començament dels anys 50 a Salt. El centre saltenc obté una cessió d'una motocicleta Narcla i de tota la documentació del seu pare relacionada amb l'empresa Industrias Narcla, on també s'inclouen fotografies i dibuixos de les peces dissenyades, reculls de premsa, llibretes, documents de publicitat, cartells i una placa de motocicleta. “Núria Clarà cedeix un llegat que va més enllà d'una indústria o una empresa. Narcla, nascuda a Salt i posteriorment traslladada a Girona, és símbol de l'empenta i la il·lusió de Narcís Clarà. Els seus dibuixos, esbossos marquen un temps i una època clau del disseny industrial de les nostres comarques”, matisa Fàbregas.

Imatge de l’època de La Maret de Salt que simbolitza el moviment ocupa. FOTO: ARXIU MUNICIPAL DE SALT