Cultura

El món en 11 sales

Els teatres de proximitat evoquen compromís teatral i social en propostes americanes i africanes que s’emmarquen dins del Grec

Canvi de paradigma. El 2004, un grapat de sales alternatives van instituir La Torna del Grec, que volia demostrar el compromís de les sales amb un perfil de major risc que alguns muntatges que buscaven un públic més popular amb accions espectaculars dins del festival d’estiu de la ciutat. El director del Grec de l’època, Borja Sitjà, aplaudia que s’obrís un circuit off del festival, com a Avinyó o a Edimburg. L’aventura va durar diverses edicions. Cesc Casadesús, actual director del Grec, va proposar el 2020 a un grapat de sales alternatives viatjar en metro per circular pel teatre de l’Amèrica Llatina. Aquell projecte el va frustrar la Covid, però va ajudar a reviscolar el projecte de Coordinadora de Sales Alternatives (2009), i avui es bategen com a teatre de proximitat. Fins a onze sales signen programació al festival, enguany: hi ha propostes que s’arrosseguen del 2020 i d’altres de noves, set de les quals són coproduccions. El Grec hi aporta uns 200.000 euros. Aquestes onze sales coincideixen en la mirada de compromís social i consciència donant veu a històries viscudes pels protagonistes de les dues bandes de la Mediterrània.

El director del Grec, Cesc Casadesús, ha destacat la “diversitat” de les propostes: “És difícil trobar l’equilibri entre la identitat de les sales i la del festival, i no perdre la diversitat de la creació a la ciutat, perquè les sales són les antenes del que està passant, i és molt interessant.” Hi coincidia el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, Daniel Granados, “és el moment d’apostar-hi més que mai”, en el marc del pla de drets culturals, que l’Ajuntament de Barcelona impulsa a mitjà termini. Al marge del programa del festival, les sales comparteixen des de fa un any un abonament conjunt, així com altres iniciatives i activitats en xarxa, que van activant en la mesura d’arribar a un consens i a trobar una oportunitat.

La confluència de les sales (que no coincideixen amb les sales vinculades a Adetca de menys de 200 localitats), més que veure’s com a competència, han comprovat que tenen una forma similar d’entendre i afrontar les aventures teatrals, explicava ahir Marina Marcos, gerent d’Els Pirates, que comanden El Maldà des de fa cinc anys.

Aquests mesos, a part d’obrir un nou web que transversalitza informació de les sales més implicades, també s’ha obert un concurs de projectes. Se’n van presentar 470 títols, i s’espera que s’aniran fent visibles en les properes temporades per alguna d’aquestes sales. Per una o per més d’una, insinuaven al Maldà, obrint el ventall de possibilitats al límit. Marcos admet que potser encara falta provocar els espectadors perquè coneguin millor les programacions veïnes (“cal provocar-los”), tot i que sí que van veient com hi ha públic que transita d’una sala a una altra.

Les ‘parades’ del metro

Sala Flyhard, L1: Hostafrancs

Lautaro Perotti dirigeix un text de Josep Maria Miró, ‘L’habitació blanca’’. Fins al 30 de juliol.Sobre el record i assumir allò que no s’ha aconseguit en la vida.

Sala Atrium, L2: Tetuan

Jordi Prat i Coll presenta ‘M’hauríeu de pagar’ des de demà i fins al 18 de juliol. Del 28 de juliol a l’1 d’agost es presenta ‘La dona del tercer segona’, de Víctor Borràs. Una dona que ha de demanar un favor en la reunió de veïns.

El Maldà, L1: Catalunya

Aina Tur presenta un tràngol personal que va viure a l’Amèrica Llatina: ‘Una galaxia de luciérnagas’.Anna Alarcón va rebre fa poc el reconeixement a millor actriu amb el Premi de Teatre BBVA. Del 30 de juny al 25 de juliol.

Tantarantana, L3: Paral·lel

‘Combat de negre i de gossos’, de Koltès, dirigit per Roberto Romei sobre la violència que reben els treballadors immigrants fins i tot després de morts. Només del 7 a l’11 de juliol.

Versus Glòries, L1: Glòries

La Peleona trasllada el seu món distòpic surrealista i revolucionari de ‘Kentucky ha muerto’ de l’Eòlia al Versus. Del 9 al 14 de juliol.

Antic Teatre, L1: Urquinaona

Juana Dolores repeteix espectacle ‘Massa diva per a un moviment assembleari’ (15 al 18 de juliol) i Iniciativa Sexual Femenina després de ‘Catalina’ presenta el segon treball ‘Perpetua felicidá’.

Sala Fènix, L2: Paral·lel

Sergi Pompermayer dirigeix ‘Miseria’ (tot el juliol). Sobre les conseqüències del capitalisme que desemboca en un quadre tan poètic com patètic a càrrec de l’actor Felipe Cabezas.

La Badabadoc, L4: Joanic

‘Beatriu’ és una mirada al viatge migratori cap a països de més estabilitat política i social. (del 8 al 10 de juliol).

T Akadèmia, L5: Hospit. Clínic

Marc Chornet recupera el ‘Sóc el vent’, que Cheréau va estrenar al Grec fa una dècada. Del 30 de juny al 4 de juliol.

Teatre Eòlia, L1: Arc de Triomf

Carolina Llacher celebra que s’hagi pogut incorporar ‘P.A.U.’ al cartell: li corresponia perquè posa en escena tres històries directes de l’arribada a Barcelona des de diferents punts d’Àfrica. Del 22 de juliol a l’1 d’agost.

La Gleva, FGC: Pl. Molina

Odile Sankara destaca el valor del respecte per les cultures a ‘Parole due’, del 14 al 25 de juliol, amb una producció amb creadors locals; en el repartiment hi ha afrodescendents catalans i es promou una diversitat de llengües a l’escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Mona Lisa and the Blood Moon’, d’Ana Lily Amirpour inaugurarà el Festival de Sitges 2021

Sitges

L’oposició a Badalona força el PP a mantenir l’obra de Joel Joan en la programació del Teatre Zorrilla

Badalona

Josep Pla, entre els artistes

Palafrugell
EDUARD VALLÈS
HISTORIADOR DE L'ART

“Picasso va integrar la cultura catalana en la seva vida”

barcelona

Un clamor hipnòtic

L’escala

Relleu dolç a la Fundació

Palafrugell

Jazz, R&B, tango i més, al Mas i Mas Festival

barcelona

Calonge lamenta el trasllat de l’arxiu parroquial

girona
literatura

La ruta dels cementiris inclou Carlos Ruiz Zafón