Cultura

Diàleg amb un mirall

El Mercat de les Flors ofereix un cicle amb la dansa i la tecnologia d’Olga Mesa

Passat i present, així com fisicitat i virtualitat, són conceptes que es juxtaposen amb la companyia Fuera de Campo

La ballarina Olga Mesa treballa des de fa dècades amb la tecnologia. Per a ella, el vídeo és una mirada més al seu treball amb la qual hi dialoga. Ara, el Mercat de les Flors ha programat una constel·lació que permet conèixer el treball d’aquesta coreògrafa, que des del 2010 treballa conjuntament amb Francisco Ruiz de Infante, amb qui forma la companyia Fuera de Campo. Avui i demà representen estO NO Es Mi CuerpO, una peça estrenada el 1995, que han revisitat amb la transmissió a la ballarina Natacha Kuznetsova, que la reescriu. El cicle inclou també una instal·lació gravada al Macba i un treball de quatre hores sobre l’amor i la mort (Carmen/Shakespeare, que es representarà el cap de setmana vinent).

Si hi ha un diàleg constant entre cos i virtualitat, també és contant el debat entre present i passat. Perquè cada representació repassa la memòria i convida a projectar imatges amb les quals l’espectador empatitzi a partir de les seves vivències.

Iago Pericot va fer un interessant treball doblant els personatges de MozartNu. Els actors del 1998 repetien la coreografia amb els seus cossos el 2008, al costat d’una parella que remetia a la joventut exposada de fa dues dècades. Per a Mesa, la transmissió d’estO NO Es Mi CuerpO mostra el seu present i el seu passat (en el cos de Natacha). També és passat per a Ruiz de Infante, que no va veure la versió original i reprodueix vídeos d’aquell material.

L’altre muntatge ambiciós que es programarà al Mercat de les Flors (la setmana vinent) és Carmen/Shakespeare, una peça de quatre hores de durada que posa a prova la resistència física dels ballarins, els tècnics i els espectadors. Al treball, dividit en quatre capítols, s’inclou un equip de sis ballarins que simulen els torejadors de Carmen. L’escenari s’anirà transformant i s’aniran representant metafòricament els principals passatges del mite utilitzat la veu d’un creador de mites (Shakespeare).

Sempre tenen molt present el públic: és un còmplice que assisteix amb confiança a peces que poden exigir-li una atenció especial i que acaba de completar el significat del treball. En les converses posteriors, s’adonen que les percepcions de cada proposta es multipliquen a la vista de cada espectador. Si el vídeo és una extensió del moviment i la fisicitat (“d’un cos aspre, primitiu”, defineix Ruiz de Infante), la percepció del públic és una fita més a atrapar. Les dècades de treball entre moviment i tecnologia d’Olga Mesa han estat referència de molts artistes i la confluència amb Ruiz de Infante va suposar reinsistir en un camp en què ja investigava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El festival Strenes de Girona ven més del 80% de les 10.600 entrades per l’edició del 2021

Girona

El Primavera Sound ajorna la celebració del 20è aniversari al 2022

Barcelona

Nòmades i princeses

Barcelona

Fan plegar la directora d’El Born CCM

BARCELONA

Mestissatge creatiu

Girona

Tona Gafarot presenta dijous a La Planeta el disc ‘El foc, el caliu i la cendra’

LLAMBILLES
Mirador

Resistència davant la desolació del cinema

JORDI CUSSÀ
Novel·lista

“La literatura pretén explicar el què i el per què de la humanitat”

Barcelona
Què hauria dit Casals?
Crítica
música

Què hauria dit Casals?