Infraestructures i serveis

Cap a les ‘electrolineres'

Barcelona i l'AMB lideren l'expansió de punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics i aquest any en posaran 23

La majoria d'estacions d'ús públic que han posat els ajuntaments estan infrautilitzades

El més adequat
és carregar el vehicle allà on passa més hores
Els ajuntaments s'ho pensen dues vegades abans de posar estacions

Un parc de 76.000 vehicles elèctrics i 7.600 punts de recàrrega d'accés públic presents en 60 municipis. Aquest era l'objectiu que perseguia l'Estratègia d'Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya (Ivecat) 2010-2015. Al final del quinquenni, però, estem molt lluny d'assolir xifres semblants. El nombre de vehicles elèctrics matriculats a Catalunya el 2014 no va superar els 300, i 254 estacions de recàrrega públiques o privades es van repartir per 53 municipis. Barcelona exerceix de capital i és, amb diferència, on més oferta de punts hi ha, tot i que la demanda encara és, com a arreu del país, ínfima.

La Ciutat Comtal avui ofereix 303 punts de recàrrega (o endolls) d'ús públic, 182 dels quals són en aparcaments de BSM i 121 a la via pública. Durant el 2015 encara hi afegirà 40 punts addicionals més, repartits per 24 estacions. Tot i així, la seva idea “no és posar un punt de recàrrega en cada cantonada de la ciutat”, com diu Manuel Valdés, gerent d'Infraestructures i Coordinació Urbana de l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu, compartit per Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i altres ajuntaments, és apostar per la recàrrega ràpida (80% de bateria en 20 minuts, temps de fer un cafè) en punts estratègics del municipi i de les principals vies de comunicació, com ara les àrees de servei de les autopistes, que funcionin com autèntiques electrolineres o petites centrals elèctriques. Aquest any l'Ajuntament barceloní n'instal·larà tretze al seu municipi i l'AMB, deu més, els dos primers dels quals (les properes setmanes) a prop de l'aeroport del Prat de Llobregat i a Cornellà. Els altres s'ubicaran a Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac i Badalona.

Des de l'Hospitalet de Llobregat, Juan Mediavilla, responsable de Mobilitat i Via Pública, explica que van sospesar la possibilitat de començar a sembrar el municipi de punts de recàrrega. Al final, basant-se en un informe del Consell Comarcal del Barcelonès que ho desaconsellava, “el que ha fet l'Ajuntament és prendre consciència de com podem potenciar de veritat el vehicle elèctric sense malgastar diners”. Per això, optaran per instal·lar electrolineres i per subvencionar les instal·lacions elèctriques en domicilis i aparcaments privats, el lloc natural de recàrrega d'aquests cotxes, en definitiva.

Un cost elevat

Tenint en compte que tot vehicle elèctric ha de tenir un punt de recàrrega vinculat (associat de manera exclusiva) i que el més adequat és carregar la bateria on el vehicle passa més hores aturat (a casa i de nit –quan la demanda d'electricitat disminueix– o a la feina), els punts de recàrrega ràpida a la via pública han de servir, en un futur, “només per treure la por del conductor de quedar-se penjat a la carretera”, diu Lluís Morer, cap d'unitat d'eficiència energètica de l'Icaen.

Si els punts de recàrrega estan pensats sobretot per generar confiança, el cost que representa per als ajuntaments és elevadíssim. Un punt de recàrrega ràpida representa una inversió aproximada d'uns 50.000 euros, més uns 10.000 de manteniment anuals. Un punt de recàrrega semiràpid (60% de càrrega en 30-60 minuts) costa al voltant dels 10.000 euros, i uns 3.000 més en concepte de manteniment.

Amb aquests números a la mà, els ajuntaments són cautelosos a l'hora de fer una gran expansió de punts de recàrrega. A Girona, on el febrer del 2012 van instal·lar una estació amb dos endolls a la plaça de Catalunya, fins ara han distribuït 44 targetes de recàrrega (compatibles amb les de Barcelona). “Nosaltres hi creiem, no volem que la gent deixi de comprar un vehicle elèctric perquè no troba punts de recàrrega, però fer una gran despesa per tenir-la immobilitzada no pot ser”, argumenta Joan Alcalà, regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública.

On tampoc volen ser acusats de no fer tot el que està al seu abast és a l'Ajuntament de Mataró. Tot i que reconeixen que les seves estacions de recàrrega estan infrautilitzades, “que ningú pugui dir que no compra un cotxe elèctric perquè no hi ha llocs de càrrega al carrer”, diu Núria Calpe, regidora de Via Pública. A banda de les sis estacions actuals (posades pel govern anterior), sospesen afegir-ne cinc més, a la zona verda.

Què en frena l'ús?

El fet que les estacions de recàrrega a hores d'ara siguin molt poc utilitzades a tots els municipis catalans és degut a diversos factors, segons els experts. “El primer entrebanc que hi havia fins fa poc era el preu i les prestacions del vehicle elèctric. És clau que les empreses d'automoció s'ho comencin a creure i ampliïn l'oferta”, assenyala Joan Pallisé, director de producte de l'empresa Circutor, fabricant de punts de recàrrega. Un altre gran obstacle que cal salvar és l'escassa autonomia de les bateries, avui d'entre 100 i 200 km, la qual cosa les fa inviables per a determinats trajectes. Finalment, tampoc ajuda que els connectors de vehicles elèctrics no siguin universals. Els de càrrega lenta –la gran majoria– són compatibles amb totes les marques de vehicles, però els de càrrega ràpida, no.

Amb tot, Pallisé celebra que fa un mes el govern espanyol aprovés la ITC 52 sobre infraestructures per a recàrrega de vehicles i que la directiva europea 2014/94 recordi que cada estat ha de procurar un nombre adequat de punts de recàrrega a finals del 2020. A títol indicatiu, almenys un punt per cada deu vehicles elèctrics.

LES FRASES

La nostra idea no és posar un punt de recàrrega en cada cantonada de la ciutat
Manuel Valdés
gerent adjunt d'infraestructures de barcelona
El que no pot ser és que l'energia es regali, perquè té un valor que s'ha d'apreciar
Lluís Morer
cap d'unitat d'estalvi i eficiència energètica de l'icaen
És clau que les empreses d'automoció s'ho comencin a creure i ampliïn l'oferta
Joan Pallisé
director de producte de l'empresa circutor

Gratis, però fins quan?

Els ajuntaments actualment estan permetent recarregar els vehicles elèctrics de franc perquè entenen que ara el que toca és incentivar aquesta pràctica, però, com recorda Lluís Morer, cap d'eficiència energètica de l'Icaen, això no pot durar sempre: “El que no pot ser és que l'energia es regali, perquè té un valor que s'ha d'apreciar.” De fet, els mateixos ajuntaments no tenen clar fins a quin punt poden ser gestors o subministradors d'energia. Santi Martínez, director d'Estebanell Energia, comercialitzadora elèctrica que gestiona tres estacions de càrrega (a Granollers, la Garriga i Tona) i té més de 40 usuaris registrats, explica que, a diferència d'altres estats que de moment no ho han regulat, a l'Estat espanyol “només pot vendre energia un gestor de càrrega, un actor del sector elèctric”.

La gratuïtat del servei per part de l'administració local contrasta amb el cost fix que suposa la contractació d'un determinat terme de potència (força elevat per poder donar resposta a la recàrrega ràpida) a disposició dels eventuals usuaris. “En aquests moments inicials, ningú acaba de veure que això sigui un negoci. Pels pocs vehicles que hi ha, de cap manera et pots plantejar que la inversió sigui recuperable”, opina Martínez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol permet l’ocupació de tots els seients a trens, metro o bus

barcelona

Més mosquits, mosca negra i paneroles, però menys xinxes aquest estiu

barcelona

Palamós, sense vigilància a les platges per un error

palamós
ENRIC MARQUÈS
ALCALDE DE LA BISBAL D’EMPORDÀ (ERC)

“El repte del futur és la setmana vinent”

la bisbal d’empordà
Medi Ambient

Iqoxe i l’ACA, ‘distingits’ amb els premis Àtila

Medi Ambient

Prova pilot per reduir els incendis forestals

Nous abocaments a les hortes, a Girona

girona

El sindicat SME diu que Interior ha autoritzat que vigilants de Rodalies, metro i tramvia utilitzin esprais pebre

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temps estable

Barcelona