Infraestructures i serveis

INFRAESTRUCTURES

Acord perquè no es faci una carretera de quatre carrils pel mig de Collserola

El vial de Cornisa està planificat des del 1976

Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola instaran l'Àrea Metropolitana a desafectar-la en menys d'un any

Els ajuntaments de Molins de Rei (Baix Llobregat), Sant Cugat i Cerdanyola (Vallès Occidental) han posat fil a l'agulla perquè la carretera del pla general metropolità (PGM) del 1976 que creuava la serra de Collserola des de Molins de Rei fins a Cerdanyola deixi de ser una amenaça abans de l'estiu de l'any que ve. Xavi Paz, Mercè Conesa i Carme Carmona van fer explícits ahir els seus desitjos de desafectar aquesta infraestructura i protegir així els terrenys d'especial interès del Parc Natural de Collserola amenaçats per una carretera de setze quilòmetres de llarg i que havia de tenir dos carrils per sentit.

La manera d'esborrar la reserva de sòl que ara hi ha al planejament metropolità de Barcelona l'hauran de decidir els serveis urbanístics de la recentment constituïda Àrea Metropolitana. La intenció dels tres consistoris és que l'estratègia fixada per l'ens supramunicipal permeti modificar el planejament urbanístic en primera instància abans de l'estiu del 2012. Els alcaldes també deixen en mans de l'Àrea Metropolitana decidir quina qualificació hauran de tenir els terrenys que ara estan reservats per al vial de Cornisa.

L'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, assegurava que el vial “posava en risc el parc de Collserola” i que l'objectiu és “preservar-lo al màxim”, mentre que l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, afegia que el vial “no és en absolut necessari perquè ja hi ha infraestructures alternatives”. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, ressaltava que l'acord entre els tres municipis “és un acord en majúscules”.

Tot i que el Pla Director d'Infraestructures de la Generalitat ja avançava que el vial no era necessari, Conesa recordava que “les tramitacions urbanístiques són lentes” i s'enorgullia que “mai, fins avui, ningú havia iniciat els tràmits per treure el vial del planejament”. El pas del temps també ha servit per constatar com ha variat la importància de les qüestions mediambientals: “La sensibilitat ambiental ara és molt diferent” i, a més, Collserola s'ha convertit en parc natural.

LA XIFRA

16
quilòmetres
té el traçat originari del vial de Cornisa entre els municipis de Pallejà i Montcada i Reixac.

Desdoblaran la C-1413a

C.A.F.

Un dels arguments que els alcaldes de Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola van fer servir ahir per justificar que el vial de Cornisa ja no és necessari és que actualment ja hi ha infraestructures que supleixen les comunicacions entre les autopistes AP-2 i la C-58. En un extrem, Cerdanyola i Sant Cugat han desdoblat, recentment, la carretera BP-1413. I a la mateixa C-58 hi ha en marxa les obres del carril per a vehicles d'alta ocupació. I pel que fa a l'altre extrem, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, avançava ahir el compromís del Departament de Territori i Sostenibilitat de desdoblar el traçat de la C-1413a entre els municipis de Molins i Rubí, passant pel terme de Castellbisbal. Tot i que no hi ha cap calendari, Paz va dir que està pendent que es faci l'estudi d'impacte ambiental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Controls amb lectors de matrícules, a Torroella

Torroella de montfgrí

Els batlles de la Selva s’oposen a la MAT

santa coloma de farners
Ajuts a Palamós per valor de 210.000 euros

Ajuts a Palamós per valor de 210.000 euros

palamós

Renfe recupera dues freqüències d’Alta Velocitat entre Barcelona i Lleida

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Pluja arreu del país

barcelona

Acord per una moció de censura a Calonge

calonge i sant antoni

L’ozó es redueix per la baixada de la indústria i el transport

barcelona

El reinici de l’obra a la Central del Molí de Girona, la primavera que ve

girona
MERCÈ GIRONA
ECOLOGISTA. FUNDADORA DEL CEAC

“La societat catalana té una mirada de nou-ric sobre la natura”

canet de mar