Urbanisme

Societat

Molt més que formigó

Ahir es van complir els 50 anys de la posada en funcionament de la central hidroelèctrica de Susqueda

Endesa i els municipis propers a la presa i el Consell Comarcal preparen el calendari d’activitats pel 2018

Potser sobtarà, a qui no hi hagi estat, però la imatge que acompanya aquest text és de l’interior de la presa de Susqueda. Un gegant de formigó que amaga petits tresors arquitectònics i detalls artístics al seu interior. Ahir va fer justament 50 anys que la central hidroelèctrica d’Endesa a Susqueda va produir el primer quilowatt d’electricitat. Per celebrar l’efemèride, Endesa treballa, conjuntament amb els municipis de Susqueda, Osor i Sant Hilari Sacalm i el Consell Comarcal en una comissió per celebrar-ho al llarg del 2018, en un seguit d’actes que encara no s’han fixat al calendari. Ahir van fer un aperitiu d’aquests actes, amb una visita a les instal·lacions de la presa i a la central. Endesa està enllestint la modernització i actualització d’aparells del complex, i hi haurà invertit prop de 210.000 euros.

La presa de Susqueda es va construir entre els anys 1963 i 1967 sobre la base d’un disseny de l’enginyer Arturo Rebollo. La seva funcionalitat és doble, ja que, a banda de produir energia, és una reserva d’aigua per a la Costa Brava i l’àrea metropolitana de Barcelona. La infraestructura es va posar en marxa com a tercera pota del complex hidroelèctric que també integren Sau i el Pasteral. L’última peça, la de Susqueda, és la més potent i gran: està preparada per acollir 199,7 hectòmetres cúbics d’aigua i cada any produeix 180 GWh d’electricitat de mitjana.

Des de fora, és una estructura colossal que va necessitar 662.000 m³ de formigó, però el seu interior (obert a les visites), més enllà de la maquinària i aparells necessaris per al seu bon funcionament, conté elements arquitectònics i de disseny sorprenents, que resten fredor als números i al formigó. Un interior de túnels i càmeres que, a més, són habitatge de colònies d’espècies de ratpenats en perill d’extinció que han trobat a les galeries de servei (hi ha fins a vuit nivells de galeries) el seu refugi ideal i s’hi han anat reproduint. Endesa ha contribuït a aquest creixement a través del seu programa EndesaBats, que va néixer a la central hidràulica d’Orfes, al terme de Vilademuls.

El funcionament de la central ara està del tot automatitzat, i gestionat a distància des de Lleida. La modernització dels serveis centra el gruix de les actuacions que Endesa està fent en aquesta infraestructura. Tot i que la presa de 135 metres de formigó sembli un mur inamovible, els tècnics d’Endesa expliquen que “es mou” al llarg de l’any, oscil·lacions per l’aigua, per moviments de terra o per canvis de temperatura que es registren a través de diferents mètodes auscultadors, com pèndols. A l’interior de la presa, a la impressionant sala de columnes de geometria hiperbòlica, s’hi preparen exposicions amb material antic per a l’any vinent, i també es pot admirar material històric a la central, amb un quadre de comandament dels anys seixanta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Acte reivindicatiu contra l’autorització per ampliar una pedrera a Llers

LLERS
CARLES BENITO
President del Bicicleta Club de Catalunya (BACC)

“Hi ha una simbiosi positiva entre bicicleta i transport públic”

Barcelona

Crida per trobar elements franquistes a la Vall d’en Bas

La Vall d’en Bas

Endesa destina tres milions d’euros a automatitzar la xarxa

GIRONA
Olot

Enderroquen ‘la casa de les mosques’

Palamós no vol cedir estalvis a l’Estat espanyol

palamós
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Els ruixats no desapareixeran

Barcelona

Guanyem Girona insta a planificar bé l’entrada sud

girona
Infraestructures

Millores a la Parcel·lària d’en Bas