Cultura

Los Deltonos

GRUP DE MÚSICA

“Quan exposes algú al rock, ja no hi ha marxa enrere”

Los Deltonos, amb l’infatigable Hendrik Röver –amb qui parlem en aquesta entrevista– al capdavant, tenen una de les trajectòries més incorruptibles del blues-rock fet a l’Estat espanyol. El quinzè disc del grup de Muriendas (Cantàbria), amb un frondós historial de recordades actuacions a Catalunya, s’anomena Craft Rock (“rock artesanal”) i es presentarà en directe, abans de fer-ho d’aquí a uns mesos a la capital catalana, avui al Cafè del Teatre de Lleida (19 h).

A la portada de ‘Craft Rock’ s’hi veu una vella taula de fusta amb tisores, pues de guitarra, alicates, ‘slides’... L’ofici de músic té molt a veure amb el de, per exemple, la fusteria?
El constructor de cançons retalla, fa proves, enganxa... Una mica, doncs, suposo que sí. El meu estudi, però, està en una nau familiar envoltada d’eines per treballar la fusta i el metall i va ser el Javi [Arias, bateria] qui va tenir la idea de fer amb tot això una mena de bodegó per a la portada.
Tenir un estudi propi, sense limitacions horàries, ajuda a fer millors discos?
Intento estar-hi, al contrari del que pugui semblar, com menys dies, millor. Una de les coses que més costen d’aprendre d’aquest ofici és a saber dir prou i donar per finalitzat un disc. I jo crec que he arribat ja a aquest punt. A més, crec fermament en la idea que les cançons són com el marisc. Si les guardes massa temps, comencen a fer mala olor.
Ha fet ja quinze discos de llarga durada amb Los Deltonos. Quina singularitat té aquest?
Feia molt de temps que no feia un disc amb tants riffs, blues-rock i guitarra slide com aquest. El títol que tenia el disc mentre el fèiem era Rio Grande Clutch, una mena d’híbrid entre ZZ Top i Clutch, un grup contemporani que em té fascinat per la manera com, a partir d’un enfocament força espartà, aconsegueixen fer cançons tan monumentals.
A ‘ Hay gente ’, el primer tema, se’n fum d’aquella vella cantarella que diu que el rock ha mort.
És, sobretot, un toc d’atenció. Ve a dir a tots aquells que s’han passat un any enganxats al sofà amb Super Glue que toca tornar a aixecar-se. I, si volen rock-and-roll, aquí estem Deltonos per oferir-los-en.
El rock, però, té ara força menys exposició de quan van començar?
Té menys exposició, és cert, i, com a tal, es difícil que el virus del rock-and-roll, per dir-ho així, ara que estem en pandèmia, s’expandeixi com quan en tenia més. En els concerts, però, des de fa un parell d’anys, hi torna a haver gent força jove. Potser perquè els nostres fills ja comencen a tenir l’edat d’anar a concerts! De tota manera cal dir que, en això, Espanya sempre ha estat una mica especial. Als Països Baixos, per exemple, hi ha un grup que es diu DeWolff que fan música setantera al 120% i que omplen amb gent jove grans pavellons. Quan exposes algú al rock, ja no hi ha marxa enrere.
Es mira molt al passat, quan es té un grup amb més de tres dècades a l’esquena?
No, tinc clar que el millor encara ha d’arribar, sempre. A vegades se’ns diu: “Està molt bé perquè no únicament seguiu sinó que ho feu amb cançons noves.” I jo dic: “Només faltaria! Oi que si has fet la collita de tomàquets en vas a buscar més?” Doncs passa el mateix amb les cançons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.