Infraestructures i serveis

Vint-i-cinc anys del pont fronterer

El 7 de juliol del 1995 s’inaugurava el pont del riu Major

S’obria un nou pas fronterer a la demarcació

Els edils de cada banda ho valoren positivament

Eren els anys en què la construcció europea i l’obertura de les fronteres ens havien de portar col·lectivament a la felicitat absoluta. Aquell 7 de juliol del 1995, la inauguració del pont sobre el riu Major, entre Maçanet de Cabrenys i Costoja, era tot un símbol: un pont que unia catalans de cada banda –els de l’Alt Empordà i els del Vallespir– i que obria perspectives de desenvolupament al rerepaís que s’estava despoblant, però que també unia els estats francès i espanyol.

Símbol de país

Així ho va interpretar el president Jordi Pujol, que en aquella inauguració va elevar un viaducte sobre un afluent de la Muga al rang de símbol de país: “És un tema que s’ha decidit a Barcelona, a Perpinyà i a Montpeller, sense la intervenció directa de París i Madrid. Un símbol nacional i sentimental de retrobament entre les dues Catalunyes.” “Posa de manifest la nova realitat que viu Europa”, hi afegia, per la seva banda, el president de la regió Llenguadoc Rosselló, Jacques Blanc.

Vint-i-cinc anys més tard, els alcaldes de la zona (cap d’ells era alcalde quan es va fer la inauguració) fan un categòric balanç positiu de l’obertura del pont. No s’ha produït ni a una banda ni a l’altra el boom urbanístic que alguns temien sobre aquests petits pobles. Els sectors ecologistes també havien qüestionat la sagnia que havia significat l’obertura de la nova carretera en aquella zona boscosa, però que s’ha acabat integrant al paisatge.

“És indubtable que va ser molt beneficiós per al poble. Tenim visites als comerços i establiments de restauració. També és un plus en l’altre sentit, per anar fàcilment a visitar el Vallespir”, diu Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys. És el poble que més s’ha beneficiat de l’obertura d’aquest pas fronterer. La nova carretera no ha provocat més urbanitzacions, però per a l’alcaldessa aquest no és l’objectiu; al contrari, aposten per promoure un turisme de natura, i la frontera s’integra en les activitats i rutes que es proposen des del poble. Bosch admet que potser l’aspecte que costa més és desenvolupar projectes amb administracions i ajuntaments de l’altra banda de la frontera.

Més oportunitats

“Costa, però es va fent, a poc a poc. Un projecte interessant i en el qual s’està treballant ara amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà és aconseguir que aquesta carretera s’utilitzi per al transport públic transfronterer”, hi afegeix l’alcaldessa.

El pont i la frontera són al terme municipal d’Albanyà. “Aquesta carretera és positiva per a tots els pobles de l’Alt Empordà, encara que beneficiï més a Maçanet”, diu Joan Fàbregas, alcalde d’Albanyà. Des d’Albanyà, però, encara cal fer molta volta per passar la frontera pel pont del riu Major. Per això Fàbregas explica que segueixen defensant la possibilitat d’obrir un nou pas de comunicació d’Albanyà cap a Costoja passant per l’antic i històric hostal de la Muga. Les carreteres de terra a banda i banda ja existeixen i només faria falta un tram d’alguns centenars de metres. Però qui no ho veu gens clar és l’alcalde de Costoja, Michel Anrigo. “Ho veig impossible perquè són carreteres sobre propietats privades”, diu l’alcalde. No veu amb bons ulls l’obertura d’un nou pas, però sí que confirma que el balanç del que es va obrir fa vint-i-cinc anys és molt positiu. Ho il·lustra assegurant que durant el confinament, i amb aquesta via tancada per l’estat d’alarma, estaven “molt tristos de no poder anar a veure els seus veïns a l’altra banda del riu Major”.

Va significar un benefici important per als comerços i locals de restauració del poble
Mercè Bosch
Alcaldessa Maçanet de Cabrenys
Era trist no poder passar durant el confinament. Veig impossible un nou pas per la Muga
Michel Anrigo
Alcalde Costoja
Va ser positiu, per això ara treballem per desencallar el pas per l’antic hostal de la Muga
Joan Fàbregas
Alcalde Albanyà

Una obra de 70 m molt esperada

E.C

“68 anys que esperem: ja n’hi ha prou, falta el pont.”  Aquest era el lema de la campanya que van impulsar, a principi dels anys noranta, una quinzena de municipis: Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, Maçanet de Cabrenys, Darnius, la Vajol i Agullana, a l’Alt Empordà, i Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Prats de Molló, Serrallonga, la Menera i el Tec, al Vallespir. La inauguració del pont, el juliol del 1995, culminava un projecte que la Generalitat havia engegat el 1984 amb la construcció del primer tram de la Gi-503 de Maçanet de Cabrenys a Tapis, que va entrar en servei el 1986. Encara faltaven 8 km de Tapis fins a la ratlla de la frontera que marca el riu Major, al terme d’Albanyà, que es van acabar dos anys més tard.

La construcció del pont sobre el riu Major la van assumir la Generalitat i l’administració nord-catalana, però els estats francès i espanyol hi van haver de donar el vistiplau. L’obra fa 70 metres de llarg i va costar uns 95 milions de pessetes. La Generalitat hi va posar uns 52 milions i el Consell General dels Pirineus Orientals, la resta. Fins aquella inauguració, les carreteres del Principat s’acabaven a uns 300 metres del riu Major. Quan es va fer la inauguració oficial, ja feia un mes que s’havia obert la via al trànsit. “Amb el pont hi ha més visitants al poble”, deia en unes declaracions al diari, el juny del 1995, l’alcalde de Maçanet de Cabrenys Joan Viñas, un dels que més aferrissadament havien treballat per l’execució de l’obra.

Les primeres converses per a la construcció d’aquest pas fronterer daten del 1896. Tot i que es van redactar diferents projectes, no va ser fins al 1936 que el govern de la República espanyola i el francès van acordar fer una carretera entre Albanyà i Costoja. La Guerra Civil ho va aturar fins als anys vuitanta. La inauguració, que es va fer sota un fort xàfec, va aplegar més d’un miler de persones de cada banda de la frontera per celebrar una obra llargament reivindicada.

Dues imatges

de la inauguració del 1995; a sota, el rètol d’entrada al Vallespir

Dues imatges

de la inauguració del 1995; a sota, el rètol d’entrada al Vallespir


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Es reprèn l’edició del butlletí Ripoll en positiu

Ripoll
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ruixats menys importants

Barcelona

Despleguen vaixells cisterna i helicòpters per a frenar l’abocament de cru a l’illa Maurici

port louis

L’Agència de Residus atorga ajuts per retirar més de mil tones d’amiant per valor d’1,2 milions d’euros

barcelona

El pla urbanístic del Pirineu elimina finalment 8.500 dels habitatges planificats

Barcelona

A Banyoles comencen a desdoblar el sanejament

Banyoles

Junts s’incorpora a l’equip de govern de Cadaqués amb Fem

cadaqués
Més façana per a la plaça Mercat d’Olot
Olot

Més façana per a la plaça Mercat d’Olot

Asfalten una part del camí de terra que va des del nucli de Mont-ras fins a Fitor

mont-ras / forallac