Cultura

L’APUNT

Els finalistes com a símptoma

A tothom li agrada rebre reconeixements. Els Max són uns premis estatals que, més enllà de qui guanya el premi al final, deixen rastre de quins autors tenen les antenes més estirades fora de Catalunya. És el cas de Jordi Casanovas, amb dues nominacions d’obres que no es van produir a Catalunya, per exemple. Però també de l’òpera contemporània Je suis narcissiste, que amb poquíssimes funcions ha aconseguit rebre tres nominacions. I té molt de mèrit. També serveix de termòmetre als centres de producció. El Mercat de les Flors, per exemple, ha donat impuls a Olga Pericet i a Aracaladanza (Play). I el Teatre Lliure és una marca molt venerada, com demostra les variades nominacions. El TNC, en aquest sentit, més jove, encara s’ha de fer valdre. Sigui amb Calderón, o amb Guimerà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Malnazidos’, un film de zombis en el marc de la Guerra Civil, inaugurarà la 53a edició del Festival de Sitges

Barcelona

Superar la Covid

barcelona

Carme Portaceli, la capitana

BARCELONA

Urbanisme valida el pla especial de Sant Pere de Rodes

EL PORT DE LA SELVA
FIGUERES

El mural de Wäwä

Un tast de....
‘La dama de l’orgue’, d'Albert Torrens

D’alumna a professora

Crítica
música

Gran senyora

COVID-19

Nou crit d’alerta de l’Acadèmia de la Música

Mor Nuri Yglesias, esposa de Miquel Mascort i fundadora d’El Claustre

girona