Cultura

Cultura

L’àliga de Cardona, 5 anys d’un símbol

La troballa d’un gravat al Palau Graells va fer reviscolar la idea de recuperar l’àliga en plena prèvia del tricentenari

S’estudia si el dibuix és la representació més antiga del bestiari català

“Gairebé em cauen les llàgrimes en l’estrena;es va viure una emoció molt forta de poble”

Cardona va aconseguir, el 2013, una fita històrica per la vila: que la seva àliga –que havia desaparegut amb l’arribada dels Borbons– tornés a ballar 300 anys després, coincidint amb la prèvia d’un tricentenari molt rellevant per a Cardona i el seu castell. Feia temps que la idea de recuperar l’àliga s’anava coent. Hi havia documentació –tot i que escassa– que esmentava el que havia estat un símbol per la vila, però no s’havia acabat de fer el pas. El grafit d’una àliga localitzat en una de les parets del Palau Graells –que segons els experts es podria tractar d’una de les representacions més antigues del bestiari català– va servir per fer reviscolar el projecte, que va acabar veient la llum en un moment clau per al país i per a Cardona. Aquest setembre, l’àliga ballarà per cinquè any consecutiu des de la seva recuperació coincidint amb la festa major, que se celebra aquest proper cap de setmana.

Els pèls dels braços de molts cardonins encara s’encrespen ara quan recorden la seva estrena i aquell gran oh que es va sentir dins l’església quan els aliguers –els balladors– la van destapar. Salvador Campos –representant dels balladors al Consell de l’Àliga– ho té molt present: “Gairebé em cauen les llàgrimes. Allà dins, es va viure una emoció molt forta de poble.” S’havia recuperat un símbol i, a més, s’havia fet seguint escrupolosament una recerca històrica de nivell: el mestre geganter cardoní Toni Mujal la va fer a partir d’aquell dibuix del Palau Graells, un gravat que va saber estar en segon pla durant temps, com si esperés el moment clau per tornar a ser protagonista.

El grafit es va localitzar el 1998 al vell casal gòtic, que va passar a mans municipals a finals de la dècada dels noranta i que el 2011, després de vuit anys d’obres, es va inaugurar com a seu de l’Arxiu Municipal. Fa 20 centímetres i representa una àliga antropomorfa. Va aflorar durant les obres, però el fet que sorgissin també pintures gòtiques de finals del segle XIII hi va restar importància.

Va ser el 2006 quan el director de l’Arxiu Històric, Andreu Galera, va utilitzar el dibuix per il·lustrar un programa de la festa major dedicat als gegants. De l’àliga de Cardona, n’hi havia dues referències històriques: quan, el 1674, mossèn Aynés va anotar que, el 18 de setembre, s’havia fet ballar l’àliga amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini i quan, el 1690, es fa el pagament de nou lliures i tres sous a Onofre Roca per haver-se ocupat d’una reparació de l’àliga.

L’arribada dels Borbons va coincidir amb l’inici del silenci documental respecte de l’àliga, símbol austriacista, però com explica Galera, també hi ha la possibilitat que acabés abandonada o destruïda en algun racó. Cardona va ser una de les darreres poblacions que va resistir l’embat borbònic. Del 1714 al 1720, es va viure una situació de carestia total. L’àliga es va perdre i també la tradició.

Dos anys després de l’edició d’aquell programa de festa major, l’expert en cultura popular Jan Grau va donar el toc d’alerta quan va veure el dibuix. Va visitar el Palau Graells, va estudiar l’edifici i el grafit i va establir l’arc cronològic que podria tenir aquella àliga: atenint-se a les lletres que acompanyen el gravat –“clarament gòtiques”– el grafit es va fer entre el 1290 –any de construcció del palau– i el 1530. Si fos així, estaríem davant la representació més antiga del bestiari català, segons Grau i Galera. La recerca i la hipòtesi continuen obertes.

La potent història de la troballa va calar. Josep Maria Sala (CiU) va encarregar el primer esbós a Mujal en el seu darrer mandat i el seu successor, l’actual alcalde Ferran Estruch (ERC), va agafar el compromís de fer-la néixer pel tricentenari i es va encarregar d’amarar d’història uns veïns que no van dubtar a posar-hi diners mitjançant el micromecenatge. Aquest cap de setmana, l’àliga farà els seus tres balls de festa major i encara tornarà a aparèixer el 18 de setembre, quan es commemora la caiguda de Cardona a mans de les tropes de Felip V, una setmana més tard que la ciutat de Barcelona, motiu pel qual la vila –i el seu castell– són “el darrer baluard de les llibertats catalanes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.