Web versió mòbil
Dimarts, 9 març 2021
Recorda'm
Jo vaig néixer l'any que va morir Marilyn. D'això fa molt de temps, però tot i que el cinema ha perdut bona part d'aquella capacitat mítica que fornia l'inconscient col·lectiu, Marilyn es manté com...
Em sembla que aquesta columna em sortirà molt prosaica, però em fa més por que sigui anecdòtica. El cas és que fa uns dies vaig trucar a la que era (d'aquest temps verbal me'n vaig adonar aleshores)...
Aquest cap de setmana no seré a Barcelona. No havia programat la meva absència de la ciutat en funció de la visita de Benet XVI, però ho hauria fet si no hagués de marxar-ne per altres motius. En...
Com que el seu pare és un gran barcelonista, Carles Ribas es pregunta si això de ser del Barça no és una qüestió genètica, però aviat explica de quina manera li va ser culturalment transmesa aquesta...
Anit no vaig somiar que tornava a Manderley, però vaig poder tenir la sensació que somiava (i que ho feia amb un immens plaer experimentant una joiosa estranyesa) en veure Tots els noms, el nou espectacle...
A la primavera de l'any 1942, poc abans que comencés la deportació massiva de jueus als camps d'extermini, un equip de rodatge va instal·lar-se al gueto de Varsòvia per filmar-hi una pel·lícula de...
Fa uns dies, mentre era a Sitges, pensava que, després de vint anys com a cronista del festival de cinema, la millor experiència viscuda en aquesta ciutat no res té a veure amb les pel·lícules que...
Abans de posar-se a cuinar al seu restaurant, que fa trenta anys que existeix al Barri Vell de Girona, en Lluís de La Penyora (també hi ha la Consol de La Penyora) m'explica un migdia que, de petit,...
Un dia vaig descobrir que l'Ángel Sala no només és un apassionat del cinema, de manera especial del fantàstic, sinó que també ho és del Barça. De fet, diria que, quan s'hi posa, aquest home només...
Pàgina 96 de 97
